.jpg)
Les persones que treballen en una emissora de ràdio normalment han estudiat periodisme, ciències de la comunicació o comunicació audiovisual. Només cal donar una volta per les facultats on es cursen aquest estudis per veure que les noies hi són molt abundants. A la Universitat Pompeu Fabra, per exemple, el curs 2012-2013, un 68,00 per cent dels estudiants de comunicació audiovisual eren dones i en els estudis de periodisme encara tenien major representació: el 71,3 per cent. (Vegeu les estadístiques corresponents a aquell curs; únicament en les carreres tècniques hi ha força més homes que dones). I el boom no és d'ara mateix; ja fa anys que aquests estudis atreuen les dones.No tinc ni idea de la proporció homes-dones en la plantilla de RAC1, però podria ser que la desproporció no fos tan gran com la que mostra la foto de l'anunci o que fins i tot hi hagués més dones que homes. La seva presència, però, no es fa notar de la mateixa manera, si més no, en l'anunci que comento. És possible que passi com en tants altres àmbits, on sí que hi ha dones, però no ocupen els càrrecs de rellevància.
Espero que en el futur, algun any, la fotografia de la nova temporada de RAC1 se sembli més a la realitat de la societat per a la qual treballa aquesta emissora de ràdio; una societat que està formada a parts molts semblants per homes i dones.
Actualització, 01.09.2014
Avui, La Vanguardia inclou de nou l'anunci a doble plana de l'equip de professionals que presenten els programes de RAC1. Independentment de la minsa presència de dones (dues d'un total de setze professionals), la imatge no m'agrada gens, em fa pensar en un clan de mafiosos, o en aquells "homes de negre" que Europa ens enviava --o ens havia d'enviar-- per controlar l'economia.
Hauria preferit veure, en aquell anunci, uns professionals més propers al seu públic, més gent normal, vestits com la gent normal i com podrien anar ells a treballar, perquè no crec que els facin vestir d'aquella manera per fer un programa de ràdio. Ara, a l'estiu, per exemple, amb samarreta de cotó o camisa de màniga curta; amb texans o potser fins i tot amb alguns bermudas i sandàlies...
Jo no sóc publicista, per tant, és possible que vestir-los d'aquesta manera formi part del missatge que volen transmetre o si més no que sigui una estratègia perquè se'n par-li, com jo estic fent ara. Però no m'agrada.
En general es així, abans no m'hi fixava però ara m'ha agafat la dèria de comptabilitzar el nombre d'homes i dones que veig a fotografies o llistes o debats televisius, el pitjor és que ara no val l'excusa de dir que no n'hi ha, com anys enrere, i fins i tot admeto que el nivell d'ambició professional no és el mateix, en general,per part de les dones, així com que la tendència a la vida familiar és més alta en el cas femení per molts motius, també biològics. Però hi ha obligs i prejudicis. Fins i tot en una revista dedicada a poetes actuals joves hi vaig trobar fa algun temps una llista amb un munt d'homes i dues o tres dones. En el camp de l'ensenyament primari quan es fa algun debat, tot i l'aclaparadora majoria femenina a les escoles, també hi acostuma a haver majoria masculina i poso aquest exemple per què em toca de més a prop.
ResponEliminaJo abans pensava que eren manies meves però ara m'adono que no és així.
Per no parlar del tema dels partits polítics... malauradament hi ha més dones al poder al PP que no pas en els grups d'esquerra i de vegades encara sembla que les posin per fer maco, segons com.
ResponEliminaJúlia, suposo que és la inèrcia i que en general --com tu indiques-- les dones no tenen les mateixes ambicions que els homes. Per això penso que potser sí que calen les quotes. Es pot al·legar que, amb quotes, pot ser que es triïn dones mediocres com a professionals. A qui pensi així jo li diria, que sense necessitat de quotes, hi ha llocs de responsabilitats que també estan ocupats per homes mediocres i ineptes.
ResponEliminaTens tota la raó, els llocs de responsabilitat en qualsevol àmbit no sempre l'ocupen les persones amb més mèrits, més aviat són l'excepció. D'això te n'adones amb el pas dels anys...
ResponEliminaCreo que se toma demasiado en serio, dicha emisora de radio.Esta emisora, basada en el entretenimiento, más chabacano y banal, está formada, en su gran mayoría por frikkies, guionistas, del programa Polonia de TV3, humoristas y galeria de monstruitos.Tres programas, de la emisora están regidos por ellos: "La Competència", "La segona hora" y el "Versió Rac1".Allí nadie ha estudiado nada, ni periodismo, ni comunicación visual ni nada, se trata de ir de guay ser chistoso, etc.En todo caso habrá que preguntarse por qué hay más frikkis masculinos, o humoristas en ese sexo, lo cual yo no lo considero una virtud.
ResponEliminaEs por eso que ve más hombres ahí.