Beatrix Potter i el seu conill

(Actualitzat el 28.07.2017)

No sé si Google deu haver dedicat mai un doodle a Beatrix Potter (1866-1943), però avui seria el dia adient per fer-ho: és l'aniversari del naixement de la creadora de Peter Rabbit. El Conillet Peret és un personatge molt famós en el món anglosaxó que ha fet les delícies de la mainada des de fa més d'un segle. Es va fer també popular en països de parla no anglesa gràcies a les traduccions. Pierre Lapin, el conejo Perico, Pedro o Coelho, Peter Hase, Peter Coniglio, Peter Kanin, Piotrus Królik i Conillet Peret són alguns dels noms que ha rebut en diferents llengües.

Peter Rabbit i altres personatges del món imaginari de Beatrix Potter estan representats també en objectes. La mateixa autora va ser la primera que va fer un nino que reproduïa Peter Rabbit per regalar-lo a una nena. Però aleshores no va trobar cap empresa que volgués fabricar els conillets com a joguina, malgrat que el conillet ja era força conegut.

Beatrix Potter de nena

Si bé Beatrix Potter és molt coneguda com a autora de llibres infantils, poca gent coneix el seu vessant de naturalista. El seu amor per la natura va desenvolupar-se des de la infància, de les llargues temporades que la seva família passava en el camp, on ella i el seu germà Bertram --tenia cinc anys menys que ella-- gaudien de la llibertat que no tenien a la casa londinenca. Recollien plantes per col·lecionar-les i duien a casa --d'amagat-- bolets, escarabats, erugues, eriçons, granotes, peixos, ocells que trobaven morts, pells de serp... Els dibuixaven en uns blocs que es fabricaven ells mateixos cosint fulls de paper.

Beatrix Potter, el 1913 (Wikimedia Commons)

Beatrix Potter, nascuda el 28 de juliol de 1866 en una família benestant de Kengsinton, a Londres, va ser educada a casa per una institutriu. Això va fer que fos una nena solitària, però potser va ajudar-la a desenvolupar la seva fantasia i imaginació i les dots d'observadora de la natura. De jove, les úniques sortides que feia sola eren per anar al Museu d'Història natural de Londres, que era prop de casa seva a South Kensignton. Hi passava moltes hores dibuixant animals i ossos exposats a les vitrines. A casa i quan era d'estiueig amb la família, també dibuixava la natura, centrant-se sobretot en coses petites i detalls com ara l'ull d'un esquirol o algun altre animal o les parts més difícils d'apreciar de plantes, molses, fongs, líquens...

Arran d'una estada a casa d'uns parents que vivien al sud-oest d'Anglaterra i que eren una família molt interessada per la geologia, començant per l'avia, Sophia Hutton, famosa col·leccionista de fòssils, Beatrix Potter també s'hi va aficionar i va començar a dibuixar-ne. Tanmateix, la seva predilecció era per als fongs. Es meravellava de la multitud de formes i colors en què es poden presentar i al llarg dels anys en va dibuixar moltíssims. Els seus pares no hi donaven importància, ho veien com un entreteniment de la noia, un mer passatemps. Tanmateix, el seu oncle Henry Roscoe (1833-1915), químic de nomenada que es relacionava amb altres científics, va adonar-se de la vàlua dels dibuixos de Beatrix i dels coneixements profunds de botànic que la seva neboda havia adquirit a còpia de llegir i d'observar la natura.

L'oncle va acompanyar Beatrix al Jardí Botànic de Kew, que és al sud de Londres, per presentar-li el director i altres botànics perquè els mostrés els seus dibuixos, en jutgessin la qualitat --que ell pensava que en tenien molta-- i assessoressin la noia sobre la finalitat que els podia donar. (La il·lusió de Beatrix hauria estat reunir els dibuixos de fongs en un llibre, però duent a terme el projecte amb la col·laboració d'algun expert en micologia.) Sengons va escriure la mateixa Beatrix en el seu diari, les visites que va fer a Kew amb el seu oncle van ser decebedores. Els erudits de la botànica que hi treballaven no confiaven en els botànics aficionats i encara menys en una jove que va exposar-los algunes idees extravagants que s'havia fet sobre la propagació de les espores de les molses o sobre l'origen dels líquens (idees que posteriorment s'ha sabut que eren encertades).

El fet que fos una dona i que no tingués estudis, va deixar-la al marge de la ciència oficial, i el seu treball de naturalista, tot i que fos molt acurat, no va ser reconegut fins bastants anys després de la seva mort. Des d'aquella experiència frustrant al jardí botànic haurien de passar més de seixanta anys fins que els dibuixos de fongs de Beatrix Potter van il·lustrar un llibre científic. Walter Philip Kennedy Findlay (1904-1985), micòleg que va presidir la Societat Britànica de Micologia, va descobrir el treball de naturalista de Beatrix Potter i va comprovar la fidelitat a la natura dels seus dibuixos. El 1967 va sortir el llibre sobre bolets d'una sèrie de llibres sobre la natura (Wayside and Woodland Fungi), amb el text de Findlay i 59 il·lustracions de Beatrix Potter.

Malauradament, quan es va publicar el llibre que Beatrix hauria desitjat veure imprès, ella feia més vint anys que era morta. Va morir el 22 de desembre de 1943. Amb la seva mort va desaparèixer una dona que va triomfar com autora i il·lustradora de llibres infantils, que avui dia segueixen publicant-se, però que va passar desapercebuda en una activitat científica en què hauria pogut destacar si les circumstàncies haguessin estat diferents. Les cartes que va escriure i s'han conservat i les notes del seu diari revelen la profunditat dels seus coneixements i la innovació d'algunes de les seves idees.

Potser us interessarà:
- El Conillet Peret de Beatrix Potter (aquest bloc, 02.10.2008)
- Beatrix Potter: molt més que un conill. A: M. Piqueras (2004) Cròniques de l'altra veritat. Ed. Rubes, pp. 26-47
- Beatrix Potter. Victoria and Albert Museum
- Els contes de Beatrix Potter. Projecte Gutenberg. Recull de contes en diversos formats. Per exemple, un en html i amb els dibuixos de l'autora: The Tale of Benjamin Bunny