Coses que no s'haurien de repetir

El 17 de març de 1994, a la pàgina 37 de La Vanguardia, en una notícia sobre l'aleshores nova Universitat Pompeu Fabra, es llegeix:

La UPF ha completado hace pocos días sus espacios en el àrea de la Ciutadella con el laboratorio municipal y el antiguo solar del Mercat del Peix. El laboratorio, situado en la esquina de Wellington y Ramon Turró, ha sido adquirido por 700 millones y se destinarà como anexo de la futura biblioteca.

Laboratori Municipal de Barcelona (foto: Ramon Parés)

  
El cert és que el Laboratori no va convertir-se mai en cap annex de la biblioteca de la nova universitat, sinó que va ser enderrocat. Ramon Parés, autor de les pàgines que tracten del Laboratori Municipal en el llibre La ciència als països catalans, III De l'inici de la industrialització a l'època industrial, escriu, en relació a la desapareció d'aquell edifici històric:

Després d'aquell enderrocament, ara no trobem cap testimoni material del pas per Barcelona de la transformació de la sanitat en l'era pasteuriana. Cent anys després de la seva fundació, el primer Laboratori Municipal fou doncs enderrocat sense contemplacions, i no deixa de tenir certa ironia que en fos la causa la compra, a l'Ajuntament del conjunt d'edificis de la zona, al costat del parc de la Ciutadella, per part de la novella Universitat Pompeu Fabra per tal de construir-hi una sèrie de dependències.

En aquell laboratori, que va ser el bressol de l'escola de fisiologia de Barcelona, es va fer la primera vacunació antiràbica de l'Estat. Era el 1887, el laboratori, encara no estava acabat i es treballava en unes instal·lacions provisionals. I va ser també en aquell laboratori on Rossend Carrasco i Formiguera va preparar, amb Pere González, els primers extrets pancreàtics per a l'obtenció de la insulina. Jaume Ferran, Ramon Turró, August Pi i Sunyer, Manuel Dalmau, Joan Darder, Pere Domingo, Francesc Duran i Reynals, i els esmentats Rossend Carrasco i Formiguera i Pere González, són investigadors que van fer recerca en el laboratori Municipal. Alguns ocupen llocs destacats en la història de la biologia i la medicina de Catalunya.

Com expressa Ramon Parés, és irònic que aquell indret que havia estat testimoni del desenvolupament de la medicina moderna catalana fos enderrocat, no pas per una immobiliària especuladora, sinó per una universitat. i tot això amb la connivència d'un ajuntament suposadament progressista, català i amant de la cultura.

Aproximadament en la mateixa època, un altre testimoni de la història de la ciència catalana va ser a punt de desaparèixer. Mitjançant la Gaseta Municipal de Barcelona, el 30 de desembre de 1994 el Negociat d'Administració de Béns Immobles del districte de Sarrià-Sant Gervasi va exposar a informació pública el plec de condicions reguladores de la venda de la finca que ocupava els números 102 i 104 de la Via Augusta (correspon a la part posterior de la finca del carrer Saragossa 129). Aquell finca era Villa Urania, la casa que l'astrònom Josep Comas i Solà va llegar a l'Ajuntament de Barcelona "con destino a Observatorio popular, Grupo Escolar o institución cultural que se juzgue conveniente, deseando que se conserven en la finca, diplomas, medallas, objetos artísticos y científicos y demás recuerdos del testador", segons diu el testament. La pressió de la família i de l'associació de pares i mares de l'escola que hi havia a Villa Urania van impedir que aquella venda es dugués a terme.

Villa Urania.vista des de la porta del carrer Saragossa

Però l'Ajuntament de Barcelona sembla tenir poca memòria --o creu que és la ciutadania qui no en té, de memòria-- perquè el 1998 va posar de nou a informació pública la venda de Villa Urania, que un cop més va ser aturada. I a més de semblar desmemoriat, l'Ajuntament és recalcitrant. Ara, el 2012, no l'ha posada en venda, la finca, però intenta dur-hi a terme un projecte que inclou l'enderroc de la casa i desaparició del jardí, amb la finalitat de construir, en el solar de Saragossa 29 i l'adjacent (el número 31), habitatges, una escola bressol i un casal de barri.

Cal dir que, com va indicar fa uns dies el regidor de Sarrià-Sant Gervasi (Joan Puigdollers), és un projecte que l'actual consistori ha heretat de l'anterior. De fet, ve de lluny; la licitació es va fer el 2009 i en principi les obres havien de començar el 2010. Però que fos un projecte ja en marxa no significa que no pugui aturar-se. Especialment si és un projecte il·legal, que contradiu la voluntat de qui va llegar la finca a la ciutat, atès que el testament no esmenta enlloc que s'hi puguin fer habitatges o cap tipus de construcció per obtenir-ne un benefici econòmic. Però sembla que els diversos partits polítics amb representació en el districte estan d'acord amb el projecte i quan es va fer públic, el veïnat --el veïnat que se'n va assabentar, penso jo-- també hi va estar d'acord.

D'aquí a unes hores, segons indiquen els cartells que l'Ajuntament va col·locar fa poc en les portes de les cases veïnes a les dues finques afectades, hauria de començar l'enderrocament. Tanmateix, hi ha una forta pressió ciutadana que vol evitar-ho i impedir-ho, si cal. S'aconseguirà? Tant de bo sigui així.