La plaça desperta

Aigua al voltant de de la font, després que marxés la mainada

Amb el bon temps, tornem a fer la pausa de mitja tarda i fem cap a la plaça Comas, aquesta plaça que fa uns anys va recuperar l'aire de plaça del poble que va ser l'actual barri de Les Corts, de Barcelona. I amb el bon temps, la font torna a ser el punt d'atracció per a la mainada. No és que no els atregui durant l'hivern, però suposo que pares i mares --i avis  àvies-- no els deuen deixar apropar, llevat que sigui per beure aigua.

Divendres passat, hi havia a la plaça Comas més criatures que de costum. Potser havia estat el sant o l'aniversari d'alguna criatura i en sortir d'escola --a la mateixa plaça hi ha l'escola Ausiàs March-- els havien repartit globus, perquè quan vam arribar-hi, hi havia cua a la font per omplir d'aigua els globus. Perquè a la plaça Comas, la mainada no infla els globus bufant, sinó que els endollen a l'aixeta de la font i els omplen d'aigua. Després tenen destinacions diverses. Hi ha criatures que els fan servir de contenidor per transportar aigua fins a la zona de joc infantil on l'aboquen a la sorra per fer farinetes. Però no en tenen prou amb un viatge i veus la mainada anar i venir amb la seva càrrega d'aigua una i altra vegada. N'hi ha que volen aprofitar tant el viatge i omplen tant el globus, que els acaba per explotar.

D'altres, un cop han omplert el globus es posen a córrer per la plaça deixant-ne caure el contingut al terra. N'hi ha que són més trapelles i fan servir els globus com si fossin pistoles d'aigua i persegueixen altres nens i nenes per abocar-los al damunt l'aigua del globus. El resultat pot ser divers: n'hi ha que s'ho prenen com un joc i es posen a riure, però d'altres s'emprenyen i busquen la revenja, ja sigui mullant el nen o la nena que els ha llençat l'aigua o etzibant-li una puntada de peu o fins i tot un cop de puny (aquí és quan han d'intervenir els adults).

A la cua de la font es veuen els mateixos comportaments que es produeixen en una cua amb persones adultes. La majoria respecta la cua i omple el globus quan li toca, però sempre hi ha el llest o llesta que intenta colar-se. En algun cas, dissimuladament, posant-se a parlar amb algunes de les criatures que són prop de l'aixeta. En d'altres, de manera descarada, passant al davant de tots o fins i tot per la força. I quan els globus exploten, normalment es conformen i es dediquen a jugar amb una altra cosa, però divendres vaig veure un nen que intentava arrabassar el globus d'un altre més petit que ell, tot i que va fer-ho fet subreptíciament, dient-li que ell li ompliria d'aigua. Un cop el globus ple d'aigua, el grandot va intentar quedar-se'l, però el petit va començar a xisclar i en veure que una persona adulta --la mare del petit, em sembla-- s'atansava a la font, l'altre li va tornar el globus. Uns altres, després que els seus globus explotessin, van intentar agafar aigua amb una bossa de plàstic, però devia tenir un forat i tal com l'omplien l'aigua s'escolava de la bossa.

[Incís: En veure'ls jugar amb els globus, pensava que una cosa tan senzilla com un trosset de goma en forma de bossa els pot fer tan feliços --o més i tot-- que algunes joguines molt cares. No fa gaire, també vaig veure uns nens jugant amb baldufes, que no crec que siguin molt cares, i s'ho passaven molt bé. I a casa seva potser tinguin cotxes teledirigits, Barbies amb un gran vestuari, maquinetes electròniques i qui sap quantes joguines sofisticades que possiblement no els proporcionin tan de plaer com jugar amb l'aigua i els globus o fer ballar una baldufa.]

Es notava que era divendres i que no hi havia pressa per tornar a casa. Moltes mares de criatures seien en els bancs que hi ha al voltant de la plaça o en alguna de les dues terrasses de bar que hi ha. Tot i que hi ha dies que es veuen alguns pares, les mares segueixen sent majoria per recollir la mainada a l'escola i quedar-se amb les criatures una estona a la plaça.

El grup de dones "madures" que cada tarda durant l'estiu es reuneix a la terrassa del bar Varadero, enguany encara no deu haver començat oficialment la temporada. N'he vistes algunes, però en grupets petits, no pas com si assistissin a la convocatòria quotidiana estiuenca. De fet, ara el temps és una mica irregular i no sempre abelleix estar-se en una terrassa quan el sol ja no escalfa. Avui, per exemple, jo no hi he anat; hauria hagut de dur-hi un xal o alguna altra cosa per tapar-me i per posar damunt la cadira metàl·lica del bar.

L'escapada de mitja tarda a la plaça és un d'aquests petits plaers que et pots permetre fàcilment. I si va acompanyat del Cacaolat, molt millor!