Rita Levi Montalcini i l'as a la màniga

En assabentar-me, ahir, de la mort de Rita Levi Montalcini (1909-2012), vaig estar fullejant un dels seus llibres, L'asso nella manica a brandelli (l'as a la màniga esparracada), publicat el 1998. El va dedicar a la vellesa i a les maneres que té el nostre organisme de contrarestar el deteriorament del cervell, de manera que sempre té un as a la màniga per sortir-se'n prou bé. En copio aquí alguns fragments

• La degradació senil, que afecta l'aspecte exterior dels qui pertanyen a l'espècie humana, no es produeix com a norma en la mateixa mesura en l'òrgan cerebral del qual depenen les activitats mentals de l'Homo sapiens.
• La vellesa no ha de ser viscuda en la memòria del temps passat, sinó en la programació de la pròpia activitat per al temps que queda, ja sigui un dia, un mes o anys, amb l'esperança de poder realitzar projectes que en l'edat juvenil no va ser possible dur a terme.
• La difusió d'una informació no correcta o millor d'una desinformació no para d'augmentar i provoca forts impulsos emotius i irracionals en franges de la població com més va més esteses.
• En les societats culturalment més avançades l'individu és estimulat perquè faci ús de les capacitats crítiques que el defensen de risc de veure's involucrat en manifestacions d'histèria col·lectiva. El valor de l'ús de la raó representa l'última esperança (extrema ratio) per a la salvaguarda de l'espècie humana i de les altres espècies vives.
• Els sistema social actual tendeix a exaltar el profit, la producció i eficiència i qui, com les persones ancianes, ja ha deixat de "produir" esdevé automàticament superflu, inútil i, encara més, un pes per a la societat. És l'home d'aquesta civilització qui ha creat la vellesa. Per a aquesta creació negativa hi ha un antídot: ser coneixedors de les formidables capacitats cerebrals que posseïm. L'ús continuat d'aquestes capacitats, a diferència del que és la regla en tots els altres òrgans [del cos], no en provoca el desgast. Paradoxalment, en reforça qualitats que havien quedar sense expressar en la voràgine de les activitats desenvolupades en etapes anteriors del recorregut vital, i les fa brillar.