És la primera vegada que veig que una revista científica retira un article tot indicant que és una retirada temporal:
Fa unes dues setmanes, molts diaris van parlar d'aquest article, publicat en línia per la revista Journal of Human Evolution, que descriu la descoberta a Orce (Granada) d'una dent de llet que, segons els autors, és la resta humana més antiga d'Europa, de fa aproximadament 1.400.000 anys.
Avui dia, moltes revistes científiques publiquen abans a Internet els
articles que després sortiran a la versió impresa de la revista, i
aquest article va publicar-se el 6 de març. Cinc dies abans, però, a Granada ja es va organitzar una roda de premsa per presentar la troballa (la dent infantil), amb la participació de dos investigadors de l'equip que n'ha fet l'estudi i amb l'assistència del Consejero de Cultura y Deporte de la Junta de Andalucía. Els mitjans de comunicació se'n van fer ressò els dies següents; la majoria destacaven que era un treball que es publicava en una de les més prestigioses revistes internacionals d'evolució humana. Podeu veure què en van dir La Vanguardia, El Ideal de Granada i El Periódico.cat.
Doncs ara, haurem d'esperar per saber si la troballa és tan important com es deia. perquè l'article ha estat retirat temporalment. En una nota en la pàgina web de l'article, l'editorial (Elsevier) diu que senten molt la retirada temporal de l'article i que tan aviat com sigui possible es tornarà a publicar i que allà explicaran el motiu pel qual ha estat ara retirat.
Per diversos motius, tinc curiositat per saber la causa de la retirada --ni que sigui temporal-- d'aquest article. Per una banda, perquè quan, a través de la llista de distribució de l'Associació Catalana de Comunicació Científica, vaig rebre un comunicat de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) sobre aquest treball i la publicació de l'article, vaig pensar que potser la meva memòria fallava. Hauria posat la mà al foc que això que s'anunciava ara a bombo i platerets, ja se sabia des de feia anys; més de deu i potser fins i tot més de dotze.
Vaig fer una cerca i ho vaig trobar: un article publicat el 1999 a la revista Human Evolution per Joserp Gibert (1941-2007) i els seus col·laboradors descriu la troballa a Orce del fragment d'una dent humana [Molar tooth fragment BL5-0: the oldest human remain found in the Plio-Pleistocen of Orce (Granada province, Spain)]. És un estudi molt acurat, que inclou fotografies fetes amb diversos tipus de microscopi, comparació anatòmica de la resta analitzada amb els molars d'altres homínids i també d'altres mamífers. A la mateixa revista, vaig trobar un altre article de Josep Gibert i un grup de col·laboradors seus; hi descriuen l'anàlisi de restes trobades també a Orce i d'altres a Cueva Victoria (Múrcia) que indican la presència d'homínids i la seva activitat en el límit entre el Plistocè i el final del Pliocè [Spanish late Pliocene and early Pleistocene hominid, paleolithic and faunal finds from Orce (Granada) and Cueva Victoria (Murcia)]. I encara vaig trobar un tercer article de l'any 1998, en què el mateix Gibert i altre autors descrivien la indústria lítica localitzada a Orce i Cueva Victoria (Two 'Oldowan' assemblages in the Plio-Pleistocene deposits of the Orce region, southeast Spain, publicat a Antiquity, 72:17-25; malauradament, no es pot veure sense pagar, jo el vaig demanar a una persona que hi tenia accés). L'edat dels jaciments va calcular-se mitjançant mètodes paleomagnètics i bioestratigràfics.
Vaig pensar que potser l'article que s'ha publicat ara aportava alguna dada nova, que la dent trobada ara potser tenia alguna cosa especial, però quan el vaig llegir, no vaig saber troba-hi la novetat. He de dir, però, que sóc profana en paleontologia humana i arqueologia i potser hi havia alguna cosa que se m'escapava.
D'altra banda, per la meva activitat en el món de l'edició científica (sóc Associate Editor de la revista International Microbiology), vaig detectar en l'article de 2013 alguns defectes de forma que jo no hauria deixat passar en un article per a la revista en què participo. No vaig trobar-hi ni una sola referència al treball anterior de l'equip de Gibert, tot i que es va fer també a Orce i que van descriure una dent i activitat humana en aquell lloc, ni tampoc cap referència als estudis de datació publicats el 1998 i 1999. I encara més, el treball de 2013 inclou, en una de les figures, una ascla (un tros de pedra tallada que formava part de les eines primitives) que sembla idèntica a una que hi ha a la pàgina 22 de l'article de Gibert a Antiquity. Em sembla molta casualitat que unes pedres que es tallaven a mà, siguin idèntiques.
