Pablo Iglesias, els andalusos, Carmel i Pedralbes

Pablo Iglesias

Primer va dirigir-se a la gent de barri que no vota i que no s'avergonyeix de tenir avis andalusos o pares extremenys i els va demanar que "treguin les dents", que vagin a votar el 27S. No sé per què Pablo Iglesias suposa que els descendents d'andalusos o extremenys no van a votar. Deu pensar el mateix dels descendents de gallecs, murcians o d'altres regions d'Espanya? I dels que provenen de la Manxa? El meu pare era manxec i jo sempre he anat a votar, perquè encara que estigui desencisada de la política --més aviat dels polítics-- sé que no votar és regalar el meu vot als partits als quals mai no votaria. A més, per què hauria d'avergonyir-me que el meu pare fos manxec? (o andalús o extremeny, que pel cas tant se val).

Us heu adonat que hi ha molts polítics bocamolls, que en entrevistes o mítings deixen anar allò que haurien hagut de callar? En el fons, però, ja està bé que ho facin perquè així els electors els poden conèixer millor. N'hi ha que després es disculpen, però no em sembla que tingui gaire efecte la disculpa; per a mi és com si em diguessin: "Ho sento, m'hauria hagut de callar allò que pensava, perquè en dir-ho he quedat molt malament." El cas, però, és que, si ho havien dit, és que ho pensaven.

Pocs dies després d'aquelles declaracions, Iglesias va tornar a Barcelona i en un altre míting va contraposar la Catalunya del Carmel amb la Catalunya de Pedralbes, com si Pedralbes fos el reducte dels votants de Mas. I ja se sap que Mas és una mena de dimoni polític. Abans de parlar, Iglesias hauria hagut de fer un cop d'ull als resultats de les eleccions més recents, les municipals de maig 2015. És cert que, en el districte de Les Corts-Pedralbes, CiU va ser la formació més votada, amb un 32,4% dels vots, (13.336), poc més del doble de vots que la formació BCNComú, que va ser la segona formació més votada (6093 vots). I en el mateix districte, el conjunt de vots de les formacions d'esquerra (ERC, BCNComú, PSC i CUP) sumen un 37,9%, més que els de CiU. Per cert, a Iglesias no li preocupa que, a Gràcia, guanyés també CiU, amb un 26,5 dels vots? (BCNComú, la segona més votada, en va aconseguir un 23,8%.) Perquè em fa l'efecte que a Gràcia viuen moltes famílies que han patit --i segurament encara pateixen-- per la crisi, per l'atur i per les retallades dels darrers anys.

No sé si abans del 27S Iglesias tornarà a Barcelona. Si ho fa, veurem quin argument demagògic traurà de la màniga per desacreditar Junts pel Sí, la formació que ell considera diabòlica, suposo que molt pitjor que el PP i que Ciutadans, atès que no he sentit que es fiqués amb ells, si més no quan ve a Catalunya.

Confesso que les primeres vegades que vaig sentir parlar Pablo Iglesias, em va agradar, tot i que de seguida em va semblar que somiava truites i que explicava contes de la lletera sobre el que ell faria si tingués el poder. Però em va decebre enormement quan, en fer el seu primer discurs en el Parlament Europeu, va demostrar no respectar ni els altres diputats ni el president de la cambra quan aquest últim va advertir-lo que havia superat el temps que tenia per parlar. Sense fer cas dels repetits avisos ("he de treure-li la paraula...", "he d'interrompre'l..." "no és just... no és correcte en relació als altres diputats..." li deia impotent el president) ell va seguir la lectura del seu discurs fins al final, alçant la veu perquè se sentís més que la del president. Era un discurs escrit; per tant, hauria pogut mesurar amb anticipació el temps que trigaria a llegir-lo i, si veia que ultrapassava els cinc minuts de què disposava, el podia haver escurçat. Però no ho va fer. Per a mi, va quedar ja ben retratat.

Foto: Ahora Madrid (Creative Commons BY-SA 2.0)