Vaig intentar esbrinar com es fa servir, però ningú va saber dir-m'ho. No el vaig fer servir, però vaig deixar córrer l'aigua per veure si en queia també per la part allargada. Però, no, cau només per la part propera a la paret.
A l'entrada de l'edifici on hi ha els lavabos de tasses estranyes (el Morrill Science Center) hi ha un plànol de l'edifici per als visitant. És un edifici una mica laberíntic i el plànol pot complicar-ho encara més amb els números, però ja avisen; cal no espantar-se perquè no se suposa que sigui comprensible (DON'T PANIC. It's not supposed to make sense).
En un sopar del simposi que em va dur a Amherst, vaig veure això en una cadira:
Què devia dur als peus la propietària d'aquelles sabates? Aniria descalça?
L'objecte de la següent fotografia era en una vorera d'un carrer de Boston:
Ja sé que la gent perd de vegades coses molt rares. Però com es pot fer per perdre una crossa?
La propera curiositat vaig veure-la en el Boston Common, el parc central de la ciutat:
Em pensava que eren dues perruques abandonades a costat d'una paperera, però no. Quan van començar a moure's vaig adonar-me que era... un gos!
Fotos: M. Piqueras, març 2012
Molt curiós, sí senyora...
ResponEliminaDegut a la meua feina, he de tractar quasi tots els dies amb els ianquis i moltes vegades em ve al cap la frase que deia Obelix: "Estan bojos estos romans", però aplicada als ianquis, que jo diria que representen hui en dia el mateix que representava l'imperi romà a l'època d'Astèrix
David, és curiós que, tot i que la majoria dels nord-americans tenen ascendència europea, siguin tant diferents.
ResponEliminaFa uns dies, a Boston vaig estar buscant un carrer on fa anys havia vist una cartell en una porta que deia "Do not even think to park here". No el vaig poder localitzar o potser ja no existeix.
jeje!
ResponEliminaLa tassa del lavabo és realment molt estranya.
Amb el mapa m'has fet recordar els mapes que hi ha, del mateix estil, al metro L4 Girona per indicar-te cap on van els ascensors. Quan els van posar ja fa uns quants anys no em podia creure el que veia. Sempre era motiu de rialles.
Pel que fa a les sabates i veient el taló que porten, segurament la noia o anava descalça o era molt previsora i ja s'havia calçat unes de més còmodes.
I la crossa... m'ha fet riure molt. No em puc imaginar com es pot quedar abandonava... xD