De vegades es diu que, si no tenim cura de la Terra, acabarem amb la vida en el planeta. Això no és cert, però. Mentre la Terra existeixi físicament la vida hi continuarà. Potser hi desapareixerien els humans i fins i tot podrien desaparèixer animals i plantes, però hi ha un tipus d'organismes que seran presents en el planeta fins a la fi dels seus dies: els microbis. Al llarg de més de 3500 milions d'anys els microbis han anat evolucionant i adaptant-se a tot tipus d'habitats i condicions. N'hi ha que viuen en condicions que aparentment són incompatibles amb la vida, com ara temperatures per sobre dels 100 graus Celsius, pressió atmosfèrica o salinitat molt altes, que farien explotar les nostres cèl·lules, ambient extremadament àcids o al contrari extremadament bàsics, radioactivitat molt alta, que mataria qualsevol altre organisme o en espais on no hi arriba mai la llum del sol.
La vida microbiana s'ha escampat arreu pel planeta, fins i tot més enllà de la seva superfície o en el mar. Avui dia es coneixen microbis que viuen dins de roques a grans profunditats, fins a gairebé tres quilòmetres per sota de la superfície, on no hi arriba mai la llum del Sol. Per tant, allò que ens en van ensenyar que la vida depèn de la llum per a l'obtenció d'energia, no sempre és així. Aquells microbis obtenen l'energia de les mateixes roques on viuen; són la seva font de nutrients i d'energia.
La Terra, hem de cuidar-la especialment perquè tenint cura d'ella tenim també cura de la nostra espècie, una més de les que poblen el planeta i ara per ara la més perillosa. Lynn Margulis va escriure un article que va titular "Una malaltia anomenada home", a partir d'una cita de Nietzche que deia "La Terra és un lloc bonic, però té una malaltia anomenada home." (S'entén que aquí el terme 'home' està aplicat a l'espècie humana, no únicament al seu mascle.)
El nostre planeta té una gran capacitat de resiliència, pot recuperar-se dels mals que li infringim. Però que es recuperi dels desastres no significa que després torni a ser com abans. Al llarg de la seva història, la Terra ha patit grans catàstrofes ecològiques que han fet canviar molt algunes de les seves característiques. Per exemple, quan va passar de tenir una atmosfera on pràcticament no hi havia oxigen i en canvi el CO2 era molt abundant a l'atmosfera actual, amb aproximadament un 21% d'oxigen; o quan es van extingir els dinosaures i la vegetació va canviar radicalment.
Com va dir Josep M. Espinás en un llibret titulat L'ecologisme és un egoïsme, convé que protegim la natura ni que sigui pensant en nosaltres mateixos. I de moment, no ho estem fent. Segons el periodista ambiental Antonio Cerrillo, Espanya entra avui --precisament el dia de la Terra-- en deute ecològic. En un article a La Vanguardia diu:
[A] partir de hoy [España] consume más recursos de lo que su sistema ecológico puede producir y emite más gases invernadero de lo que sus sistemas naturales pueden absorber. España ha tardado menos de un tercio del año en acabar con el presupuesto ecológico para 2012, según cálculos de la New Economics Foundation.En aquestes despeses és on convindria que féssim bones retallades!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada