He sortit de la plaça Catalunya amb la impressió que érem més les persones que hem anat a veure què s'hi coïa, que no pas les que hi estaven acampades. En un lloc hi havia cua de gent que volia signar per donar el seu suport a aquest moviment. Jo no m'hi he posat perquè no he pogut encara fer-me una opinió sobre el que persegueix aquest moviment. En principi, protestar contra la política actual em sembla molt bé, jo mateixa vaig fer-ho en aquest bloc fa pocs dies, quan deia que em considero una catalana emprenyada. Però m'ha fet la impressió com si fos un grup de gent que, inspirats en el maig del 68 i en la plaça Tahrir, volien tenir el seu maig i la seva plaça. Però hi ha un temps i un lloc per a cada cosa i el 68 queda ja molt llunyà en el temps i Egipte molt llunyà en l'espai.
Suposo que els molts anys que duc a l'esquena em donen una visió de les coses diferent a la que puguin tenir persones de generacions més joves. No dubto de la bona fe i de la il·lusió d'aquells nois i noies que aquests dies són a la plaça Catalunya fent la "seva" revolució. Però en veure'ls fa unes hores em preguntava què faran d'aquí a vint, trenta o quaranta anys. Només cal pensar en la majoria dels líders dels partits més revolucionaris de la meva joventut, quan es movien en la clandestinitat. Ara són catedràtics, economistes, directius d'empreses, dirigents polítics, fins i tot consellers, i n'hi ha que militen en partits molt allunyats dels ideals que defensaven quan eren joves. Entre els cartells penjats a la plaça Catalunya, un m'ha cridat l'atenció:
Hi diu: "Ens manca un Cohn-Bendit. On són els líders?" I jo he pensat? Quin Cohn-Bendit, el de 1968, el noi contestari i antisistema que no creia en les "eleccions burgeses"? O el Cohn-Bendit de 2011, que es dedica a la política gràcies als vots d'unes eleccions burgeses, que creu en una economia social-liberal i que és partidari de la privatització d'alguns serveis públics?
He vist que en els mitjans de comunicació estrangers han comentat molt aquesta "revolta" sorgida del poble. Però em sembla que això no és cap novetat a Europa. A l'Itàlia, per exemple, compten amb els "Girotondi", els moviments de protesta de la ciutadania sorgits el 2002 per defensar la justícia dels atacs de Berlusconi (nou anys després, els atacs segueixen repetint-se).
Espero a veure quina decisió pren la Junta electoral, que sembla que és qui ha de dir si es fa fora de la plaça o no els nois i noies acampats. Jo no els expulsaria si segueixen comportant-se com ho han estat fent fins ara. si els fa il·lusió, deixem-los que tinguin el seu maig del 2011. I qui sap, con deia Llach, "potser cal ser valents altre cop / i dir no, amics meus, no és això".
 |
| El "cartell"què més m'ha agradat |
A mi em va sorprendre veure el lema del Partido Galeguista de la II República: "denantes mortos que escravos". Aquí hi és: http://bit.ly/imjLL6
ResponEliminaJo he anat aquesta tarda i la veritat és que m'ha semblat veure indignats i "indignats", amb i sense cometes. No tots eren joves, havia aturats de certa edat.
ResponEliminaI per cert, hi ha webs "oficials" dels que "organitzen" tot això.
Mercè, tot i que la foto del final és maca, són altres les que han cridat la meva atenció.
Rubén, gràcies per fer-m'ho notar. No coneixia aquest lema gallec.
ResponEliminaMarga, el panorama de divendres era molt diferent que el de dijous. Em fa l'efecte que molta gent hi ha anat a desfogar-se. Jo estic molt d'acord amb moltes coses, però gens amb algunes altres, com ara quest Manifesto que demana circumscripció única per a tot Espanya. I m'han cridat l'atenció molts cartells, però el bebè de mico contemplant el panorama de la plaça, m'ha semblat tan entranyable!