La primera quantitat correspon al sou del president de la Diputació. Les altres que es veuen són dels vicepresidents i presidents de grup. Després hi ha unes altres categories que guanyen menys, però Déu n'hi do, encara que siguin sous bruts. El total dels trenta membres puja, cada mes --si no m'he equivocat en fer el càlcul-- a 185.634,49 euros. Segons el BOPB, rebran catorze mensualitat per any. Això representa, doncs, 2.598.882,86 euros anuals. (En pessetes, que és com jo encara entenc millor les quantitats grans, serien més de 431 milions.) Potser els hagin aplicat la retallada dels funcionaris; si és així, descompteu, d'aquesta quantitat, el percentatge corresponent. I si els han eliminat alguna paga extra, restau-la també.
Hi ha una cosa que no entenc, però. En el BOPB diu (les cursives com en l'original):
Dedicació exclusiva? A la llista, hi surten Alberto Fernández Díaz (regidor de l'Ajuntament de Barcelona), Pere Navarro (alcalde de Terrassa), Xavier Garcia Albiol (alcalde deANUNCI sobre la determinació dels membres electes que exerciran el seu càrrec amb dedicació exclusiva d'acord amb les retribucions aprovades pel Ple corporatiu[...]..ACORDAR que els membres que exerceixen el seu càrrec amb dedicació exclusiva abans designats percebran les següents retribucions en concepte de sou, a raó de catorze mensualitats per any".
Ara he entès allò que anomenen "l'eròtica del poder". Potser jo també seria capaç d'enamorar-me d'un càrrec polític que em proporcionés un sou com el d'aquestes persones. Encara que fos amb dedicació exclusiva.
Actualització 03.01.2011, 17.50
En els comentaris, Lourdes Muñoz, del PSC, m'ha aclarit alguns dubtes sobre els membres de la Diputació de Barcelona, els seus càrrecs i els seus sous. (Gràcies, Lourdes.) En primer lloc, que la Diputació de Barcelona té fama de ser la institució que millor remunera els seus càrrecs, amb sous molt més elevats que els dels diputats del Congrés de Madrid o del Parlament de Catalunya, per exemple. En segon lloc, que per a ser diputat provincial, cal ser regidor o regidora, perquè la Diputació sorgeix i és escollida entre els regidors per gestionar els fons de suport als ajuntaments; només poden ser-ho els regidors. En tercer lloc, es demana la dedicació exclusiva, però no es pot deixar de ser regidor, perquè és un requisit obligatori. Finalment, la llei obliga a renunciar a un dels dos sous; només es pot cobrar un sou de les institucions.Ho entenc molt bé tot, excepte una cosa: com es pot demanar dedicació exclusiva a la Diputació a persones que tenen un càrrec --regidor o regidora-- en un ajuntament i que és necessari que tinguin aquest càrrec per ser elegits diputats de la província? Potser en municipis molt petits, sí que l'alcalde o un regidor/a pot treballar exclusivament per a la Diputació, però com s'ho fan regidors o alcaldes de ciutats mitjanes o grans (Sant Cugat, Badalona, Terrassa, Barcelona, per exemple) per mantenir el seu càrrec a l'Ajuntament i dedicar-se en exclusiva a la Diputació?
Efectivament això de la “dedicació exclusiva” no sembla que sigui possible i, èticament parlant, la compatibilitat de sous no s’hauria de donar, legalment no sé com està la cosa.
ResponEliminaMercè, has tingut un lapsus amb el García Albiol.
Gràcies Marga. Ja he corregit l'error en el Garcia Albiol.
ResponEliminaA mi em ve al cap una altra pregunta... Per què no se'n parla més, d'aquesta situació, en els mitjans de comunicació?
ResponEliminaBon any, Mercè
petó
Mercè, felicitats per un bon exemple de periodisme de precisió.
ResponEliminaI de pas, bon any, a tu i a tots els seguidors.
Com es gasten tants diners, aquesta gent?
ResponEliminaés interessant conèixer aquestes xifres doncs generalment parlem per intuïcions.
Joan, Júlia, vaig rebre un correu d'aquests que es difonen per Internet de manera vírica, en què es criticaven aquests sous. Però sovint rebo correus alarmistes que després comprovo que no són veritat. Per saber què hi havia de cert, vaig entrar en el web de la Diputació de Barcelona i vaig buscar el Butlletí de la província. Allà vaig comprovar que el correu rebut no era un "spam" sense fonament.
ResponEliminaLa diputacio bcn te fama de ser institucio q millor remunera las seis carrecs, molt mes diputat congres o parlament per exemple.
ResponEliminaPero si t'he d'apuntar, qualsevol diputat provincial ha ser regidor /regidora, pq diputacio surgeix i es escollida entre regidors p,er gestionar fons suport las ajuntaments. Nomes poden ser regidors. Dedicacio exclusiva amb 3ers carrecs publics o privats pero no pots deixar de ser regidor es requisit, el q si marca llei que has de renunciar a un sou, nomes post cobrar un sou de les institucions. Anim info + completa.
Suposo que els diputats de la Diputació (que són tots regidors o alcaldes) deuen un cobrar un sol sou -i aquest deu ser el de la Diputació, el més alt-. Una altra cosa, per enredar-ho més, deu ser les dietes i altres honoraris que deuen cobrar per formar part -alguns només- de societats públiques.
ResponEliminaSegur que hi ha un excés de burocratització a Catalunya i de funcions administratives duplicades. EN el cas de la Diputació deu ser evident, però també és cert que fa una feina peremptòria envers els petits municipis. El que passa també, és que hi ha un excés de municipis a Catalunya. Aquest també és un problema greu que ningú vol abordar seriosament (per por de perdre vots) i que caldria racionalitzar en temps de vaques magres.
Lourdes, t'agraeixo l'aclariment, i ho posaré en l'entrada del bloc, perquè no tothom en llegeix els comentaris. De tota manera, segueixo sense entendre que es demani "dedicació exclusiva" a la Diputació a persones que són regidors o fins i tot alcaldes, encara que només cobrin el sou de la Diputació. Per exemple, com poden tenir l'alcalde de Terrassa o el de Badalona dedicació exclusiva a la Diputació? Si es dediquen a la Diputació, qui fa d'alcalde en aquestes ciutats?
ResponEliminaVeí de dalt, Lourdes Muñoz, ha aclarit això dels sous, que n'han de renunciar a un. Conec poc la tasca de les diputacions, però en alguns aspectes si que és destacable, per exemple, la xarxa de biblioteques, que em sembla molt bona. Quant a l'excés de municipis que esmentes, jo entenc que cap poble vulgui perdre la seva identitat --independentment de la qüestió dels vots--, però ja ni ha que s'ajunten amb altres per abaratir alguns serveis. Això podria ampliar-se.
ResponElimina