La ciència que ens venen

Parc Yamaguchi: vista parcial i el Pamplonetario

Encara no entenc com la molt venerable i opusdeista ciutat de Pamplona manté en el seu càrrec des de fa anys el director del planetari oficial de la ciutat, Javier Armentia. Una mena de Richard Dawkins ibèric, ateu i escèptic, Armentia no té pèls a la llengua, com ho demostra en el seu bloc Por la boca muere el pez. Però alguna cosa deu tenir que fa que un govern tan de dretes i amic de l'església com és l'Ajuntament de Pamplona i el mateix Govern navarrès no l'hagin anatematitzat. (El bisbe no el pot excomunicar perquè no es pot excomunicar qui ja s'ha excomunicat pel seu compte.)

Suposo que la resposta és el maquiavel·lisme de pensar que la fi justifica els mitjans. I és que Armentia sap molt bé com organitzar el Pamplonetario --nom amb què es coneix el planetari pamplonès. Com que a Pamplona no hi ha cap Museu de Ciència, el planetari ha de suplir aquesta mancança i ho fa molt bé, no limitant-se a activitats relacionades exclusivament amb l'astronomia o ciències afins. Al llarg dels anys, hi he vist algunes exposicions força interessants. Per altra banda, en qualsevol acte públic en què hagi de parlar, Armentia sap ficar-se el públic a la butxaca. Te ganxo, vaja! La gent s'ho passa molt bé sentint-lo i llegint-lo i a més, n'aprèn. Per això, quan em van demanar si el volia presentar en la conferència que farà aquest vespre a l'Institut d'Estudis Catalans, vaig acceptar sense pensar-m'ho dues vegades.

El resum de la seva conferència diu:

El món de la ciència es percep amb aspectes molt positius, com si fos la panacea que ens salvarà de tots els mals, ens farà arribar a l'espai, ser eterns, eternament bells i, sobretot, feliços. Alhora, però, es percep com una amenaça que ens manipularà fins i tot el pensament, una globalització del control social i les pestes més diverses arribades de la mà de l'irresponsable que afirma que "si es pot fer, es farà". [...] El mateix món de la salut ens mostra aquesta dicotomia que ens venen, entre l'esperança que les cèl·lules mare solucionin l amedicina i que els nous fàrmacs ens facin feliços i meravellosos i l'amenaça que les ones electromagnètiques, els aliments transgènics o els additius químics ens destrossin amb càncers i malalties terribles.
      Paral·lelament (i és part del mateix fenomen), anem coneixent les implicacions entre ciència i poder (econòmic i polític), la forma interessada en què alguns temes o campanyes es mouen tot intentant usar l'opinió pública, la immediatesa com més va més acrítica dels mitjans i la facilitat amb què el mercadeig viral converteix simples badomeries en el tema del dia.
     Passejarem entre la moda i el pànic, amb la ciència que arriba als quioscs, a les televisions i a internet. Ens creiem que som la gent més informada del món, però també en som la més crèdula.

Tinc ganes de passejar amb Armentia i amb qui vingui a escoltar-lo, en el col·loqui que seguirà a la la conferència. Segur que serà una passejada molt entretinguda i il·lustrativa.

"La ciencia que nos venden: entre la moda y el pánico"
per Javier Armentia, astrofísic, divulgador i director del Planetari de Pamplona
Lloc: Sala Pere i Joan Coromines
Institut d'Estudis Catalans
C/ Carme, 47. Barcelona
Dia i hora: Dimecres 16 de febrer, 19.00

Foto: M. Piqueras, novembre 2010