Després d'haver passat mig dia a Roma i caminat moltíssim pels seus carrers, anit no tenia esma per fer una crònica com cal, que deixo per a un altre dia. Vaig escriure només algunes reflexions i impressions sobre aquesta ciutat tan especial, que feia bastants anys que no visitava. Però estava tan esgotada, que ni em vaig adonar que no havia premut el botó "Publica". Ho faig ara:
- És una casualitat que el meu hotel es trobi a costat de la via Panisperna, de la qual vaig parlar en aquest bloc recentment, tot recordant el grup de joves físics liderats per Enrico Fermi, que eren coneguts com "i ragazzi di via Panisperna".
No me'n vaig adonar fins que vaig mirar en el mapa de Roma els detalls
de la localització. Jo el volia que no fos gaire lluny de l'Estació
Termini.
- No recordava que el trànsit, a Roma, és gairebé tan caòtic com a Nàpols. Travessar el carrer a peu, encara que sigui en un pas zebra, és una heroïcitat. M'entraven ganes de fer-ho amb els ulls tancats per no veure els cotxes i motos que no s'aturaven, sinó que es desviaven per passar-me pel davant o pel darrere.
- No recordava que pel centre de Roma hi ha molts carrers sense voreres i que, encara que siguin estrets, els cotxes i motos passen fregant-te i a tota pastilla.
- No recordava --o potser sí-- que, a Roma a cada passa que fas et trobes de cara amb alguna cosa que val la pena observar: restes romanes, palaus més recents, esglésies (quantes n'hi deu haver?), fonts, estàtues...
- No recordava --o potser sí-- que a Roma --i bona part d'Itàlia-- dinen i sopen molt d'hora i quan he sortit a dinar les trattorie i pizzerie del barri ja havien tancat la cuina.
- No m'ha estranyat, perquè ja és normal per tot Europa, veure la barreja d'ètnies que hi ha ara a Roma.
I ara surto a veure un cop més llocs coneguts i a explorar-ne d'altres que no conec.
