divendres, 29 de juliol del 2011

Per què no va la gent al cinema?

Els darrers mesos, per diversos motius, no he anat massa al cinema. He de tornar als bons costum d'un film la setmana en pantalla gran. Avui, divendres, a la sessió de les quatre, a la sala del Renoir-Les Corts només érem onze persones. Divendres passat, a les sis de la tarda, un nombre semblant. Fins i tot el dia que vaig anar a veure el darrer film de Woddy Allen, érem quatre gats a la sala. I era la primara projecció que es feia del film, que s'estrenava aquell dia!

Conec gent que no va mai o gairebé mai al cinema. Entenc que hi hagi a qui no li agradi i per això no hi va. El que no comprenc és que hi hagi qui en té molta afició i no hi va, però es descarrega les còpies pirates dels films populars més recents, per veure'ls a casa gratis. En primer lloc, no ho entenc perquè no és el mateix veure un film a la pantalla del televisor, ni que sigui una pantalla gran --de vegades, ni això, ho miren a la pantalla de l'ordinador-- que veure'l en la pantalla del cinema. En segon lloc, perquè si tothom fes el mateix, les sales de cinema haurien de plegar i el cinema s'acabaria.

També hi ha qui diu que el cinema és car. Jo procuro anar-hi en els horaris que a les persones grans ens fan descompte; i per als qui tenen la sort de tenir menys de seixanta anys, hi ha el dia de l'espectador. De tota manera, em pregunto: i no es car el futbol i malgrat això el Camp Nou s'omple gairebé sempre? Com em deia una seguidora de twitter, potser la diferència sigui que, de cinema, no se'n parla cada dia a tots els informatius.

No deixem morir el cinema! Anem al cinema!

2 comentaris:

  1. Una de les coses que mes trobo a faltar estant fora, ai el cinema! Pero certament si abaixessin una mica els preus en temps de crisi, ni que fos un o dos euros, potser les sales estarien mes plenes...

    ResponElimina
  2. Hi ha qui, per raons econòmiques, no pot anar al cinema, ni a prendre's un cafè o un refresc a un bar i molt menys dinar o sopar fora de casa. Però hi ha qui diu que no va al cinema perquè és car, i en canvi esmorza en un bar en comptes de fer-ho a casa. Crec que tot és relatiu i que, excepte en situacions molt apurades --qui no pot gastar en res--, el preu d'una entrada de cinema el dia de l'espectador es pot pagar amb el que costen uns quants cafès. I amb el que costa una entrada al Camp Nou, es poden veure bastants films en el cinema.

    Entenc que hi hagi qui prefereixi gastar-se els diners en el bar, en el futbol o en altres coses, però que no diguin que no van al cinema perquè és car.

    ResponElimina