Lisa Meitner, una oblidada pels Nobel

En la història dels premis Nobel hi ha hagut moltes injustícies. Una de ben flagrant és la que es va cometre en la persona de Lise Meitner (1878-1968), que vull recordar en el dia que commemora el seu naixement.

Lise Meitner va néixer a Viena el 7 de novembre de 1878. A la seva família, la mainada era estimulada perquè, des de petits, seguissin els seus interessos, i ella aviat va mostrar afició per les matemàtiques. Quan va expressar el seu desig d'estudiar una carrera científica, el seu pare no s'hi va oposar, però va demanar-li que primer estudiés alguna cosa que li permetés mantenir-se. Lise va treure's un títol de francès i va formar-se com a ensenyant, i el 1901 va matricular-se a la Universitat de Viena, on va ser la primera dona que assistia a classes de física. El febrer de 1906 va esdevenir la segona dona que obtenia un doctorat en física (sobre la conductivitat tèrmica en els cossos no homogenis), a l'esmentada Universitat de Viena.

Un fet esdevingut aquell mateix any va ser fonamental per a la seva carrera professional. El setembre de 1906 Ludwig Boltzmann, que havia estat el seu primer professor de física teòrica i que havia excercit una gran influència en els estudis de Lise, va suïcidar-se durant una de les seves depressions recurrents. Poc temps després, el físic alemany Max Planck, que era catedràtic de fisica teòrica a la Universitat de Berlín, va visitar la Universitat de Viena, tot considerant la possibilitat d'ocupar el lloc que havia quedat vacant per la mort de Boltzmann; però va decidir continar a Berlín. Lise, que havia començat a interessar-se pel camp de la radioactivitat, va tenir oportunitat de conèixer Planck. De seguida es va adonar que l'únic lloc on podia continuar la seva recerca sobre la física dels processos radioactius era a Berlín, amb Planck.

El 1907 Lise va demanar al seu pare ajut econòmic per passar un o dos semestres Berlín fent recerca i assistint a les classes de Planck sobre la seva teoria quàntica. (El que havia de ser una estada relativament breu va allargar-se al voltant de trenta anys.) Allà va començar el seu treball de col·laboració amb Otto Hahn, que venia de Canadà, on havia treballat amb Ernest Rutherford. Però quan van demanar un laboratori per fer recerca experimental a l'Institut de Química van trobar l'oposició del director, Emil Fischer, que no volia dones a les aules ni als laboratoris. Els va concedir un espai dissenyat com a taller de fusteria que hi havia en el soterrani, que Lise i Otto van condicionar com a laboratori on, cada tarda, treballaven mesurant radiacions, amb un aparell per comptar les partícules alfa, els raigs beta i els raigs gamma. Per sort, en el Departament de Física de la Universitat Lisa havia rebut una millor acollida.

Ben aviat el treball dut a terme amb Hahn va començar a donar fruit. Hahn tenia l'experiència del seu treball a Canadà, on havia descobert alguns nous elements. I Lise era molt hàbil i va desenvolupar un mètode per analitzar els processos radioactius que va tenir molta acceptació entre els físics que treballaven en aquell àmbit. L'octubre de 1908, Lise i Hahn anuncien la descoberta d'un nou element de vida curta, l'actini C. Aquell mateix any, Rutherford rep el premi Nobel de química per la seva recerca en la descomposició dels elements radioactius. Després de recollir el premi, Rutherford i la seva dona van passar per Berlín, on van visitar Hahn. Rutherford va endur-se una sorpresa en descobrir que el brillant físic que col·laborava amb Hahn i havia desenvolupat aquell innovador mètode de treball era una dona. Malgrat que Lise i Rutherford establiren una relació cordial, el fet que ella fos una dona es va notar en aquella visita. Segons va explicar el mateix Hahn en les seves memòries: "Mentre la senyora Rutherford anava a comprar regals de Nadal, de vegades acompanyada per Lise Meitner, Rutherford i jo manteníem llargues converses."

Quan el 1909 es va regular l'educació universitària per a les dones, i Lise va poder per fi usar els laboratoris de l'Institut de Química. Va decidir quedar-se de manera permanent a Berlín, on el 1912 entra a treballar al nou Institut de Química Kaiser Guillem, sense deixar el seu treball de física a la Universitat.

