Models per predir l'extinció d'una llengua (i per salvar-la)

El mes d'abril escrivia aquí sobre alguns models matemàtics per predir el futur d'una llengua. En el cas de les llengües minoritàries, això sol significar predir-ne l'extinció. Avui, he anat a parar a un article que descriu un altre model matemàtic que, a més de calcular l'extinció d'una llengua --si no s'hi fa res--, calcula l'efecte de les intervencions per evitar-ho i en determina les que són crucials per tal que un programa de revitalització d'una llengua tingui èxit.

Tot i que hi ha una part de l'article que és plena d'equacions i que ultrapassa el meu nivell de comprensió, crec que val la pena llegir-ne la resta. Fa consideracions antropològiques, un resum d'altres estudis amb models matemàtics (sense equacions!) i els seus resultats; quina era la finalitat de l'estudi descrit en el treball i quines són les conclusions que n'han tret els autors. Extrec, del resum:

Per què i com moren les llengües? Hem dissenyat un model matemàtic que ens ajudi a comprendre per què s'extingeixen les llengües. Usem el model per esbrinar si l'extinció d'una llengua podrà prevenir-se en el futur i per què pot haver-se produït en el passat. [...] Aquí es modelen els mecanismes subjacents a la competència de la llengua i mirem de quina manera aquests mecanismes són influenciats per intervencions específiques de revitalització de la llengua com ara intervencions privades per augmentar l'estatus de la llengua i promoure'n l'aprenentatge individual, intervencions públiques per augmentar l'ús de la llengua minoritària, o l'ensenyament explícit de la llengua minoritària a l'escola.El nostre model indica que és possible conservar una llengua minoritària, però que probablement caldrà fer-hi intervencions continuades a llarg termini...

Per altra banda, la BBC informava l'1 de novembre del perill d'extinció que plana sobre el gaèlic, una llengua que fa cent anys parlaven unes 250.000 persones, mentre que avui dia només la parlen unes 65.000. La causa de la disminució en el nombre de parlants de gaèlic és el canvi a l'anglès que fan moltes persones per millorar les seves oportunitats socials i econòmiques. Un estudi fet sobre aquesta llengua indica que podria salvar-se si, a Escòcia, es copiessin iniciatives que han tingut èxit al País de Gal·les. Partint també de models matemàtics, han calculat que, per evitar l'extinció, caldria que cada any de 440 a 860 persones esdevinguessin bilingües en gaèlic.

Referència (article en pdf):
Fernando C, Valijärvi RL, Goldstein RA (2010) A model of the mechanisms of language extinction and revitalization strategies to save endangered languages. Human Biology, 82:47-75