Torna la legionel·la

Feia temps que no llegia cap notícia sobre la legionel·la i les infeccions que causa aquest microbi. Ahir, però, una nota d'Europa Press el va posar de nou d'actualitat. Segons aquesta agència de premsa, l'abril d'enguany es va produir un brot infecciós de legionel·losi a Sabadell; n'haurien resultat afectades catorze persones i un home hauria mort de la infecció. El brot epidèmic, que no vas transcendir, s'hauria donat per controlat el mes de juny.

La legionel·la és un microbi "modern". Fa quaranta anys ningú no el coneixia, com tampoc se sabia res de la malaltia que causa, la legionel·losi. El seu nom ja és ben curiós; fa pensar en aquells cossos militars especials, com ara la legió estrangera de França. O en els legionaris de l'antiga Roma. És cert que el nom del bacteri --Legionella-- té relació amb l'exèrcit, però no pas amb soldats en actiu. La infecció va ser reconeguda com una malaltia amb entitat pròpia el 1976 i en anglès van anomenar-la 'legionnaire's disease'. Sembla que sigui la 'malaltia del legionari' i així van anomenar-la en principi els mitjans de comunicació (vegeu la notícia de l'Agència EFE a La Vanguardia, quan se'n va produir un brot el 1977; parla de 'enfermedad del legionario'). Però és un error de traducció. En anglès una 'legió' no és únicament un cos de soldats en actiu, i en aquest cas és una associació d'antics soldats, de veterans de guerra.

Del 21 al 24 de juliol de 1976, uns 4000 membres de la Legió Nord-americana de l'Estat de Pennsilvània van reunir-se a l'Hotel Bellevue StratfordzFiladèlfia per celebrar la seva trobada anual en un dels millors hotels de la ciutat, on es feien molts congressos i convencions. Uns dies després un  metge de Filadèlfia va tractar tres pacients ja grans que patien un estat febrós. Els dies següents altres metges van diagnosticar bastants casos de pneumònia. Gairebé tots tenien en comú haver assistit a la reunió dels soldats veterans. Quan es va donar per controlat el brot epidèmic, el total de casos registrats era de 182, 29 dels quals va morir. Entre les persones que eren alienes a la convenció hi havia alguns membres d'una banda de música que va tocar prop de l'hotel i també algunes persones que havien estat prop de l'hotel veien una desfilada.

Cèl·lules de Legionella pneumophila (8000 augments)

De seguida va començar una cerca intensa de l'agent que causava aquella pneumònia, però fins uns cinc mesos després no es va descobrir. Era un bacteri que no s'havia vist mai abans, i el van anomenar Legionella pneumophila. Que no es conegués, no vol dir que no existís. Però no s'hauria descobert si no s'hagués donat la circumstància que la infecció va afectar tanta gent, perquè és un bacteri difícil d'identificar en el laboratori. De fet, no respon bé a les tincions que es fan servir habitualment per veure els bacteris a través del microscopi. Per altra banda, el seu cultiu és difícil i no creix en els medis de cultiu normals. Per això els primers estudis que es van fer de les mostres de persones afectades, amb proves per gairebé tots els tipus d'infeccions respiratòries, va donar resultats negatius. També van fer proves toxicològiques.

Per causa dels resultats negatius dels primers mesos de la investigació, la gent va fer moltes conjectures. Es va arribar a dir que podia tractar-se d'un microbi dissenyat per a la guerra biològica que s'hagués escapat d'algun laboratori de la CIA o que uns terroristes haguessin introduït en l'hotel de la convenció. Un toxicòleg de Filadèlfia va suggerir que podia tractar-se d'una intoxicació per un compost de níquel molt tòxic, el tetracarbonil de níquel. Els estudis de les autòpsies van revelar la presència d'aquest metall, però es va concloure que la font de níquel podia ser el mateix instrumentals fet servir per a l'autòpsia. També es va parlar de gasos tòxics procedents de les fotocopiadores o de la descomposició del compost que es feia servir en la refrigeració.

La veritable causa de les morts va esbrinar-la el microbiòleg Joseph McDade amb la descoberta d'aquell bacteri. Li van encarregar que determinés si podia tractar-se d'una infecció per Coxiella burnetii, un bacteri del grup de les rickèttsies, que causa una pneumònia atípica coneguda com a Febre Q. Era un bacteri amb un cultiu molt difícil que implicava la inoculació en un conill porquí i la infecció posterior d'un ou de gallina amb un embrió en formació. Al principi, aquesta tècnica va fallar. Tot i que els conills porquins es van posar malalts quan els van injectar mostres procedents dels pacients afectats per l'estranya pneumònia, i que l'examen al microscopi mostrava la presència d'uns bacteris en forma de bacil (els bacils tenen forma de bastonet), la infecció no es transmetia als embrions de pollastre. Fent alguns canvis en la metodologia de l'experiment, McDade va aconseguir finalment infectar els embrions de pollastre i va poder aïllar els bacteris en cultiu axènic (o pur, creixent sols, sense cap altre microorganisme).

Malgrat que Legionella sigui molt abundant en els pulmons de les persones afectades, la major part dels tints convencionals que es fan servir per posar de manifest la presència dels bacteris en l'observació al microscopi van donar resultats negatius. Finalment McDade va aplicar-hi una tècnica (l'anomenada tinció de Gimenez) que va donar resultats positius i l'enigma de la causa de la infecció va quedar resolta. Estudis retrospectius van revelar que infeccions anteriors que havien estat atribuïdes a altres microbis tenien com a causa també aquest bacteri.

