dimecres, 2 de gener del 2013

Un problema de cultura

Estava penjat a la paret d'una biblioteca a Benasc, el juliol de 2004:
Se ha dicho hartas veces que el problema de España es un problema de cultura. Urge, en efecto, si queremos incorporarnos a los pueblos civilizados, cultivar intensamente los yermos de nuestra tierra y de nuestro cerebro, salvando para la prosperidad y enaltecimiento patrios todos los ríos que se pierden en el mar y todos los talentos que se pierden en la ignorancia.
Ho va escriure Santiago Ramón Cajal el 1922. Noranta anys més tard em sembla que Espanya segueix tenint el mateix problema de cultura. Només cal observar quins són els diaris i revistes més llegits i quins els programes de televisió que tenen més audiència.


a

7 comentaris:

  1. Clidice2 de gener del 2013, a les 16:51

    costa poc de signar-ho, oi? que trist :(

    ResponElimina
  2. David3 de gener del 2013, a les 10:34

    Quanta raó tens...

    ResponElimina
  3. Júlia4 de gener del 2013, a les 8:49

    Les grans mancances de fa anys van fer confondre sovint 'cultura' amb alfabetització i escolarització i el concepte de cultura és equívoc i compta amb moltes definicions, amb milers. Un meu professor de la Normal recordo que ens repetia que feien falta moltes coses per deixar de ser analfabets, no tan sols saber llegir i escriure. O al menys saber 'llegir i escriure' d'una forma aprofundida i comprensiva, vaja.

    No són processos fàcils, aquests, assolir una cultura general seriosa és un procés llarg i demana la participació de molts sectors no acadèmics, com la mateixa televisió, o la ràdio, en els quals em temo que hem anat enrere, la veritat. O hi han anat els qui en tenen cura i ja els va bé així.

    ResponElimina
  4. Mercè Piqueras4 de gener del 2013, a les 10:59

    Gràcies, Clídice, David, Júlia. Com diu la Júlia, cultura és molt més que alfabetització. Ara tothom --o gairebé-- sap llegir i escriure, però la incultura segueix dominant.

    ResponElimina
  5. Marta4 de gener del 2013, a les 13:25

    Estic totalment d'acord amb tots/totes vosaltres! Res més a afegir

    ResponElimina
  6. Jordi Lleonart9 de gener del 2013, a les 19:20

    Una de les moltes coses que han canviat en 90 anys és que ara no es pot considerar que "els rius es perdin a la mar" (encara que molts ho continuin pensant). És el progrés de l'ecologia i la cultura de l'aigua.

    ResponElimina
  7. Mercè Piqueras11 de gener del 2013, a les 1:11

    Jordi, ho vaig pensar quan ho vaig llegir, però el desconeixement de 1922 potser no sigui atribuïble a falta de cultura.

    Malauradament, com diu en Jordi, encara hi ha qui ho segueix pensant i es dedica alegrament a projectar transvasaments.

    ResponElimina