La carbassa robusta

Un gripau engegà la nota justa:
l'aranya feia pulcrituds de fil,
i respiraven, en llur son tranquil,
         la carbassa robusta
i la untuosa tomaquera humil.
     Josep M. de Segarra (del Poema de Montserrat)

No sé si les carabasses de la meva carabassera seran robustes, ni tan sols sé si acabarà fent alguna carabassa. La planta, però, sí que n'és, de robusta i va creixent desaforadament. Aquests últims dies la tija creix gairebé un pam diari i va avançant per la barana de la terrassa. Ara ja no té plantes altes on arrapar-se amb els circells i estic intentat que s'arrapi als barrots, però no li agraden; es veu que vol una cosa viva. He provat de posar-li unes tires de ràfia i potser li posaré algunes canyes que, tot i que no estan vives, són matèria orgànica, a veure si li agraden més que els barrots metàl·lics.

La mantinc per curiositat- primer va ser perquè volia saber quina planta era aquella intrusa que va començar a treure uns fulletes en una jardinera de casa. Després, perquè em va intrigar com s'arrapava a les planters properes enroscant els seus circells al voltant de qualsevol tija que tingués a l'abast. Després, perquè van començar a endevinar-s'hi les primeres flors, que un cop s'obren són enormes, però efímeres.

Flors abans d'obrir-se

Flor de carabassera oberta

 
Gairebé cada dia s'obre una flor, però no n'hi ha cap que hagi donat fruit; es marceixen de seguida i al cap de dos o tres dies, només tocant-les lleugerament, es desprenen de la planta. És una estratègia  d'estalvi de la carabassera. Per què hauria de seguir desviant nutrients i energia cap a una flor que no ha de produir cap fruit?

Tinc curiositat per veure fins on arriba en la seva cursa al llarg de la barana i també per veure si produeix algun fruit. Per sort, la planta queda dins del balcó i encara que arribés a fer alguna carabassa, no podria caure al carrer.