Avui he assistit a un debat sobre ciència amb polítics i crec que per primera vegada he sentit que uns partits dediquessin floretes a qui va ser conseller nomenat per un Govern en el qual no participaven cap d'aquells partits. De política científica, no hi entenc gens --i de la que no és científica tampoc. Si més no, no entenc aquesta manera de fer política avui dia, en què sembla que calgui per força desacreditar els altres partits. Per això m'ha sorprès veure el bon record que ha deixat Andreu Mas-Colell del seu pas pel Departament que aleshores es deia d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI).
"Ciència i acció de govern" ha estat organitzat pel Consell Català de la Comunicació Científica (C4), amb motiu de les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Hi han participat representants dels principals partits polítics (en ordre decreixent segons el nombre d'escons): Felip Puig (CiU), Marina Geli (PSC), Ernest Benach (ERC), Santiago Rodríguez (PP) i Dolors Camats (ICV). Ha moderat el debat Tomàs Molina, president del C4 i conegut "home del temps" de TV3. El lloc de celebració: CosmoCaixa.
Aviso que això no és una crònica del debat, i que no explicaré el que han dit els uns i els altres, sinó la visió que jo n'he tingut. Per començar, tothom ha parlat bé de l'actual Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI), cosa que era d'esperar, perquè, com indica el seu nom, va ser pactat entre tots els grups parlamentàris, les universitats i les principals organitzacions empresarials i sindicals. A més, en la seva elaboració es van tenir en compte les opinions de molts sectors, com ara els dos comitès, científic i social, que van ser constituïts per l'extinta CIRIT (Comissió Interdepartamental de Recerca, Innovació Tecnològica). (Vaig ser membre del Comitè social i crec que les reunions en què participaven els dos comitès van ser molt profitoses.)
Cal reconèixer que, llevat d'alguna indirecta i alguna de més directa, no ha estat un debat d'aquells en què els participants es diuen coses gruixudes. Me n'alegro perquè de vegades tinc la impressió que polítics i polítiques participen en els debats com si fossin actors i actrius que representen la seva funció amb uns papers que, si bé improvisats, no poden allunyar-se massa d'un argument predeterminat. Fins i tot he pensat si després, als qui han lloat el pas de Mas-Colell pel DURSI no els renyaran per haver-ho fet. On s'ha vist que un polític parli bé del que ha fet un alt càrrec nomenat per un partit que no és el seu?
Alguns polítics han parlat de 'transversalitat', que és una paraula que els agrada molt (ningú no ha parlat però de 'sinergia'; deu haver passat de moda?). I a l'hora del col·loqui he preguntat a Felip Puig si aquesta transversalitat que propugnen, la practiquen realment. Per exemple, si en els departament que no són de recerca, creuen en els fruits de la recerca. Hi ha estudis fets en centres de recerca catalans que han aportat dades objectives del perjudici per a la salut causat pels contaminants que emeten els cotxes, especialment en les aglomeracions urbanes, com també n'hi ha de la disminució de les emissions de micropartícules contaminants en reduir de 120 a 180 km/h el límit de velocitat. Com és que des de CiU s'han manifestat contraris a la limitació de velocitat a 80 km? No deuen conèixer aquests estudis? O no se'ls creuen. Com tampoc sembla que ells i d'altres que defensen els transvasaments es creguin els ecòlegs i biòlegs marins quan els diuen que l'aigua dels rius que va al mar no "es llença".
Tanmateix, no són els únics que sembla que no confiïn en el món de la recerca malgrat que diguin que cal incentivar-la i que cal dedicar més esforços a la ciència. Hi ha qui no creu allò que diu el món de la recerca sobre els cultius transgènics o sobre les vacunes..
Comentaris finals sobre algunes de les les persones que han participat en el debat
- Vegeu la foto en què surten M. Geli i E. Benach. No és casualitat del moment de fer la foto que estiguin l'un prop de l'altre. Potser inconscientment, Benach en tot moment m'ha semblat com si es volgués distanciar de S. Rodríguez, representant del PP, i s'apropava a l'altra veïna de mesa.
- La representant d'ICV m'ha recordat, per la seva manera de parlar i de gesticular, per la confiança i tranquil·litat que transmet, la monja Forcades. Ep!, no que s'hi assembli, sinó que m'hi ha fet pensar.
- Cada vegada que veig Tomàs Molina en algun acte, no puc evitar pensar si de sobte dirà "Molt bona niiiit".
- Cada vegada que vaig a algun acte en què hi ha representants del PP, m'imagino si no pensaran "què faig jo aquí?, on m'he ficat?"
Bons els últims comentaris! :D
ResponEliminaUna coseta sobre els 80 km/h, hagués estat bé que no haguessin publicat el resum amb sumes mal fetes (no es carregava la concussió, però es lleig).
ResponEliminaSobre la resta tens tota la raó, i sí et confirmo que "sinergia" ja no surt divuit vegades per pàgina en les memòries d'activitat.
Sobre el comentari de si es creuen els resultats de la recerca: és feina del científic donar dades, i feina del polític governar tenint present les dades, però no fent-ne una traslació inmediata. La major part de vegades les dades de morbilitat i mortalitat són corbes continues: a més concentració de contaminant, més morbilitat. O, a més velocitat promig dels vehicles, més contaminació. A quin valor s'ha de tallar? Per què 80 km/h i no 70 km/h, o 90 km/h? Per què no prohibir la venda d'alcohol als bars?
ResponEliminaEl polític és qui ha de valorar les dades i veure què és el socialment acceptable. Després, generar les campanyes adequades per explicar a l'opinió pública els fets científics, i després, legislar de forma comprensible. Amb tots els seus altibaixos, crec que la legislació sobre la prohibició del tabac és un exemple força adequat de com fer les coses. I socialment ha estat força acceptat.
Claudi, tens raó quan dius això que a quin valor s'ha de tallar: 80?, 70?, 90? Però tots són valors inferiors als 120 que eren els anteriors (110 per a algunes rondes de poblacions, com ara a Mataró). A més, em sembla que l'experiència prèvia en altre llocs també hauria hagut de ser tinguda en compte. I l'advertència de la Unió Europea, que ja el 2007 o 2008 va advertir que si el 2010 mantenia els nivells de contaminació la multarien (http://tinyurl.com/36b5jdk). I ara ja s'ha comprovat que la reducció de la velocitat màxima ha comportat també una reducció en el nivell de contaminació, però segueixen criticant la mesura.
ResponEliminaPel que fa a la llei del tabac, per a mi va ser una pifiada, no es van atrevir a fer-la com calia, prohibint fumar en tots els espais públics, com han fet en altres països europeus i és molt difícil, en algunes zones, trobar bars lliures de fum. Ara, en anunciar-se les modificacions de la llei, que la endureixen, es troben amb les queixes de molts sectors, especialment els restauradors que van fer obres per adaptar els seus locals. El govern va ser covard aleshores. Haurien pogut fixar-se en Itàlia, un país que era molt fumador --recordo quan s'hi fumava fins i tot dins les sales de projecció dels cinemes!-- i on la gent sol ser bastant indisciplinada, i en canvi van acatar la mesura i s'hi han adaptat força bé.