dijous, 3 de maig del 2012

L'ineluctable viatge

És cert que tothom ha de fer aquest viatge, però si pot ser després d'haver fet 94,243849 voltes a l'entorn del Sol, com aquest home, i amb l'humor per redactar una esquela com aquesta, millor (si no en llegiu bé el text, cliqueu damunt la imatge per engrandir-la).


A més de tenir bon humor, el difunt era modest. Juntament amb la seva família demana que el tingueu present en els vostres records només "si no us resulta enutjós".

I és evident que s'estima les plantes: "Quina culpa tenen les flors que jo m'hagi mort? Perquè (sic) han de patir elles també la meva sort? Jo no necessito pas flors per a mi, deixeu-les que visquin a sa planta, deixeu-les que morin a es jardí."
a

3 comentaris:

  1. Ofelia3 de maig del 2012, a les 16:07

    Aquesta persona té tota la meva admiració! La meva mare fa temps que té la seva esquela dibuixada i decidida la música que vol al tanatori... No sé si és previsió o humor negre.

    ResponElimina
  2. Mercè Piqueras3 de maig del 2012, a les 17:48

    Ofelia, de vegades, jo també hi he pensat. Per exemple, m'agradaria que hi toquessin "Le plat pays", de Jacques Brel. Malgrat que el meu país sigui molt diferent del de Brel, és una cançó que m'ha agradat tota la vida.

    ResponElimina
  3. Clidice3 de maig del 2012, a les 17:52

    M'encanta aquesta esquela. A casa també hem hagut de reinventar els protocols de la mort, sobretot perquè quan els arribi el dia als pares, ateus practicants que han donat el cos a la universitat, ja em diràs com ens ho fem!

    ResponElimina