Si el destí d'una persona és patir alzheimer, de moment em sembla que no hi ha res per poder evitar-ho. Tanmateix, segons un article de recerca publicat aquesta setmana a la revista Neurology, hi ha una circumstància que pot retardar-ne l'aparició: el bilingüisme. Un estudi dut a terme a l'Institut Rotman, a Toronto (Canadà) reforça les conclusions d'estudis similars fets anteriorment, que el bilingüisme practicat al llarg de la vida actua com una reserva cognitiva i confereix protecció contra l'aparició de l'alzheimer.
Hi ha estudis epidemiològics que proven que les persones grans que porten una vida activa pel que fa a participació en activitats físiques, mentals i socials, estan parcialment protegida contra l'aparició de la demència. Aquests factors podrien compensar l'acumulació d'amiloide, que és el principal component de les plaques senils típiques de l'alzheimer.
Aquest estudi d'ara va fer-se en un grup de 211 pacients diagnosticats amb una probable malaltia d'alzheimer, 102 dels quals eren bilingües i 109 monolingües. Se'n va anar fent el seguiment i es va veure que, en els bilingües, l'aparició dels símptomes va retardar-se una mitjana de 5,1 anys en relació als monolingües. L'estudi va tenir en compte característiques socials i culturals dels pacients i conclou que el retard no pot atribuir-se a factors com ara el nivell d'educació, la situació professional o la immigració, com tampoc hi té a veure el sexe de les persones incloses en l'estudi.
Si bé els resultats d'un estudi fet en un grup de només 211 persones no em semblaria suficient per extrapolar-los a tota la població, el fet que arribi a les mateixes conclusions que estudis fets per altres grups de recerca, li confereix més fiabilitat.
He estat bilingüe des de la meva infància, parlant en català a la meva mare i a una àvia que no sabia parlar en castellà malgrat que hagués nascut a costat de Barcelona (al Prat de Llobregat) i que hagués vingut a viure a la capital en casar-se, i parlant en castellà al meu pare i a l'altra àvia, arribats d'un poble de Castella pocs anys abans de la guerra. M'alegro d'aquest bilingüisme per moltes coses, però ara en tinc una altra per estar-ne satisfeta i és pensar que, si mai he de contreure l'alzheimer, trigarà una mica més a manifestar-se.
No he vist aquesta malaltia a casa, o sigui que no sé pas si la puc contraure, imagino que si, que de tot hi ha una primera vegada. Diu l'article si val aprendre una altra llengua a partir dels sis anys? és que jo de bilingüe no en sóc, però, és clar, parlo castellà també.
ResponEliminaClídice, en realitat a Catalunya les persones catalanoparlants són bilingües perquè el castellà tothom el sap (no era així en temps de la meva àvia) Però hi ha qui ho és, de bilingüe, no només fora de casa, sinó dintre, com ha estat el meu cas, adreçant-me al meu pare en castellà i a la meva mare en català. Encara avui dia, amb el marit basc però crescut en una època en què l'ensenyament de l'euskera era prohibit, i que va venir a Barcelona quan aquí només teníem una llengua oficial, sovint passem de l'una a l'altra llengua (català/castellà). Jo ni m'adono en quina llengua estem parlant en cada moment.
ResponElimina