L'aeroport de Helsinki i els buscadors de qualitat

El mal temps, una vaga de controladors, de pilots o del personal de terra, un volcà inoportú que no para de llençar fum a l'atmosfera o una avaria en un avió poden fer que milers de persones hagin de passar moltes hores d'espera en un aeroport. Fins i tot sense que es produeixin contratemps, és normal haver d'esperar-s'hi. La gent passa aquell temps mort de moltes maneres. Hi ha qui llegeix llibres, revistes o diaris. D'altres obren el seu portàtil i, si poden connectar a Internet, llegeixen i responen el correu, envien piulades a twitter, escriuen en el seu bloc, llegeixen blocs d'altra gent, entren a un web de jocs, consulten la premsa... Hi ha qui aprofita per anar a les botigues sense impostos, que semblen clons, amb els mateixos productes qualsevol que sigui el país on et trobis i on diuen que es compra més barat però jo no n'estic convençuda. Si l'espera coincideix amb l'hora de dinar o sopar, hi ha qui ho fa a l'aeroport. Però també es pot seure en un bar per passar l'estona, mirar aquell poti-poti de persones de procedències molt diverses. I en qualsevol aeroport veureu sempre gent parlant pel mòbil o escoltant música amb els auriculars a les orelles.

Com que sóc molt inconstant en tot, acostumo a combinar algunes d'aquestes activitats, però el que més faig és observar la gent, llegir i escriure, de vegades en els seients de les sales d'espera, d'altres asseguda a la taula d'un bar. De vegades acabo el diari o la revista que duia, però no la llenço a cap paperera: en marxar la deixo en el seient perquè penso que pot interessar a alguna altra persona. De tota manera, si és un aeroport amb serveis de neteja molt eficients, mentre jo sóc encara fent cua per embarcar pot ser que un empleat o empleada de la neteja ja hagi llençat el meu diari o revista a la seva paperera amb rodes.

Em sembla molt bona la iniciativa de l'aeroport de Helsinki i de Finnair, (les línies aèries fineses) que han anomenat "Quality Hunters" (buscadors de qualitat) i que té com a finalitat fer de l'aeroport un lloc més agradable --o menys desagradable. Per una banda, van contractar set persones perquè viatgessin amb avió per tot el món a la cerca d'idees noves per millorar l'aeroport i els viatges amb avió. Per altra banda, van implementar un web on tothom podia enviar propostes pensades també amb la mateixa finalitat, una mena de pluja d'idees virtual.

Aviat començaran a fer-se realitat algunes de les propostes que van rebre. La primera serà una sala d'exposicions, que s'ha d'inaugurar dins d'aquest mes. I a la primavera entrarà en servei un punt d'intercanvi de llibres, diaris i revistes. Moltes lectures que ara van a parar a la paperera amb rodes del personal de neteja podran deixar-se en llocs preparats per a aquesta finalitat, perquè altres persones puguin agafar-los. (Per cert, a Barcelonas he vist, en algunes estacions de metro, una mena de safates penjades per deixar-hi els diaris llegits i que els pugui aprofitar algú més.)

Una altra idea que pensen dur a terme són els "dilluns sense carn", en què els àpats que preparin els restaurants de l'aeroport no contindran carn. La finalitat d'aquesta proposta és contribuir a la disminució de les emissions de gasos d'hivernacle. (Potser podríem tornar al costum dels divendres de vigília per millorar el nostre ambient; em sembla que els peixos no deixen anar tants de gasos com les vaques, tot i que ara se sap que els arengs es comuniquen mitjançant pets, però això ja és una altra història.)

Conservo molt bon record de la terminal de Lufthansa a l'aeroport de Munic. De tornada de Trieste vaig haver d'esperar-me algunes hores a agafar el vol a Barcelona i ho vaig fer en un lloc on hi havia unes màquines per preparar-se un cafè, un té i altres infusions, i diversos diaris i revistes. I tot gratis. Però la idea de fer exposicions en un aeroport no és nova, tot i que potser ho sigui el fet de dedicar-li expressament una sala. a finals de novembre, a l'eroport de Fiumicino, a Roma, vaig veure unes vitrines amb màquines que havien estat dissenyades per Leonardo da Vinci.

Una cosa que es podria millorar en els aeroports i que no afecta qui viatja, sinó qui va a rebre les persones que arriben, és el lloc d'espera. No és una idea meva, però només recordo haver-la vist en un aeroport, crec que el de Boston. Hi havia files de seients, com si fos un cinema, encarades a les portes de sortida de la gent, de manera que no calia esperar-se a peu dret.  I una cosa que eliminaria d'alguns aeroports són les cadires metàl·liques a les sales d'espera. És possible que siguin més resistents, però no són gens agradables.

Està molt bé millorar les condicions de l'aeroport per alleugerir els temps d'espera , però jo preferiria que l'aeroport de Helsinki --i els de tot el món-- trobessin un mètode que eliminés les llargues cues que ara cal fer per a tot des que arribes a un aeroport fins que en surts. Cua per a facturar (per sort, aquesta ens la podem estalviar si traiem la tarja d'embarcament per Internet i portem només equipatge de mà); cua per a passar el control d'accés a les zones d'embarcament; cua per passar el control de passaport, segons a quin país es viatgi; cua per passar el control del bitllet i embarcar, cua per entrar a l'avió, dins del finger, cua en el passadís de l'avió si hi ha algú que s'entreté més del compte posant les coses en els armaris damunt dels seients. I a les companyies els demanaria que pensessin que els avions no són per als set nans de la Blancaneus, que deuen ser els únics a qui els genolls no toquen els seient de la fila del davant. La democratització del transport aeri ha estat un gran avenç, però el preu que s'ha pagat ha estat una pèrdua de qualitat.

M'agradaria tornar a Helsinki algun dia. Si ho faig, buscaré la sala d'exposicions i el punt d'intercanvi de lectures.