Per què el color lila?

El color lila com a símbol de les dones, especialment de les seves reivindicacions, fa dècades que està arrelat en molts països. Fa uns dies, una amiga em preguntava si en sabia l'origen. Recordo que fa temps ho vaig buscar, però la meva memòria és bastant fràgil i ho tenia oblidat. Avui ho he buscat de nou.

La referència que trobo més fiable és la que indica que va ser instituït per l'organització britànica Women's Social and Political Unions (WSPU), fundada per un grup de dones entre les quals hi havia Emmeline Pankhurst i la seva filla Christabel, per promoure el vot de les dones i reformes socials que milloressin la condició femenina. Però el lila no era l'únic símbol del moviment, hi havia també el blanc i el verd. Aquesta foto mostra els llaços de tres colors que es venien amb una foto d'Emmeline Pankhurst per recaptar fons per al moviment sufragista:

Segons algunes fonts, el color lila simbolitzava la sang reial que corria per les venes de tota sufragista (el moviment va sorgir en el Regne Unit); el blanc, la puresa en la vida privada i pública, i el verd, l'esperança i la primavera. Altres referències, però, diuen que el lila simbolitzava l'autorespecte i l'autoreverència.

Sigui com sigui, però, el lila és el color que ha triomfat i que trobem representat en més llocs com a símbol de les dones i les seves reivindicacions. L'escriptora afroamericana Alice Walker va escriure una novel·la, feta famosa per la versió cinematogràfica que en va fer Steven Spielberg que és deia precisament The color purple (El color lila), tot i que que es va traduir com El color púrpura.

Hi ha un poema de la britànica Jenny Joseph que em fa l'efecte que en el món anglosaxó deu haver contribuït a arrelar el color lila com a símbol del feminisme i de les dones lliures. Potser perquè jo ja estic en l'edat en què es poden fer totes les coses que diu la dona protagonista del poema, el trobo deliciós. Fa temps en vaig fer una versió lliure al català:

Avís (Warning)

Quan seré vella, duré un vestit lila
i un barret vermell, que no s'adirà gens, ni em quedarà bé
i gastaré la pensió en conyac i en uns guants d'estiu
i en sandàlies de setí, i ves a saber si en tindré per a l'oli.

Seuré per terra, al carrer, quan estaré cansada
i m'ompliré de mostres en els magatzems, i picaré als timbres
i passaré el meu bastó per les tanques dels parcs
i em pintaré la cara com no ho he fet mai.

Sortiré amb sabatilles quan plogui
i colliré les flors dels jardins dels veïns
i aprendré a escopir.

Pots posar-te vestits virolats i engreixar-te el que vulguis
i endrapar tres lliures de botifarres tot d'una
o viure de pa i quatre olives durant una setmana
i omplir a vessar caixes amb llapis i bolis i coses inútils.

Ara, però, hem de cobrir-nos quan plou
i pagar el lloguer i no dir paraulotes enmig del carrer
i donar un bon exemple als infants.
Hem de convidar amics a casa i cal que llegim el diari.

No hauria de començar ja a practicar una mica?

Així, la gent que em coneix no s'estranyarà, ni se'n farà creus,
quan de sobte em faré vella i per primer cop duré el vestit lila.

Jenny Joseph
Versió catalana: M. Piqueras

Potser us interessarà:
- Teresa Mattei i el Dia Internacional de les Dones (aquest bloc, 07.03.2010). A Itàlia, la mimosa és el símbol del Dia Internacional de les Dones. El costum arrenca de 1946.