De l'Hospici de la Santa Creu a la Casa Internacional de les Dones

A la Barcelona medieval, hi ha dos espais de reclusió per a les dones: els bordells i els convents. Els primers concentren les prostitutes, obligades per les ordinacions reials i municipals a viure-hi confinades en els seus límits; els altres, els convents, que es dediquen a recloure prostitutes, ja sigui periòdicament o a perpetuïtat.

Isabel Segura, a Guia de dones de Barcelona (Ajuntament de Barcelona, 1995)

L'existència d'aquests dos tipus d'espais de reclusió forçada per a les dones no és exclusiva de Barcelona. Pel que fa als convents, en moltes ciutats se n'han conservat els edificis --o les seves restes. De vegades en trobem el record en el nomenclàtor urbà: a Barcelona, els carrers de les Magdalenes, de les Penedides, de les Egipcíaques.

Via della Lungara i l'edifici del Bon Pastor

Fa alguns dies, a Roma, vaig visitar un d'aquests llocs, el que havia estat durant segles Hospici de la Santa Creu o del Bon Pastor i que avui dia és la seu de la Casa Internazionale delle Donne. És troba al barri de Trastevere, a la via della Lungara, i dos dels carrers que el circumden (un carrer i un passatge) duen per nom "penitència" (via della Penitenza i vicolo della Penitenza). Com diu Carla Bertini en el llibre Roma. Percorsi di genere femminile, vol. 1, Trastevere, aquest edifici "és un dels símbols romans dels sofriments, prepotències i humiliacions que les dones van patir durant segles".

Parla Bertini de la diferència entre la reclusió assistencial --però en molts casos forçada-- dels homes i de les dones. Els homes vivien en hospicis quan no tenien mitjans de vida, quan es trobaven sense feina. Solien ser estades curtes fins que la seva situació laboral es regularitzava. En canvi, moltes dones que anaven a parar als hospicis i altres centre assistencials solien estar-s'hi de per vida. La finalitat de la reclusió d'una dona era apartar-la del món de perdició en què havia caigut o evitar la seva caiguda. No eren únicament prostitutes, també hi havia adúlteres, mares solteres, esposes díscoles... i una comunitat formada per nenes que la societat considerava que es trobaven en risc d'acabar duent una mala vida. Eren nenes abandonades o de famílies que no en podien garantir la moralitat futura. La reclusió de les dones començava amb un acte de penitència, l'objectiu del qual era suprimir la vanitat de les recluses; els tallaven els cabells, les vestien de negre, amb el cap cobert i els feien fer un jurament solemne d'obediència i castedat.

Aquell hospici inicial va esdevenir monestir de la Santa Creu, a càrrec de les Oblates de la Penitència, durant els segles XVII i XVIII, i algunes dècades del segle XIX. El 1839, el papa Gregori XVI va encomanar a les monges franceses de Nostra Senyora de la Caritat del Bon Pastor que es fessin càrrec del monestir. Va anar canviant i va esdevenir un centre d'educació, conservatori, convent i fins i tot una mena de presó privilegiada, perquè no era tan denigrant com una presó normal. Hi havia famílies que preferien recloure les seves filles a la Santa Creu abans que fossin jutjades per un tribunal ordinari. No hi entraven de manera voluntària, sinó forçades pel propi marit, pels pares, els germans o el capellà de la parròquia. De vegades ni tan sols sabien de què les acusaven i no tenien possibilitat de defensar-se i ignoraven quina seria la durada de la seva condemna. Els motius darrere la reclusió sovint eren econòmics. En cas de problemes de convivència conjugal o d'adulteri, era suficient que el marit s'adrecés al Vicariat --ell o mitjançant alguna autoritat religiosa-- perquè la dona fos reclosa al Bon Pastor. Amb el temps es van anar separant les internes que hi eren per una condemna de les que hi havien entrat per prevenció, correcció o com a càstig "menor". El 1895 les condemnades van se traslladades a un altre convent i el 1902 el Bon Pastor va passar a ser un reformatori per a noies.

El 1970 va tancar-se el reformatori. A la Santa Creu --que des del 1941 era propietat de l'Ajuntament de Roma, però estava llogat a les monges-- s'hi va fer primer un pensionat per a noies i després un asil d'ancians. El 1983, les últimes monges que hi va haver van deixar aquell edifici que, segons un decret municipal, havia de dedicar-se a finalitats socials, especialment amb relació a les dones. Actualment és la Casa Internacional de les Dones, formada per la fusió de més de quaranta associacions i ha esdevingut un complex on s'hi fan activitats molt diverses. Té un arxiu històric i centre de documentació sobre el moviment feminista, una biblioteca, un centre de congressos, restaurant i cafeteria, un hostal per a dones, un botiga d'artesania i venda de productes solidaris. S'hi fan cursos de formació, de dansa, de cant, de teatre. S'hi organitzen espectacles diversos: conferències, presentacions de llibres, seminaris, exposicions, projeccions de cinema... També compta amb sengles centres de cultura psicològica, legal, de medicina de la dona.

Pati de la Casa Internazionale delle Donne

Com afirma Carla Bertini, l'edifici del Buon Pastore "ha esdevingut per a Roma (i no únicament) símbol de llibertat i autodeterminació de les dones que intenten transmetre i compartir experiències i sabers de gènere, alliberant així el lloc d'un passat obscurantista i repressiu".

Per saber-ne més:
- Casa Internazionale delle Donne (web del centre, amb informació detallada)
- Carla Bertini (2011) Buon Pastore. A: Ercolini M.P. (ed.) Roma. Percorsi di genere femminile, vol. 1, Trastevere, pp. 20-24

Fotos: M. Piqueras (desembre 2011)