El 1712 va casar-se amb Edward Wortley Montagu, que el 1715 va esdevenir membre del Parlament. A Londres, Mary era una figura prominent a la cort, però el desembre d'aquell any va contreure la verola, una terrible malaltia que matava molta gent i deixava les persones que la superaven amb cicatrius permanents en els llocs on hi havia hagut pústules infeccioses. (El 1979 es va donar per eradicada a tot el món. Jo encara he conegut persones que l'havien patida i els havia quedat la cara "picada".)
El 1716, El marit de Mary va ser nomenat ambaixador a Estambul, on va estar-s'hi dos anys. Ella el va acompanyar i del viatge i de l'estada a Turquia, n'ha quedat el testimoni en les moltes cartes que va escriure i que van ser publicades després de la seva mort. A Londres havia nascut el seu fill i durant l'estada a Turquia va néixer la seva filla. Mary va tenir el privilegi de conèixer els costums i la vida privada de les dones de Turquia, cosa que no podien fer els viatgers que havien escrit sobre els països islàmics, i que sovint donaven una imatge falsa o esbiaixada de les dones d'aquells països. En una carta escrita l'1 d'abril de 1717, Mary descriu la seva visita a uns banys turcs per a dones, a Sofia, que aleshores pertanyia a l'imperi otomà. Hi parla de l'afabilitat amb què la van rebre i com estaven juntes les dames i les seves esclaves, sense res que distingís les unes de les altres, perquè totes estaven nues.
Potser pel fet que ella tenia en la seva cara les marques de la verola, en la mateixa carta esmenta una reflexió que diu s'havia fet sovint, i és que "si fos costum anar despullades, la cara a penes s'observaria". Va adonar-se que, en aquell ambient, les dames amb la pell més delicada i les formes més agradables eren les que més va admirar, encara que la seva cara fos en alguns casos menys bonica que les de les seves companyes. La dona que semblava més important i les seves acompanyants volien que Mary es banyés amb elles i van oferir-se a despullar-la. Ella no en tenia ganes, però en veure que insistien, va descordar-se la brusa i els va mostrar les barnilles de la seva cotilla. Amb això van quedar satisfetes; van pensar que era una mena de gàbia dins de la qual estava tancada i que ella no tenia poder per obrir-la. Acaba la carta dient a la seva corresponent que cap llibre de viatges podria informar-la sobre allò que va veure ella en els banys de les dones, perquè si un home --els autors de llibres de viatges eren homes-- fos trobat en un lloc com aquell, li suposaria la condemna a mort.
La vida sentimental de Mary va ser bastant complicada. Es va divorciar el 1739, tot i que abans ja havia tingut diversos amants i després n'hi hauria d'altres. I malgrat el divorci, va mantenir una relació epistolar amable i respectuosa amb el seu marit, que va morir un any abans que ella.
Mary va introduir a Anglaterra la tècnica de la variolació (o variolització) per immunitzar contra la verola. És una pràctica per prevenir la verola que va a aprendre a Turquia. Consistia a inocular les persones sanes amb material extret de les pústules d'una persona que estigués passant la verola. Solia fer-se a finals d'estiu, després de la calor forta i la va descriure molt bé en una carta de l'1 d'abril de 1718 a la seva amiga Sara Chiswell (en vaig transcriure el fragment en una altra entrada d'aquest bloc). Quan el metge Edward Jenner (1749-1823) va desenvolupar el vaccí contra la verola, que era un mètode més segur per prevenir la malaltia, la variolació es va abandonar. De tota manera, cal recordar que gràcies a aquesta pràctica, que els metges anglesos van conèixer per la insistència de Mary Wortley Montagu, moltes persones de diverses generacions van adquirir resistència a la malaltia abans que existís la vacuna.
Potser us interessarà:
- La Royal Society i la prevenció de la verola abans de Jenner (aquest bloc, 04.02.2010),
- Letters of the Right Honourable Lady Mary Wortley Montagu. Projecte Gutenberg (diversos formats).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada