 |
| La Voz de Galicia (magatzem de paper) |
El juliol de 2008 vaig fer una classe en un curs de periodisme científic organitzat per la Universitat de A Coruña i un dels dies que hi vaig ser hi havia programada una visita a les instal·lacions de La Voz de Galicia, i em van convidar a participar-hi.
Havia visitat algun altre diari, però no havia vist mai els magatzems on guarden el paper i aquelles "columnes" em van impressionar, era com si hagués entrat en un temple. En un fulletó que aquest diari té preparat per a les visites escolars, llegeixo que cada bobina de paper pesa uns 1500 quilos i en conté uns 20 quilòmetres. El mateix fulletó indica que el consum diari aproximat per a una tirada de 120.000 exemplar de 64 pàgines és d'unes 28 tones de paper, és a dir entre 18 i 19 bobines com les que es veuen a la foto. Els diumenges, quan la tirada és d'uns 160.000 exemplars, es necessiten unes 45 tones de paper, equivalent a 30 bobines, que ocupen set columnes i mitja. No és estrany, doncs, que els calgui un magatzem amb tants de rotllos (a la foto només se'n veu una petita part).
Altres vistes del taller on s'imprimeix La Voz de Galicia:
 |
| Rotativa |
 |
| Així surten els diaris |
 |
| El recorregut dels diaris sembla una muntanya russa |
La Voz de Galicia és un diari històric, fundat el 1882 per Juan Fernández Latorre, i la seva història es pot recórrer en el museu Santiago Rey Fernández-Latorre (duu el nom del net del fundador), que es troba a costat de les oficines i els tallers del diari. El museu conté també les capçaleres de molts diaris de tot el món, i exemplars rars o poc coneguts.
 |
| Museu Santiago Rey Fernández-Latorre |
 |
| Una Remignton, màquina d'escriure clàssica |
 |
| Exemplar del primer dia de l'Avui. En deuen tenir també un del darrer dia? |
Potser us interessarà:
Museo Santiago Rey Fernández http://www.fundacionsantiagoreyfernandezlatorre.com/museo (Clicant sobre les fotografies es pot fer un recorregut virtual del museu)
Fotos: M. Piqueras, juliol 2008
He sentit a dir que les fotografies sempre menteixen.
ResponEliminaEl que passa és que no ens diuen tota la veritat.
Esgarrifa imaginar la quantitat d'arbres que es necessiten per fabricar tant paper. Sobretot si penses en la quantitat de diaris que es publiquen arreu del mon, cada dia.
Que passis un bon dia Mercè
petons
Cuansevol adivinava això !!! ens has be engayatm, pero con diu fra. Miquel cuans abres amb tingut que talar!!!!.
ResponEliminaFra Miquel, crec que no són únicament els diaris. Mai no s'havien publicat tants de llibres, ni s'havien fet fulletons per a qualsevol cosa. A qualsevol centre --oficial o no-- trobes piles de fulletons diferents: jo sempre n'agafo i després gairebé mai no els miro. I tot el correu brossa --el de debò, no el virtual-- que rebem...
ResponEliminaPaquiba, no he enganyat ningú; les pistes que he donat eren certes. I ja has vist que hi ha qui ho ha encertat. Però em fa l'efecte que Joan U deu haver estat alguna vegada en el taller d'un diari. A mi no se m'hauria acudit mai que el paper per fer els diaris vingués en unes bobines tan grans.
Recordo haver visitat La Vanguardia de petit, vaig veure les linotípies als tallers del carrer Tallers, justament. I dec haver estat algun cop en una rotativa però no ho recordo específicament. Normalment les bobines les veiem en posició horitzontal,preparades perquè uns carretons especialment dissenyats les traslladin a la rotativa. Però vaig reconèixer la imatge per intuïció, més que res.
ResponEliminaJoan U, jo també vaig visitar La Vanguardia al carrer Tallers i després al Poble Nou. Com tu, tampoc havia vist les bobines de paper en posició vertical. Suposo que les visites no devien incloure els magatzems on guarden el paper, a diferència de la visita a "La Voz de Galicia"
ResponElimina