Les vacunes i el Parlament

Nena afectada de polio; mitjans s. XX (foto domini públic)

Gairebé totes les persones de la meva generació tenim en el cos una cicatriu de la vacuna de la verola. I la majoria podem recordar alguna persona amb la cara plena de les cicatrius característiques de la verola; o nens o nenes que tenien un braç o una cama més curta que l'altra o les cames paralitzades a conseqüència de la poliomielitis, la pólio o paràlisi infantil, que era com l'anomenaven aleshores. De tant en tant també hi havia criatures que morien de diftèria, una terrible infecció de la laringe que era més freqüent entre el primer i el tercer any de vida i que podia causar la mort per asfíxia. La vacunació va fer possible que la incidència d'aquestes i altres malalties infeccioses disminuís molt fins gairebé fer-les desaparèixer o fins i tot eradicar-ne una. El 1980, l'Organització Mundial de la Salut va certificar l'eradicació de la verola. Es pensava que aviat es podria fer el mateix amb la poliomielitis, però aquest malaltia encara és present en països on, per diversos motius (polítics o religiosos, principalment) no es pot vacunar tota la població.

Cartell vacuna de la diftèria al Regne Unit

Afortunadament, la generació dels meus pares i la meva crèiem que cada nova vacuna que es descobria era un pas endavant que feia la medicina en benefici de la humanitat. I el temps ho va demostrar. És cert que sempre quedava algun sector de la població infantil per vacunar, però. Solien ser criatures de famílies de classe baixa, que, per ignorància o per negligència, descuidaven aquesta mesura preventiva. Avui dia, en canvi, hi ha vacunes que són rebudes amb recel i no pas per persones de classe baixa i mancades de cultura, sinó al contrari. Solen ser pares i mares  amb una bona educació en molts camps, però completament desinformats pel que fa a la vacunació (i a altres temes relacionats amb la ciència i la tecnologia). ¿Què ha fallat perquè aquells nens i nenes que fa unes dècades cantaven aquella cançoneta de "Els microbis no m'atraparan, els microbis no m'atraparan..." ("...perquè ja estic vacunat", continuava la cançó de la campanya en favor de la vacunació) ara exposin la seva mainada a malalties infeccioses que poden prevenir-se amb les vacunes?

És possible que el mateix èxit de les vacunes hagi contribuït a l'actual disminució de la vacunació infantil. En desaparèixer aquelles malalties, la població baixa la guarda, deixa de tenir por a infeccions que mai no ha vist que ningú del seu entorn patís i que creu són ja cosa del passat. Per aquest motiu, no es veu la necessitat de la vacunació. Per altra banda, tot i que la gent està més al corrent dels avenços científics i tecnològics, hi ha una tendència a veure-hi molts aspectes negatius i pensar que es poden fer servir en contra de la població (en el cas de la grip nova de 2009, es va dir que la vacuna podia està dissenyada per matar una part de la humanitat).

Entre els aspectes negatius que es fan servir per negar la utilitat i conveniència de la vacunació hi ha l'acusació que es fa a les grans indústries farmacèutiques de tenir interessos ocults i promoure la necessitat de vacunar-se per vendre els seus productes. També es parla de greus efectes secundaris, com ara que la vacuna triple vírica (contra el xarampió, la rubèola i les galteres) podria causar autisme en la mainada; eren les conclusions d'un treball que es va publicar a la revista The Lancet el 1998. Anys després, gràcies al treball d'investigació de Brian Deer, periodista del Sunday Times, es va descobrir que aquell treball de recerca era un frau. Per una banda, les dades de l'estudi --que només incloïa dotze criatures amb trastorn de l'espectre autista-- havien estat manipulades. Per una altra, Deer va esbrinar que aquell estudi era un encàrrec fet per un bufet d'advocats que representaven famílies de criatures autistes i volien provar als tribunals que la causa era la vacuna. A l'autor principal de l'article, Andrew Wakefield, els advocats van pagar-li més de 400.000 lliures esterlines (més de 500.000 euros), a més de les despeses per dur a terme el treball. En l'article, però, no s'indicava que aquest investigador tenia un conflicte d'interès, requisit necessari sempre que es publica un treball finançat per alguna entitat privada.

