Aquestes últimes setmanes s'ha escrit molt sobre el virus de l'Ebola i la seva temible infecció; alguns diaris, a més de la tasca informativa sobre el brot epidèmic africà que podria convertir-se en una pandèmia, han fet una gran tasca divulgativa, amb textos i infografia molt entenedors i explicatius. Per tant, no explicaré aquí el que altres han fet ja molt bé en altres llocs.
Voldria comentar, però, l'enrenou que va causar el fet que s'apliqués un tractament experimental no provat abans en humans, al germà de Sant Joan de Déu Miguel Pajares, afectat per la malaltia. Diverses veus han dit que aplicar un tractament que només ha estat provat amb animals no humans no és ètic, perquè no se sap com respondrà el cos humà. Com que Pajares va morir poc després de l'inici del tractament, per les xarxes socials s'han vist opinions de tota mena; ahir vaig llegir alguns tuits que suggerien si no hauria estat el sèrum experimental allò que va matar Pajares i no pas el virus.
Per a mi, una opinió molt sensata és l'expressada per Antoni Trilla, cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, en
un article publicat ahir (13 d'agost de 2014) a
La Vanguardia. Malauradament, mentre l'article no s'incorpori a l'hemeroteca del diari (crec que és després d'un mes de la publicació), d'accés obert a tothom, de moment, sense subscripció, només se'n poden llegir les primeres línies, que diuen:
Christian Barnard, el cirujano sudafricano que realizó el primer
trasplante de corazón de la historia, relataba que la decisión que tomó
el primer paciente trasplantado debía entenderse en el contexto de la
situación: sufría una enfermedad terminal y aceptó voluntariamente un
procedimiento sin experiencia ni garantías, excepto las derivadas de las
pruebas en animales. Para ilustrarlo, usaba un proverbio africano: Si
te persigue un león y llegas a la orilla de un río lleno de
cocodrilos,...
No és difícil imaginar què diu el proverbi africà. Davant l'alternativa de morir presa d'un lleó o de llençar-te a un riu ple de cocodrils que també podrien acabar amb tu però que, si nedes ràpidament i els esquives, tens una possibilitat, encara que sigui petita, d'arribar a l'altre costat sa i estalvi, el més recomanable és provar de creuar el riu. El proverbi, però, diu que mai no saltaràs a l'aigua si no et persegueix un lleó.
Trilla fa servir aquesta metàfora per parlar de la terapèutica experimental per combatre la infecció pel virus de l'Ebola, que seria el riu amb cocodrils. I el lleó seria la infecció pel virus, una malaltia amb una mortalitat del 70 al 80 per cent. És assenyat llençar-se al riu, amb aquestes perspectives? Cal tenir en compte que la decisió de llençar-se al riu --és a dir, sotmetre el pacient al tractament experimental-- la pren la mateixa persona infectada. No es tracta pas que et donin una empenta i et tirin de cap al riu; no, el pacient pren la decisió després de ser informat sobre els riscos i inconvenients que pot tenir el tractament o sobre la ignorància que hi ha encara sobre els seus resultats; és el procés que es coneix com a
consentiment informat.
En un cas excepcional com el de la infecció pel virus de l'Ebola, per a la qual no hi ha encara un tractament específic --només se'n poden tractar els símptomes-- Trilla diu que ell, com a pacient, també hauria triat els cocodrils abans que el lleó. L'entenc, perquè jo també hauria fet el mateix.
Actualització, 22.08.2014
Dues persones han aconseguit esquivar els cocodrils i ja són a l'altra riba del riu. Kent Brantley, metge de 33 anys, i Nancy Writebol, infermera de 59 anys, que van contreure la infecció quan treballaven amb els malalts de Libèria i van ser traslladats a Atlanta (EUA) per rebre tractament amb el nou fàrmac encara en fase experimental, han sortit de l'hospital recuperats de la malaltia. En
aquesta notícia de la BBC, hi ha un vídeo (3 minuts) amb el testimoni de Brantley.
Foto virus de l'Ebola: autors Charles Humphrey i Anthony Sanchez, US CDC, domini públic
Mercè, doncs jo com a pacient de Mieloma Múltiple també hauria triat els cocodrils abans que el lleó. De fet els trio, perquè després de dos trasplantaments, al cap dels anys va passar el cas del lleó i els cocodrils. I jo volia passar el riu. El cocodril es deia VELCADE, i només em va deixar una Neuropatia Perifèrica, severa. No em queixo de res, sóc molt afortunat perquè d'una manera o un altre passaré el riu.
ResponEliminaHi ha un doctor, o millor dit, un pseudometge que té un bloc com el nostre. Em diu en alguna ocasió que els humans i els animals no han d'entrar en cap estudi. Ni vacunar-me ara que sóc gran.
Diuen d'ell que una icona del moviment ecologista i de l'agricultura ecològica. Ell cura el càncer i el Évola....Ho diu...
Disculpa la extensió del meu comentari.
Salutacions.
Josep, em sembla que sé a qui et refereixes, perquè avui he rebut un correu seu amb un enllaç a una entrada del seu blog que diu que la malaltia del virus de l'Ebola es pot curar amb plantes, a més de fer greus acusacions contra l'OMS, Unicef i Metges Sense Fronteres.
ResponEliminaHe llegit el seu escrit justament després d'haver llegit l'article d'Antoni Trilla (ahir no vaig mirar el diari i l'he vist amb retard) i he pensat "quin contrast"!
Sort en la teva travessia del riu i que segueixis esquivant els cocodrils durant molt de temps! O que només et facin una mossegadeta...
Es nota que l'Antoni Trilla ha de prendre decisions dramàtiques, i ha de tenir uns criteris clars. La major part de comentaris que s'han fet pels mitjans i sobretot en comentaris als blogs són irresponsables, en el sentit etimològic: de no-responsabilitat, és a dir que parlar és fàcil, però decidir no tant. Altres comentaris han estat clarament anti-sistema, com els que atribueixen la mort de Pajares al sèrum experimental, com si això fos el que es pretengués amb el sèrum. Pretenen incrementar la desconfiança en les empreses farmacèutiques i amb el sistema sanitari vigent, mitjançant qualsevol calúmnia o mitjançant interpretacions forçades dels fets.
ResponElimina