Anit en donar una mirada a les xarxes socials a les quals estic apuntada vaig veure que, com de costum, la majoria de polítics i polítiques no saben fer res més que criticar el que fan o han fet partits que no són els seus. Un comentari especialment va ser la gota que va fer vessar el got de la meva paciència política i no me'n vaig poder estar i vaig escriure això al meu mur de Facebook:
M'agradaria
que tinguéssim polítics i polítiques més constructius, que es
dediquessin a cooperar i a treballar pel poble al qual representen, en
comptes de fer-ho per al seu partit i d'intentar destruir els seus
adversaris a qualsevol preu. I això, a tots els nivells, des dels
governs municipals, als estatals, i des de l'esquerra fins a la dreta.
Els qui governen, moltes vegades apliquen polítiques que ells havien
criticat quan eren a l'oposició. Els qui són a l'oposició, sovint
critiquen tot el que fan els qui governen, encara que prenguin decisions
que són equivalents a les que ells havien pres en algun moment quan
manaven. El país està en una situació en què allò que cal és la
cooperació per tirar-lo endavant, en comptes de les lluites entre
partits o fins i tot dins dels mateixos partits i coalicions. Si us
plau, polítics i polítiques, per què no seieu a parlar?, per què no
treballeu tots per al poble en comptes de fer-ho per a vosaltres
mateixos i el vostre partit? Ho sento, però ho havia de dir!
De debò són aquests (i aquestes) els polítics que ens mereixem?
Costa molt, molt, dialogar... Quan fan veure que dialoguen, els polítics en realitat només alternen monòlegs. Un debat no és un diàleg, és una successió de monòlegs més o menys ordenada (de vegades, se sobreposen els uns als altres i criden), però mai ningú no escolta les raons de l'altre.
ResponEliminaI no tan sols els polítics: també ho fan els empresaris, i els sindicalistes, i els artistes, i més d'un científic (inclosos els economistes). Jo dic la meva i (si sóc educat, que de vegades ni això) quan acabo el torn et deixo que tu diguis la teva (i si sóc mal educat, et tallo i em poso a cridar).
En tot cas, ni escolto els teus arguments ni intento aprendre del que em diguis, perquè només jo tinc la raó, i la tinc tota sencera, i tu estàs equivocat, pobret. I així anem.
No cal dir que et dono tota la raó, i les gràcies. Però serà picar en ferro fred, em temo.
KRT, és possible que sigui picar en ferro fred, però cal que ho diguem.
ResponElimina