Un tast de Viena

Diumenge passat era a Viena. Hi vaig anar per feina divendres i dissabte, i només vaig disposar d'unes hores diumenge al matí per voltar una mica per la ciutat. Feia un temps com el que avui tenim a Barcelona, més propi del mes de maig que no pas de març (era el 30 de març).

Havia arribat a Viena divendres al matí, amb aquell tren que, des de l'aeroport, et deixa en 16 minuts en el centre de la ciutat. Baix baixar una parada abans però, a Preter, per agafar el metro per anar a l'hotel. A través dels enormes vidres de l'estació de metro vaig veure una cosa que em va fer sortir al carrer per apreciar-la millor: era la nòria on Harry Lime i Holly Martins (Orson Welles i Joseph Cotten) es troben abans de la persecució per les clavegueres de Viena. Per a mi, Viena ha estat sempre la ciutat d'El tercer home. La primera vegada que vaig passejar pels seus carrers --només unes hores el 2006, aprofitant una espera de més de quatre hores entre dos avions-- ja vaig veure alguns racons de la ciutat que em van fer evocar el film d'Orson Welles, però la nòria del Prater n'és un tret molt característic, com ho són també les clavegueres, tot i que no tinc cap interès per visitar-les, llevat que fos amb una mascara que evités sentir-ne les olors.

La nòria de Prater

Diumenge, per l'Innere Stadt (la Ciutat Vella) vaig veure també altres indrets que em van fer pensar en El tercer home. Traient el color a les fotos, encara m'ho recorden més, tot i que vaig veure aquells carrers en plena llum del dia i d'un dia ben assolellat:

Un racó del Districte 1r de Viena (Innere Stadt)

Un altre carreró de l'Innere Stadt de Viena

Karlsplatz és una enorme plaça --sembla més un parc que una plaça-- on conflueixen línies de metro, tramvia i autobús i es troba en el límit dels districtes 1r (Innere Stadt) i 4rt (Wieden).

Karlsplatz, amb l'església de Sant Carles al fons (Karlskirche)

Primavera a Karlsplatz

Em va sobtar agradablement la quantitat de zones verdes i parcs que hi ha pel centre de Viena. A Burgarten hi ha un monument que molta gent s'aturava a fotografiar, i és que si Viena és la ciutat d'El tercer home, encara és més la ciutat de Mozart:

Monument a Mozart al Burggarten

En un matí no es poden veure moltes coses, però no podia marxar de Viena sense sense veure les aigües del Danubi, que de blau, avui dia no te res i que, a més no les vaig veure en la llera principal del riu, sinó en una ramificació que està canalitzada des de fa segles (el Donaukanal):

El Donaukanal i la Viena moderna

Pescadors en el Danubi (es deuen menjar la pesca?)

Era un matí de març més propi de la Mediterrània que de l'Europa central, amb una temperatura que rondava els 20 graus. Molta gent anava en mànigues de camisa o fins i tot amb roba d'estiu, les criatures jugaven en els parcs i es rebolcaven per la gespa, les terrasses dels bars i restaurants eren plenes i molta gent --sobretot jovent-- feia una llarga cua en una gelateria a Rotenturmstrasse:

Fent cua per un gelat al mes de març

Vaig deixar Viena amb ganes de tornar-hi per poder visitar amb calma molts dels llocs que només vaig poder veure de passada diumenge al matí i d'altres que eren a la meva llista com a gairebé imprescindibles. A les tres recollia la meva maleta a l'Hotel 25 Hours, que em deia adéu també amb una imatge de primavera:

Hotel 25 Hours (Viena), vista parcial

Fotos: M. Piqueras (30.03.2014)