Hi havia una vegada... Lynn Margulis

Des de fa algun temps tinc en un costat d'aquest bloc la imatge de la coberta d'un llibre amb un dibuix molt bonic de l'il·lustrador Carles Puche. El llibre es diu Once Upon a Time Lynn Margulis (Hi havia una vegada Lynn Margulis) i clicant al damunt de la imatge (la del costat, no la que he posat en aquesta entrada del blog) s'hi pot accedir al contigut en pdf i es pot descarregar gratuïtament. Si algú desitja tenir el llibre en paper, també hi ha l'opció de comprar-lo.

El llibre està dedicat a la biòloga nord-americana Lynn Margulis (1938-2011), que va tenir molts lligams amb la nostra terra, i recull el testimoni  de persones que la van conèixer i tractar. La coordinadora de l'obra, Carmen Chica, és segurament una de les persones que millor van conèixer Lynn Margulis i els dos últims anys ha fet un gran esforç per reunir els 26 textos que conformen el llibre. Hi ha des del testimoni del seu company i col·laborador durant gairebé trenta anys, Ricard Guerrero, i de la mateixa coordinadora del llibre, fins al de persones força joves, que la van tractar els darrers anys de la seva vida. Són textos que recorden la científica, però també la dona, la gran dona que va ser Lynn Margulis. Qui no l'hagi tractada podrà pensar que l'obra és una hagiografia, que tothom en parla bé perquè hi tenien amistat i perquè de la gent morta sempre se sol parlar bé. Però si es llegeix en detall es veu que també hi surten algunes particularitats del seu caràcter que de vegades podien ser xocants i poc ortodoxes. Tanmateix, la seva generositat, la seva genialitat, el seu bon humor habitual, la seva predisposició a ajudar la gent eclipsaven els defectes que pogués tenir.

Algunes persones m'han comentat que els agrada molt el dibuix de la portada del llibre. A mi, també. El dibuix representa Puffer's Pond, un estany als afores d'Ahmerst (la població de Massachusetrts en què vivia Lynn Margulis), on ella anava a nedar sempre que podia a primera hora del matí. Sovint hi anava en bicicleta i en el passeig l'acompanyava el seu gos Roosevelt, que era una institució en el poble. No he visitat Amherst a la tardor, però n'he vist fotografies en les quals els arbres tenen aquestes tonalitats rogenques que alguns mostren en el dibuix. Puffer Pond, aquest indret tan estimat per Lynn Margulis, és el lloc on la família de Lynn Margulis va escampar les seves cendres.

Puffer's Pond, Ahmerst (Massachusetts), març 2012

Lynn Margulis, 2003

Jo vaig conèixer Lynn Margulis el 1987, en una de les seves estades freqüents a Catalunya. En el despatx d'Isabel Esteve, en el Departament de Microbiologia de la Universitat Autònoma, encara hi havia a la porta un cartell amb el nom "Lynn Margulis", perquè feia poc que havia fet un sabàtic en aquell departament i havia compartit despatx amb aquella professora. Era el novembre de 1987 i feia uns mesos que jo havia començat a col·laborar amb el grup que dirigia Ricard Guerrero i del qual formava part Isabel Esteve. Aquell mes, el Museu de la Ciència de "la Caixa" --encara no es deia CosmoCaixa-- va celebrar unes jornades sobre evolució i la teoria de Gaia. Per a mi, que durant disset anys havia estat bastant apartada del món de la ciència i de la recerca, aquells dies van ser aclaparadors, però alhora molt satisfactoris. A més de Lynn Margulis, vaig poder conèixer James Lovelock --el "pare" de la teoria de Gaia-- Ricard Amils --expert en ecosistemes de condicions extremes, com se suposa que podien ser les de la Terra primitiva o actualment les de Marta-- i altres científics que durant uns dies van explicar històries que em van semblar --i encara m'ho semblen-- fascinants i de les quals eren protagonisites els microbis.

Tot i que quan vaig estudiar biologia, la microbiologia ja va ser una de les meves assignatures predilectes, el 1987 --i gràcies sobretot a Lynn Margulis-- vaig començar a veure el món microbià amb uns altres ulls. Em vaig adonar del gran paper que aquests minúsculs éssers vius han tingut en l'evolució de la vida i del que tenen actualment en el seu manteniment. Ella també em va fer entendre la importància de la cooperació en l'evolució, una idea que semblava contradir les tesis de Darwin, sobre la supervivència dels més dotats en una lluita per la vida, però que en el fons és completament compatible amb el darwinisme.

Ha estat un privilegi comptar amb l'amistat de Lynn Margulis; un privilegi compartit amb moltes altres persones, perquè era una dona que allà on anava deixava nous amics i amigues. Un grapat d'aquests amics i amigues vam acceptar amb molt de gust de difondre el nostre record i dedicar un petit homenatge a aquesta dona, que ha quedat recollit en el llibre Once Upon a Time, que demà, 5 de febrer de 2013, es presentarà a l'Ateneu Barcelonès, en un acte obert a tothom. Hi parlarem algunes persones i unes altres ens presentaran les seves obres audiovisuals relacionades amb Lynn Margulis. El programa és el següent:

Allò que tal vegada s'esdevingué

Sessió en record de Lynn Margulis i presentació del llibre Once Upon a time

Programa
Cercant la veritat, Carme Puche, vídeo, 6 minuts
Una visió de Lynn Margulis, Mercè Piqueras, 10 minuts
Lynn i l'aventura de la vida, Carmen Chica, 10 minuts
Los bichitos preferidos de Lynn, Rubén Duro, vídeo, 10 minuts
El dia que vaig conèixer Lynn, Ramon Folch, 15 minuts
Goddess of the Earth, vídeo NOVA (1986), 2 minuts
Vida vívida, Ricard Guerrero, 15 minuts
Tot escoltant Schubert, Nicole Skinner, vídeo, 4 minuts

Lloc: Ateneu Barcelonès, Sala Verdaguer. C/ Canuda, 6. Barcelona
Dia i hora: dimecres, 5 de febrer de 2014, a les 19.00

Tothom hi és convidat!

Potser us interessarà:

- Sobre Lynn Margulis / About Lynn Margulis (aquest bloc, 23.11.2011; última actualització, 04.02.2013). Recull d'enllaços a articles i vídeos sobre Lynn Margulis en diferents llengües --la majoria en anglès, català o castellà-- i de la majoria dels articles que ella va publicar i que estan disponibles a Internet.