Fa unes hores m'ha arribat la trista notícia que, dimarts, 22 de novembre de 2011, a les 17.30 (hora de Massachusetts), la biòloga nord-americana Lynn Margulis va morir a la seva casa d'Amherst (Massachusetts), acompanyada de fills i nets i de la música de Schubert. M'esperava la notícia, però no pensava que es produís tan ràpidament. Feia alguns dies va patir un ictus, del qual ja no es va recuperar. D'acord amb el seu desig, expressat en moltes ocasions, que no li allarguessin la vida artificialment, de l'hospital on era internada van dur-la a casa, on va morir plàcidament.
Lynn Margulis a València (abril, 2009) |
Entre les contribucions de Lynn Margulis a la biologia moderna destaca la teoria de la simbiogènesi, que explica l'origen de les cèl·lules eucariotes (les cél·lules que tenen el material genètic en un compartiment que anomenen nucli) a partir de relacions simbiòtiques entre cèl·lules procariotes (sense nucli diferenciat). Segons la teoria de Margulis, en algun moment de l'evolució, cèl·lules depredadores i les seves preses van establir una nova relació i, en comptes devorar la gran a la petita, la va incorporar dintre seu. Amb aquesta unió, les dues sortien guanyant. I és que normalment, en biologia, com en la societat humana, la cooperació sol proporcionar més avantatges que les guerres.
Lynn Margulis va aportar també la base biològica --principalment microbiològica-- a la teoria de Gaia de James Lovelock, que afirma que la Terra es comporta com un sistema organitzat, en el qual els components abiòtics (el planeta i l'atmosfera) i els éssers vius interaccionen els uns amb els altres i han evolucionat conjuntament.
En el món de la biologia, Lynn Margulis ha estat una persona polèmica, perquè la comunitat científica no sempre ha acceptat les seves idees. De tota manera, només per les dues aportacions esmentades ja es va fer un lloc en la història de la biologia i va ser mereixedora de nombrosos premis, entre els quals la Medalla de Cièncias dels Estats Units, que és el reconeixement més gran que pot rebre un científic en aquell país. Era doctora honoris causa per moltes universitats, entre les quals, la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Barcelona.
Lynn Margulis a Egipte (GENER 2004) |
Com em deia fa unes hores un amic comú, la vitalitat de Lynn Margulis ens feia pensar que era eterna. Si més no, que seria una persona amb molta vida encara per davant. No ha estat així però. Com el poeta, jo també li dic: "Em costa imaginar-te absent per sempre". Allà on siguis, descansa en pau, estimada Lynn.
Fotos: M. Piqueras
Oh, quina llàstima. Era una gran divulgadora, també. Els llibres amb la Sagan són clàssics.
ResponEliminaDimarts era 22 de novembre.
ResponEliminaNo la coneixia, gràcies.
Salvador, no li diguis "la Sagan", si us plau. Els temps de "Madame Curie" fa molt que van acabar.
ResponEliminaGràcies Anna, ara ho corregeixo, suposo que l'error ve perquè m'en vaig assabentar després de mitjanit, ja dins del dia 23.
És d'aquells personatges amb una vis comunicadora tan potent, que molts en sentim la desaparició com si algú molt proper ens hagués deixat. Em va passar amb Stephen Jay Gould i ara amb ella. Quin privilegi conèixer-la i poder-hi treballar!
ResponEliminaT'acompanyo en el sentiment i m'afegeixo al comiat, Mercè.
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris. Clídice. També vaig conèixer Gould personalment. Quan va venir a Barcelona convidat pel Departament de Cultura, vaig col·laborar en l'organització de la seva visita i després el vaig acompanyar per alguns llocs de Barcelona (em van encarregar que ho fes); els mínims, perquè vaig entendre que li agradava explorar les ciutats pel seu compte (com a mi).
ResponEliminaEm referia a la Dorion Sagan, la seva filla! Van fer plegades un munt de llibres molt interessants.
ResponEliminaJo, a en Dorion Sagan sempre li he vist cara d'home.Però potser sóc una fisonomista pèssima.
ResponEliminahttp://www.kwls.org/lit/past/science/margulis.html
Salvador, per una banda, m'adono que no vaig llegir bé i vaig creure que et referies a Lynn Margulis amb el cognom del primer marit, quan ella era "Lynn Sagan" seguint el costum americà que imperava aleshores. La meva confusió segurament ve per l'article "la" que hi vas posar. Com diu la Fina, Dorion Sagan és un home. La Lynn va tenir dos fills amb el primer marit (Dorion n'és el més gran) i un fill i una filla amb el segon.
ResponEliminaHa ha! I jo convençut que Dorion era una dona. No m'havia molestat mai a buscar cap foto seva. S'entén el malentès. Una cosa més que après!
ResponEliminaPer altra banda, el "costum americà" segueix vigent i no és ben bé un costum. Quan una dona es casa legalment agafa el cognom del marit (si no vol, ho ha de de fer constar expressament). Això vol dir que fins i tot els seus documents d'identitat canvien. No és una cosa només social, com passava a casa nostra fa pocs anys, sinó amb tots els efectes legals. Moltes científiques continuen usant el nom de soltera per no confondre, és cert, però als seus carnets de conduir surt el nom del marit.
Salvador, hauria hagut d'escriure "costum" entre cometes o dir que era un costum obligat per la llei. En aquests avisos de casaments que posen en els diaris d'alguns pobles o ciutats, recordo que fa uns vint anys ja posaven "manté el seu cognom", si no adoptaven el del marit, cosa que ara es pot fer. I una coneguda meva que va casar-se fa uns trenta o quaranta anys em va dir que va haver de fer molta paperassa per poder mantenir el seu cognom. Ara hi ha científiques que escriuen el seu cognom després del del marit, separats amb un guionet; no només a Estats Units, sinó a també a altres països on les dones adopten el cognom del marit. Per cert, el cognom de Lynn Margulis era Alexander, però després del segon divorci, quan ja era bastant coneguda en el món de la ciència, va decidir no tornar a canviar-lo per no crear confusió si començava a signar els seus articles amb un altre cognom.
ResponElimina