Un any més, la mainada i els grans a qui agraden aquestes celebracions s'ho estan passant molt bé amb el Carnaval. A mi no m'ha agradat mai disfressar-me, ni de petita o joveneta. Tenia amigues que estaven desitjant que comencés la Quaresma per les festes que la precedien, especialment el Carnaval. No pas per sortir al carrer amb disfressa, que això estava prohibit (només la mainada podia anar disfressada pel carrer), sinó per organitzar una festa a casa d'algú i allà lluir la disfressa.
Malgrat la meva manca d'interès pel Carnaval com a subjecte actiu, m'agrada veure la gent disfressada. Hi ha qui té una gran imaginació per dissenyar disfresses i després traça per a fer-les. Com que la rua de Les Corts passava molt a prop de casa, he sortit a veure-la. És una rua de barri, modesta, amb dues o tres carrosses que em sembla que són aprofitades de la cavalcada dels Reis, i a la qual acompanyen uns pallassos amb xanques i uns altres en un vehicle fet amb peces reciclades.
La majoria de les disfresses que lluen les persones que van a la rua cada any són de fabricació casolana, fetes amb plàstics i cartrons. De vegades, però, per Carnaval la gent es posa disfresses que ho són perquè se les posen ells --o elles. Si una dona es vesteix d'infermera, de metge, de monja o de punk, anirà disfressada únicament en el cas que, en la vida real, no sigui monja, metge, infermera o punk. I el mateix passarà amb un home que es vesteixi de frare, de militar, de bomber o de skinhead. I si disfressar-se és posar-se roba que cridi l'atenció, hi ha persones que tot l'any en van, de disfressades.
A part de la disfressa que ens posem damunt del cos, hi ha un altre tipus de disfressa que porta molta gent durant tot l'any i que no és veu. És la que ens mostra diferents de la manera com som en realitat. Hi ha els qui es disfressen de demòcrates i preferirien que estiguéssim dominats per un règim totalitari (el dels "seus"), que fes passar tothom per l'adreçador. Hi ha els qui es disfressen de tolerants, però en el fons voldrien que tots fessin allò que ells creuen que és millor. Hi ha els qui es disfressen d'ecologista, però tant els fot si d'aquí a cent anys el mar potser arribi al Tibidabo. Hi ha homes que es disfressen de feministes, però, si d'ells depengués, obligarien les dones a quedar-se a casa per tenir cura de la llar i de la mainada (i del marit, naturalment). Hi ha els qui es disfressen d'antiracista, però voldrien el país lliure d'africans, gitanos i sud-americans. Hi ha els qui es disfressen de catalanistes, però a l'hora de votar ho fan per partits que, de catalanistes, no en tenen res. Hi ha els qui, a la feina, es disfressen de persona amable i només travessar la porta casa es treuen la disfressa. Podria continua enumerant moltes disfresses, perquè segurament no hi ha ningú que no s'hagi posat mai cap, encara que hagi estat per les circumstàncies.
Algunes fotos de la rua de Les Corts 2011:
Fotos: M. Piqueras (04.03.2011)
I quanta raó, les caretes de tot l'any, sort que ja tenim una edat i els veiem el voraviu...
ResponEliminaZel, hi ha qui té més d'un disfressa i segons les circumstàncies, se'n posa una o una altra.
ResponEliminaQuina gràcia! A la segona foto surten els tabalers de la colla de diables Bocs de Can Rosés.
ResponEliminaJo sempre dic que ja vaig prou disfressada durant l'any, tot i que en alguna ocasió m'ha agradat moltíssim transformar-me en alguna altra cosa que no sabria descriure...
I sí, de disfresses personals en sabem tots molt.
Raquel