El cap del Govern durant la seva carrera es va tacar una i altra vegada de delictes que, enfrontat a un poble honest, l'haurien fet mereixedor de la condemna, la vergonya i la privació de tota mena autoritat de govern.
Com és que el poble va tol·lerar i, a més a més, va aplaudir aquests delictes?
Una part, per insensibilitat moral; alguns, per astúcia; d'altres, pel seu propi interès i benefici personal.
La majoria naturalment s'adonava de les seves activitats delictives, però va preferir donar el seu vot al fort més que fer-ho al just.
Per desgràcia, el poble italià, si ha de triar entre el deure i el propi benefici, tot i saber quin hauria de ser el seu deure, escull sempre el propi benefici.
Així, un home mediocre, vulgar, d'eloqüència grollera, però que causa fàcilment efecte, és un exemplar perfecte dels seus contemporanis.
En un poble honest, hauria estat com a molt al capdavant d'un partit amb pocs seguidors, un personatge una mica ridícul pels seus modals, les seves manies de grandesa, ofensiu per al sentit comú de la gent a causa del seu estil emfàtic i desvergonyit.
A Itàlia, ha esdevingut cap del Govern.
Admirador de la força, subornable, corruptible i corrupte, catòlic sense creure en Déu, cregut, vanitós, falsament jovial, bon pare de família, però amb moltes amants, que utilitza les persones a qui menysprea, s'envolta de persones deshonestes, mentideres, ineptes, explotadores; un bon mim, que causa bon efecte a una audiència vulgar però que com, qualsevol mim, sense un caràcter propi, sempre s'imagina que és el personatge que vol representar.
Elsa Morante (1912-1985), de "Pagine autobiografiche postume" (Paragone Letteratura, 456, febrer 1988)
La Imma, des de Bolonya, m'envia aquest text que s'està difonent per Itàlia. A mesura que llegia, m'ha semblat veure-hi una descripció molt ben feta de Berlusconi. Doncs, no.
Elsa Morante va escriure aquestes línies el 1945 i es referia a... Musssolini!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada