Bufador de vidre |
I sabíeu que el praseodimi --una de les anomenades "terres rares", que resulta que no són tan rares com es podria deduir del seu nom-- es fa servir per a fer les lents de les ulleres que usen els artesans de vidre per protegir-se la vista? Mesclat amb neodimi --una altra terra rara-- formen el didimi, que confereix a les lents el color blau clar que absorbeix el color groc intens característic del vidre en el punt de fusió; és una llum groga que ens encegaria si la miréssim directament.
Conec les aplicacions del bari com a agent de contrast en radiologia digestiva perquè he hagut de prendre més d'una vegada farinetes de bari perquè m'examinessin l'estómac (el sulfat de bari és opac als raigs X). Però no sabia que, en la tècnica d'imatge per ressonància magnètica i en les angiografies també per ressonància magnètica, es fes servir gadolini. De fet, crec que ni tan sols coneixia l'existència d'aquest element; si el vaig aprendre, el tenia ben oblidat. El gadolini és un element ferromagnètic que esdevé molt paramagnètic a temperatura ambient; a 19 graus Celsius passa ser a penes atret per un imant. El seu paper en aquestes tècniques diagnòstiques és de contrast, equivalent al de sulfat de bari en radiologia.
Magnevist, per a ressonància magnètica |
En homeopatia es venen unes pastilles de plutoni. Per sort, els productes homeopàtics és impossible continguin el principi actiu que anuncien. Altrament seria molt perillós prendre les pastilles que es diu que estan fetes a base de plutoni.
Aquestes aplicacions d'alguns elements i d'altres, que en algun cas són encara més sorprenents, estan descrites en el llibre Els elements. Una exploració visual de tots els àtoms coneguts de l'Univers, de Theodore Gray, amb fotos del mateix autor i de Nick Mann. Cada element de la taula hi està representat i se n'expliquen les característiques, la seva història i les aplicacions. És aquest aspecte de les aplicacions el que potser sigui més sorprenent. I tot, il·lustrat amb excel·lents i vistoses fotografies. És una joia, i no precisament petita, perquè fa uns 26 x 27 centímetres i té 240 pàgines més una pàgina doble on hi ha la taula periòdica que l'autor va fer fa anys i que podeu veure en el seu web. Vegeu també la seva taula periòdica en tres dimensions.
Amb motiu de l'Any Internacional de la Química, el llibre s'ha publicat en català, en una edició conjunta de l'Institut d'Estudis Catalans, la Universitat de València i la Universitat Autònoma de Barcelona. El proper dimecres, 6 d'abril, a les 18.30, se'n farà la presentació al públic a l'Institut d'Estudis Catalans (c/ Carme, 47, Barcelona). L'aspecte de l'edició catalana és el mateix que el de l'edició original:
Feia temps que no comentava cap llibre. Amb l'excusa que som al mes de Sant Jordi, els propers dies intentaré parlar d'alguns altres llibres que he rebut els darrers temps. Però m'abellia començar per aquesta joia.
M'he quedat fascinat per aquest llibre! Aquí està la meva crònica de la presentació http://bit.ly/fCLWIK
ResponEliminaMolt bona, la teva crònica, Rubén.
ResponElimina