Després de l'estudi fraudulent de Wakefield se n'han fet molts d'altres, que han analitzat centenars de milers d'històries clíniques, però no s'ha pogut establir cap relació vacuna-autisme; la incidència és la mateixa entre la població vacunada i la que no ho està. Tanmateix, hi ha qui encara segueix creient que la relació existeix per la coincidència en el temps; normalment, els primers signes d'autisme es manifesten a l'edat en què la mainada fa poc que ha rebut la vacuna. Però això no significa que hi hagi una relació causa-efecte.  Encara que no s'haguessin vacunat, les criatures afectades de trastorn de l'espectre autista haurien desenvolupat la malaltia.

Deu anys després que Brian Deer revelés el frau de la falsa relació entre la vacuna triple vírica i el trastorn de l'espectre autista, la versió inicial encara està molt difosa. Els negacionistes de les vacunes, a més de recórrer a aquell estudi --que en el web de The Lancet apareix amb la paraula RETRACTED repetida al llarga de tot l'article-- han difós falsos documents dels CDC (Centers for Disease Control and Prevention) dels Estats Units que suposadament confirmarien la relació vacuna-autisme. I no diuen que l'article que va crear el debat --el de The Lancet-- va ser un frau. El resultat de tot això és que moltes famílies van anar deixant de vacunar la mainada de la triple vírica i la incidència del xarampió va anar augmenant. Vegeu, en la gràfica superior, l'evolució dels casos confirmats de xarampió a Anglaterra i el País de Gal·les de 1996 a 2007. De bastant menys de 200 casos es va passar a gairebé un miler. La gràfica inferior mostra l'evolució del percentatge de criatures vacunades amb la triple vírica abans del dos anys en el mateix període (Font: Health Protection Agency del Regne Unit.)

La facilitat que tenim avui dia per informar-nos sobre qualsevol tema por fer que sovint es caigui en l'extrem oposat, en el de la desinformació. Tothom pot publicar qualsevol cosa a Internet i no sempre és fàcil destriar el gra de la palla. Per altra banda, hi ha tendència a creure la informació alarmista. Fa poc, a través del twitter d'una persona molt influent en el sector negacionista de la vacunació, vaig anar a parar a un blog d'algú que criticava la vacuna de la grip d'aquest hivern. Deia que era una vacuna innecessària perquè la seva composició era la mateixa de la vacuna de l'hivern passat. A més, parlava del perill d'algunes compostos que s'inclouen en les vacunes, com ara l'alum (alumbre en castellà). Vaig voler comprovar què hi havia de cert en aquella afirmació i vaig buscar informació sobre la vacuna d'enguany en el web de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i en el web del Departament de Salut. Tenia raó aquell blogaire quan afirmava que la vacuna de la grip d'aquest hivern és igual que la del l'hivern 2013-2014. Aleshores vaig fer una mica d'advocat del diable i vaig preguntar a la meva metge de família per què calia vacunar-se, si la vacuna és igual que la de la temporada anterior. ¿No es fa la vacunació cada any perquè el virus de la grip evoluciona i n'apareixen noves soques? La doctora no em va saber respondre; no sabia que la vacuna d'enguany fos igual que la de l'any anterior. Va dir que potser perdia eficàcia d'un any per a l'altre i que, si no fos necessari administrar-la, segurament el Departament de Salut no faria la despesa de vacunar bona part de la població. La infermera tampoc m'ho va saber aclarir. Tanmateix, encara que no em traguessin de dubtes, em vaig deixar posar la vacuna. Però seria convenient que el personal sanitari estigués ben informat de les característiques de les vacunes.

