La gelosia no té edat

Aquest matí, a la mateixa parada on jo he pujat a l'autobús ho ha fet també una parella --home i dona-- amb aspecte de jubilats. S'han assegut al meu darrere, i l'home, que era en el seient del passadís, s'ha queixat que el lloc per posar les cames era molt incòmode; ha demanat a la dona que es canviessin de seient. Ella ha dit que no volia canviar, que li agradava seure a costat de la finestra. Ell ha replicat: "A mí también me gusta." Com que a l'altre costat del passadís els seients eren buits, ella li ha suggerit que hi anés, que allà hi havia una finestra lliure. Però ell no ha volgut. El motiu?: "No quiero, no vaya a venir algún palomo o paloma. ¿No te acuerdas, el otro día en la parada, cuando se sentó aquel hombre a tu lado y ya empezaba a darte conversación porque creía que ibas sola?" Y ella: "¡Menudo chasco se llevó cuando se dio cuenta de que iba contigo! Pero acuérdate que se disculpó." Després l'home comença a elucrubrar fantasies i li diu que, si ell no hi hagués estat, "ves a saber, igual era uno de esos que tienen la mano larga..."

Han baixat de seguida. Encara que hagués vingut un "palomo", poca conversa hauria pogut donar-li a la dona. I molt llarga hauria de tenir la mà per començar a actuar en tan poca estona. Després, no em podia treure del cap aquella parella i he recordat aquell refrany castellà que diu que "cree el ladrón que todos son de su condición". Aquell home, deu anar fent de "palomo" amb la mà llarga quan no va amb la seva dona?