Fal·lus titànic florit

No sé si en català té nom, però en francès l'anomenen "le penis de Titan"; en anglès, titan arum; en italià, aro titano o aro gigante; en portuguès, flor-cadàver; en castellà, aro gigante. A Biosfera, l'enciclopèdia en 11 volums d'Enciclopèdia Catalana, només l'esmenten amb el nom científic, Amorphophallus titanum, que literalment significa 'fal·lus titànic sense forma'. És una de les flors mes grans que es coneixen, per això la relació del seu nom científic amb els titans, els gegants mitològics. En realitat, però, no és una única flor, sinó una inflorescència del tipus espàdix, una mena d'espiga amb flors que creixen apinyades damunt d'un eix carnós. És típica de la família de les aràcies, a la qual pertany el lliri d'aigua o cala. La inflorescència sol tenir a la base, o envoltant-la, una fulla modificada (una bràctea) que fa la funció d'un pètal únic.

Llegeixo al diari Le Monde que aquests dies ha florit un exemplar d'aquesta planta en el Jardí Botànic de la Universitat de Basilea. L'espàdix d'aquest fal·lus titànic (no pas el pistil, com diu el diari francès) fa uns dos metres d'alçada. I com que la base sembla que estigui ben bé a un metre del terra, l'alçada total és considerable (vegeu-ne la foto en el web de Le Monde a través de l'enllaç que he posat més amunt; la foto que incloc aquí és d'un altre exemplar i prové de Wikimedia Commons).

Si a algú que em llegeixi se li acut que, aprofitant aquest llarg cap de setmana, podria anar a veure aquest fal·lus titànic en flor, no cal que faci quilòmetres en va. Possiblement quan arribés a Suïssa la flor ja s'hauria pansit i la trobaria mig desfeta. Per altra banda, aquesta inflorescència desprèn una intensa pudor cadavèrica per atreure els insectes carronyers que la pol·linitzen.

El descobridor d'aquesta planta va ser el naturalista italià Odoardo Beccari (1843-1920), que va trobar-la el 1877 durant una estada de cinc mesos a Sumatra. Segons la Biosfera, es creia que la descripció de Beccari era exagerada fins que a Kew Botanic Gardens, de Londres, en van plantar un tubercle que va produir una inflorescència de dos metres d'alçada.

Es pot veure creixement del fal·lus titànic a través de les fotos que ha anat fent la webcam del Jardí Botànic. En menys d'un mes ha passat de 36,5 centímetres a gairebé dos metres. Segons el diari suís Le Matin, amb els diners que recaptaran aquest cap de setmana, en què esperen que unes 10.000 persones vagin a veure la flor --la curiositat pot més que la pudor que desprèn la inflorescència-- podran finançar les activitats gratuïtes dels pròxims dos anys.

Foto: Exemplar d'Amorphophallus titanum amb tres flors en el Jardí Botànic de Bonn (14.05.2006) © Raimond Spekking / Wikimedia Commons / CC-BY-SA-3.0 & GFDL