Fa poc, en el metro, un parell de músics em va transportat a Montevideo. El setembre de 2010, quan era en aquella ciutat per participar en un congrés, vaig coincidir amb el Día del Patrimonio. Museus i edificis històrics feien jornades de portes obertes i per molts llocs de la ciutat hi havia actuacions musicals. En un pati del palau del Cabildo em vaig aturar a sentir una orquestra de noies saxofonistes. Van interpretar un tango, una melodia que estava segura que havia sentit moltes vegades, però que en aquell moment no sabia identificar. Em van dir que es deia Por una cabeza.
Em va semblar un títol força estrafolari, però Google em va aclarir a quin cap feia referència el títol: el del potrillo al qual havia apostat el narrador del tango, que perd la carrera just per un cap:
Por una cabeza de un noble potrillo
que justo en la raya afloja al llegar
y que al regresar parece decir:
no olvides, hermano,
vos sabes, no hay que jugar...
que justo en la raya afloja al llegar
y que al regresar parece decir:
no olvides, hermano,
vos sabes, no hay que jugar...
I vaig trobar-ne diverses versions: des de la de Carlos Gardel, que va ser el primer que va difondre aquest tango, fins a versions actuals cantades o només la música, amb intèrprets notables. Fins i tot ha aparegut en algunes pel·lícules, com ara Esencia de mujer o La llista de Schindler.
Va ser una sorpresa trobar aquesta escena de La llista de Schindler. He vist aquesta pel·lícula dues vegades --alguns trossos més vegades-- però no recordava que aquest tango formés part de la seva banda sonora. En canvi, des d'aquell dia en què vaig sentir-lo interpretat per les saxofonistes uruguaianes, ha esdevingut una cançó familiar per a mi, que vaig reconèixer immediatament quan vaig sentir-ne la versió dels músics del metro--un amb acordió i l'altre amb violí. Em van transportar a aquell passeig uruguaià d'un diumenge de setembre.
Entrada del bloc relacionada: Va de tango (28.09.2010)
Aqui una cançó més per la teva col.lecció. El tango a Finlàndia és molt popular. Tenim un concurs cada any per cantar, a Seinäjoki, per un Rei del Tango i una Reina.
ResponEliminaYouTube - Eino Grön - Kuoleman paikka (1987) (El títol Kuoleman paikka = el lloc de la mort, parla del joc (gambling). El Eino Grön és un cantant molt famós aqui però el Olavi Virta (ara mort) el número un.
Merike, no sabia que el tango fos popular a Finlàndia i no em podia iamginar com soanria un tango en finlandès. M'ha agradat, aquesta versió d'Eino Grön. Gràcies.
ResponElimina