La revista Journal of Human Evolution, com la majoria de revistes científiques serioses, sotmet els articles que rep a una revisió per experts (és el que es coneix com a peer review). Els revisors en teoria coneixen bé la matèria tractada en l'article que revisen. En fan una lectura crítica i fan un informe per als autors, en què diuen si l'article s'accepta o no. En cas que no s'accepti, han de justificar el rebuig. Moltes vegades els articles s'accepten condicionalment; és a dir es demana als autors que hi facin canvis que els revisors consideren necessaris, que poden ser en el contingut o en la presentació. Doncs bé, no entenc que cap dels revisors de l'article de 2013 no hagi demanat als autors que citessin els treballs anteriors.
Tinc curiositat per saber quina ha estat la causa de la retirada temporal de l'article. Sigui quina sigui la causa, crec que ha estat una bona decisió de l'editorial. Ja veurem com acaba la història; si al final es dóna crèdit al treball de l'equip que va dirigir Josep Gibert.
Potser us interessarà:
- Luis Gibert: "Me duele que desacrediten a mi padre, pero me alegra lo del diente", publicat al Ideal, de Granada (02.03.2013).
- Atapuerca les restes d'homínid més antigues? (aquest bloc, 27.03.2008). Sobre la notícia que deia que una mandíbula trobada a Atapuerca, de fa uns 1.200.000 milions d'anys, era la resta humana més antiga trobada a Europa.
- Les injustícies de la ciència: Josep Gibert (aquest bloc, 18.03.2008). Breu resum de la polèmica sobre el crani d'Orce.
Algo sospechoso habrá, en cuanto a la lasca que comentas como ya publicada con anterioridad en varias ocasiones por Gibert, la cosa es peor aun porque en el artículo del diente le han borrado la sigla con photoshop!!!! qué poca profesionalidad, y como bien dices van y no citan ni un solo trabajo de Josep Gibert...
ResponEliminaHe anat llegint el que s'ha publicat a la llista de l'ACCC, les teves preguntes i les respostes i encara que no hi he intervingut a mi també em sonava molt que la citada dent ja s'havia descobert molt abans. M’alegro de que en parlis, tant al blog com a la llista. A veure la continuació
ResponEliminaSento que el comentador anònim no hagi deixat el seu nom, però entenc que no sempre és fàcil donar la cara.
ResponEliminaGràcies Montse, pel comentari. Em sembla que hi ha més gent amb ganes de saber com acabarà això. Aquest matí al peu d'aquesta entrada he posat uns enllaços, n'hi ha un a les declaracions que va fer Lluís Gibert sobre aquest article d'ara a un diari de Granada.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaÉs realment sorprenent aquesta "retirada temporal", però encara sorprenen més les mancances formals i de continguts que esmentes.
ResponEliminaHaurem de restar a l'espera per saber com es desvetlla el misteri.
Natxo, espero que, quan es torni a publicar l'article --suposo que amb esmenes--, els editors diguin, com indiquen en el seu web, els motius pels quals es va retirar.
ResponEliminaIndependientemente el contenido del artículo, creo que la ausencia de citas de investigadores y trabajos previos sobre el tema es más que suficiente para retirar un manuscrito de una revista científicsa de prestigio. Además del fallo de los autores, el de los revisores y el editor ha sido garrafal y pone en entredicho, una vez más, el sistema.
ResponElimina"Oso de cueva", yo tampoco entiendo que los revisores, si son expertos en el tema, como se supone, no se diesen cuenta de que no había ninguna referencia a trabajos anteriores realizados en el mismo yacimiento. Si los autores de este trabajo creen que el diente hallado allí antes no era humano y que la datación hecha anteriormente no era correcta, tendrían que haberlo mencionado y decir por qué estaban equivocados los anteriores. Lo que no sé cómo justificarían es que una de las fotos del artículo de 2013 sea idéntica a otra publicada antes por otros autores.
ResponEliminaA mí todas las explicaciones que se me ocurren son muy feas.
ResponEliminaEsperaremos que vuelvan a poner el artículo para saber por qué decidió Elsevier retirarlo temporalmente.
ResponEliminaBueno, pues ya lo han dicho. El contenido de la nueva versión del artículo, en lo referido a la refutación del fragmento de diente publicado por Gibert, es "altamente científico". Despachan el asunto con una afirmación "claramente", que es como decir "porque yo lo valgo" y una elucubración basada en un argumento "relativamente grueso". Jamás he visto una cosa parecida. Una revista supuestamente de prestigio que acepta semejante texto no merece ser calificada ni de hoja parroquial.
ResponElimina