De vegades penso que els pares i mares que decideixen no vacunar la mainada en el fons adopten una postura egoista. És molt probable que les seves criatures no contreguin cap de les malalties per a les quals hi ha vacunes. Però això és perquè la majoria de la població sí que n'està vacunada; és el que s'anomena "immunitat de grup". És a dir, es beneficien de la vacunació, però sense exposar-se a cap dels seus riscos. Perquè, si bé no és cert que les vacunes causin autisme, en una part molt  petita de la població poden tenir efectes secundaris no desitjats. De tota manera, patir la malaltia per a la qual protegeixen les vacunes és sempre més perillós que els seus possibles efectes secundaris. Si l'actitud dels grups contraris a la vacunació s'estengués en la població, arribaria un moment que en què la protecció que ofereix el grup vacunat desapareixeria. Tant de bo no s'arribi a aquell extrem. Seria un fracàs de la medicina preventiva.

Un brevíssim resum d'això que he escrit fins aquí és el que vaig dir en cinc minuts dilluns 17 de novembre de 2014 en una taula rodona de la jornada sobre vacunes que va tenir lloc al Parlament de Catalunya amb motiu de la inauguració de la Setmana de la Ciència 2014. Van ser quatre hores dedicades a parlar sobre vacunes i medicina preventiva, en què gent del món de la ciència, de la comunicació i representants dels partits polítics amb presència al Parlament van exposar idees sobre el que es podria fer per tal que la població infantil no torni a contreure malalties que ja teníem oblidades i que en alguns casos poden deixar seqüeles o fins i tot causar la mort de la criatura que la pateix. En l'acte inaugural de la Setmana de la Ciència van participar Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya, Andreu Mas-Colell, conseller d'Economia i Coneixement, Joandomènec Ros, president de l'Institut d'Estudis Catalans i Enric Claverol, director de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Va seguir una conferència de Bonaventura Clotet, director de l'Institut de Recerca de la Sida Irsicaixa, que va parlar sobre el paper de la vacuna terapèutica en la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). A continuació, Xavier Bosch, director del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer, de l'Institut Català d'Oncologia va tractar sobre la vacuna del papil·loma, una de les que més controvèrsia han despertat els darrers temps. Després hi va haver la taula rodona sobre "Perspectives socials, mèdiques i farmacèutiques de les vacunes". Una segona taula rodona va tractar de la percepció legislativa, l'opinió dels diferents partits amb representació parlamentària.

Com va dir en el seu comentari de cloenda Antoni Trilla, del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona (va ser el coordinador de la primera taula rodona), estar en favor de les vacunes no vol dir pensar que tota la població hagi d'estar vacunada. Hi ha grups per als quals les vacunes no són recomanables. Cal escoltar les veus que ens poden aconsellar en cada cas.

Inauguració Setmana de la Ciència 2014

Potser us interessarà:
- Brian Deer: the Lancet scandal. Recull d'articles del mateix Brian Deer i d'altres relacionats amb el cas del frau en l'article que relacionava vacunació i autisme. En el web de Brian Deer. (En anglès)
- Vacunes: una realitat contrastada i atacada, per Antoni Trilla. Annals de Medicina 2010: 93:5-7
- Sobre el tractament contra el virus de l'Ebola, sensata opinió d'Antoni Trilla (aquest blog, 14.08.2014). 
- Les vacunes, una necessitat per a la salut, un bé social. Butlletí del CAPCIT (Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia) #6, juny 2014
- Programa de la Jornada "Vacunes, ciència i societat", celebrada al Parlament de Catalunya el 17.11.20124
- Balmis i l'expedició de la verola (aquest blog, 02.12.2008). Sobre l'expedició que, guiada per l'alacantí Francesc Xavier Balmis, va dur la vacuna de la verola per tot el món, de 1803 a 1810.