Edifici Otto Hahn de la Universitat Lliure de Berlín. Abans: Institut de Química Kaiser Guillem (1911-1948)

El 1914 va esclatar la primera guerra mundial i Hahn va ser reclutat i el van fer treballar en el desenvolupament de gasos verinosos per al seu ús com a armes químiques. Lise, que va fer un curs per aprendre les noves aplicacions dels raigs X, va anar voluntària amb l'exèrcit austríac com a infermera tècnica en raigs X. Malgrat els seus compromisos amb l'exèrcit, durant els breus permisos que van tenir, Liser i Hahn van seguir treballant i els resultats d'aquell treball van quedar reflectit en vuit articles científics. Després de la guerra Lise va intentar esquivar qualsevol aspecte polític de la recerca científica. El 1918 va estar en contacte amb Einstein, que va proposar-li de treballar amb ell en un experiment en què havia pensat, però no el van dur a terme perquè un científica alemany i un altre d'austríac van avançar-se. El 1920, Lise coneix Niels Bohr, que el 1913 va revolucionar la física amb el seu model d'estructura atòmica i establint les bases per a la teoria quàntica.

Tant Lise com Hahn van treballar o es van relacionar amb els millors físics de l'època. Entre d'altres,  Rutherford, el mentor de Hahn, que el 1908,va rebre el premi Nobel de Química; i Planck, Einstein i Bohr, que van rebre el de Física de 1918, 1921 i 1922 respectivament. Al mateix temps, la comunitat científica reconeixia el valor de la recerca de Hahn i Lise. El 1924, Planck va proposar Hahn per al Nobel de química; el 1924 i el 1925, Lise i Hahn van ser proposats conjuntament per altres científics i des de 1929 fins a 1934, Max Planck també va proposar-los i va tornar a fer-ho el 1936 i el 1937 (el 1937 també estan proposats per al de física).

Amb l'arribada del nazisme, molts científics jueus van veure truncades les seves carreres a Alemanya i els països de la seva influència. Lise, que era jueva, va poder resistir més pel fet de no ser alemanya.  Tanmateix, el 1933 li van revocar el contracte que tenia a la Universitat de Berlín i només va poder continuar el seu treball a la secció de Física de l'Institut. Quan Alemanya va ocupar Àustria, el 1938, hi van aplicar les lleis del Tercer Reich i ja no era només la feina, sinó especialment la seguretat de Lise, allò que estava en perill. Malgrat que ella es resistia a marxar, finalment va veure's abocada a fer-ho clandestinament perquè no li donaven permís per sortir d'Alemanya. Va acabar establint-se a Suècia.

Malgrat la distància i les condicions polítiques que van sacsegar Europa, Lise i Hahn continuaven treballant cadascun pel seu compte en el mateix tema. Els resultats experimentals de Hahn i el seu ajudant, el físic Fritz Strassmann, publicats en una revista alemanya, van ser interpretats per Lise i el seu nebot Otto Robert Frisch, també físic, com un fenomen de fisió nuclear que generaria una gran quantitat d'energia i van publicar aquesta explicació seva a la revista Nature. Per aquest treball, Hahn i Lise van ser proposats de nou al Nobel de 1939 i un cop més el premi va passar de llarg de la parella. No va ser així el 1945, en què un premi retroactiu, el corresponent a 1944, va ser concedit a Otto Hahn "per la seva descoberta de la fissió dels nuclis atòmics pesants".

Quan va anunciar-se el premi, Hahn --alemany-- es trobava internat en un camp de presoners al Regne Unit. El va recollir el 1946 i en el seu discurs va esmentar el paper que havien tingut el seu ajudant Strassmann i Lise i Frisch. Hahn va donar una bona part del premi a Lise, la qual va lliurar els diners al Comitè d'Emergència dels Científics Atòmics, que tenia la seu a Princeton (Nova Jersei) i que estava integrat per científics que estaven preocupats per la politització de la recerca atòmica.

Tot i l'exclusió del Nobel, Lise Meitner va rebre en els anys següents nombrosos guardons, i va treballar activament fins al 1953, quan tenia 75 anys. No es va allunyar, però, de la física: assistia a conferències i seminaris, supervisava estudiants i ajudava els que feien el doctorat. El 1960 va anar a viure a Cambridge (Regne Unit), amb el nebot Otto Frisch i la seva família. Va morir el 27 d'octubre de 1968, pocs dies abans de complir els noranta anys. Les seves restes reposen en una tomba que duu gravada la inscripció "A physicist who never lost her humanity" (una física que mai no va perdre la seva humanitat):

Referència: Rife, P. (1999) Lise Meitner and the dawn of the nuclear age. Birkhäuser, Boston, Basel, Berlin, 432 pp.


Potser us interessarà:
Maria Skolodowska (Marie Curie) (07.11.2008)
Rosalind Franklin (25.07.2009)
Les injustícies de la ciència: Josep Gibert (18.03.2008)

Il·lustracions: Wikimedia Commons