Com en una novel·la negra, s'havia descobert l'assassí, però no com ho feia per arribar a les seves víctimes, quin era el seu amagatall. Esbrinar-ho era fonamental per poder prevenir que seguís actuant. Quan a finals d'estiu de 1977 es van produir altres casos de legionel·losi (vegeu la notícia a l'hemeroteca de La Vanguardia), es va pensar que hi podia haver una relació entre la infecció i el temps meteorològic o les condicions climàtiques que facilitessin la disseminació del bacteri. Els següents anys es va veure que era molt abundant en ambients humits artificials, però no s'entenia que un bacteri que era tan difícil de cultivar pogués viure en ambients on a penes hi havia nutrients. Un microbiòleg va descobrir que el bacteri vivia a l'interior d'amebes i va llençar la hipòtesi que la infecció podria transmetre's per la inhalació de cists de l'ameba que continguessin el bacteri (un cist --o quist-- és una forma de resistència de molts organismes, en què la cèl·lula queda gairebé inactiva i replegada a l'interior d'una coberta protectora).

A Catalunya, entre els primers casos detectats hi ha el d'un grup de turistes neerlandesos que el 1984 havien estat de vacances a Pineda. En tornar al seu país, sis d'ells van haver de ser atesos d'una greu pneumònia i d'aquests sis, en van morir tres. Es van produir més casos, però sembla ser que només en sis persones es va confirmar que la causa havia estat la legionel·la. Una revisió de l'hotel va revelar la presència del bacteri patogen en les dutxes i algunes altres dependències. L'hotel va ser clausurat i es va dir que no tornaria a obrir fins que no fos desinfectat i es confirmés que el bacteri ja no hi era.

Després d'algunes dècades de treballs minuciosos, se saben moltes més coses sobre aquest bacteri i quins són els seus principals amagatalls. Ara se sap que Legionella pneumophila resisteix el tractament amb clor i les temperatures elevades. La infecció es produeix quan s'inhalen aerosols que continguin el bacteri. I també s'ha comprovat que un dels seus principals amagatalls són les torres de refrigeració dels edificis. Per això els casos de legionel·la han anat augmentant a mesura l'aire condicionat anava implantant-se en més llocs. Ara hi ha una normativa que obliga a fer una revisió periòdica d'aquestes instal·lacions per evitar que es converteixin en magatzems d'aquest bacteri.

La majoria de la gent que s'infecta per legionel·la només té símptomes de poca importància, una mena de grip, quer no presenta complicacions. Però en alguns casos poc evolucionar fins a causar una pneumònia greu, com va ser el cas dels veterans de guerra nord-americans a Filadèlfia. La forma greu de la malaltia sol donar-se en persones ancianes, especialment si ja pateixen alguna altra malaltia o e seu sistema immunitari està afeblit. Els fumadors i els alcohòlics són especialment susceptibles a la infecció. De vegades, fins que no se sospita que és una legionel·losi, es tracta el pacient amb penicil·lina o cefalosporina, que són els antibiòtics típics que s'apliquen en les pneumònies de causa desconeguda. Però la legionel·la és resistent a aquests antibiòtics i això fa que la malaltia s'agreugi encara més. Per a un tractament eficaç convé fer al diagnòstic com abans millor. Per sort, ara hi ha proves immunològiques que permeten detectar fàcilment  la presència de Legionella pneumophila.

Després que ahir saltés als mitjans la notícia del recent brot de legionel·losi de Sabadell, avui llegeixo que al País Valencià i a la Comunitat de Madrid s'han produït també sengles brots de la infecció. L'estiu tot just ha començat però els aires condicionats fa setmanes que van a tota marxa en molts llocs. Convindria que, de la mateixa manera que es procurar pel confort de les persones, intentant que la temperatura ambiental sigui més agradable --agradable per a qui agrada el fred, col·lectiu al qual no pertanyo-- caldria que es procurés per la seva salut i que les torres i aparells de l'aire calent fossin revisats regularment. El 2003, el Ministeri de Sanitat i Consum va establir una normativa sobre el manteniment i control higiènico-sanitari de les infraestructures que poden contribuir a la difusió de la legionel·la, com ara les torres de refrigeració, les centrals humificadores industrials i els sistemes d'aigua calenta sanitària (inclou spas, jacuzzis, piscines, banyeres terapèutiques i d'hidromassatge). A les cases, molta gent té aire condicionat, però no sé a quantes llars es dediquen a netejar-ne els filtres de tant en tant. Caldria fer-ho sovint. És un lloc on es poden concentrar molts microbis.

Per saber-ne més:
- Legionnaire's Disease: History and Clinical Findings, per P.H. Edelstein (capítol del llibre Legionella. Molecular Biology, dirigit per K. Hauner i M. Swanson)
- Los últimos en llegar, per J. M. Brunet, La Vanguardia, 13.11.1984. Sobre el brot epidèmic de Pineda.
- Legionnaire's disease: historical perspective, per W.C Winn, Jr, Clinical Microbiology Reviews (1988) 1:60-81. Perspectiva de la malaltia després d'una dècada.
- Legionnaire's disease. Description of an epidemic of pneumonia, per D.W. Fraser et al., New England Journal of Medicine (1977), 297:1189-1197. Descripció i estudi del primer brot epidèmic de legionel·losi.
- Legionnaire's disease--Isolation of a bacterium and demostration of its role in other respiratory disease, per J.E. McDade et al., New England Journal of Medicine (1977), 297:1197-1203
- Protocol per al control preventiu de risc de contaminació de Legionel·la, publicat per la Generalitat de Catalunya.