Florence Nightingale: La dama de la llanterna

No hi ha cap home, ni tan sols un metge, que alguna vegada defineixi com hauria de ser una infermera de manera diferent a aquesta: 'dedicada i obedient'. Aquesta definició serviria també per a un camàlic. Fins i tot serviria per a un cavall."
Florence Nightingale, 1859

"La dama de la llanterna"
Així era anomenada Florence Nightingale (1820-1910) pels soldats britànics internats a l'hospital de Scutari (avui dia Usküdar, barri situat a la part asiàtica d'Istanbul) durant la guerra de Crimea (1854-1856). Nightingale era la cap de les infermeres i cada nit recorria, amb una llanterna a la mà, els quilòmetres de passadissos d'aquella enorme caserna transformada en hospital. S'aturava a costat dels soldats i apropant-los aquell fanal de mà comprovava que tot estigués bé. Un d'aquells soldats va escriure: "Quin consol era sentir-la passar... Jèiem a centenars, però besàvem la seva ombra que s'inclinava i, feliços, tornàvem a deixar reposar els nostres caps sobre el coixí."

Quan es viatja pel Regne Unit no és estrany trobar monuments dedicats a aquesta dona. A Londres, està reproduïda en una estàtua (en la foto a la dreta) a Waterloo Place, on hi ha el monument a la guerra de Crimea. Em sembla haver vist una altra estàtua dedicada a F.N. en una plaça de Bloomsbury, prop de Russell Square, però no n'estic del tot segura. A la capital anglesa compta fins i tot amb un museu. I enguany, que se celebra el centenari de la seva mort (va morir el 13 d'agost de 1910), s'han organitzat moltes activitats en record seu.

Nightingale és coneguda principalment per haver fet de la infermeria una professió, no únicament respectable, sinó admirable. Tanmateix, podria haver passat a la història també per altres coses, com ara la seva vocació educadora o per haver introduït les estadístiques en els estudis epidemiològics.

No detallaré la seva vida, que va ser molt llarga, perquè a Internet es troben molts articles sobre la seva biografia i hi ha webs dedicades exclusivament a aquesta dona. Em centraré només en alguns aspectes que em semblen més destacats o curiosos.

Números canten

Aquest diagrama --clicant-hi al damunt es pot veure ampliat-- mostra les causes de mortalitat en les forces de l'exercit britànic que van anar a la guerra de Crimea entre abril de 1854 i març de 1855 (a la dreta) i entre abril de 1855 i març de 1856 (a l'esquerra). El va fer la mateixa Nightingale per analitzar les morts que es van produir al llarg de la seva estada a Scutari. A més de la causa de mortalitat, indica també el nombre de morts que es representa amb la mida més o menys gran de cada fragment de cercle. És un tipus de representació semblant a la dels "formatgets" que avui dia és molt freqüent quan es mostren dades, però a mitjans dels segle XIX era una novetat. Per aquest treball, va ser la primera dona elegida membre de la Royal Statistical Society, el 1860.

A l'hospital de Scutari la mortalidat era molt elevada. Però en la major part dels casos les morts no eren causades per les ferides, sinó per malalties que els soldats contreien durant la seva estada a l'hospital. En aquella època es creia que les malalties infeccioses eren causades per "miasmes" que hi havia a l'aire. I aquell hospital devia ser ple de miasmes perquè, per cada soldat que moria per causa de les seves ferides, n'hi havia set que morien per malalties infeccioses.

Malgrat que Nightingale desconeixia la causa de les infeccions, entenia el concepte de 'contagi', la transmissió de la malaltia de persona a persona i va actuar en conseqüència. L'aplicació de mesures d'higiene en aquell hospital va reduir moltíssim la mortalitat dels internats: del 42,7% de febrer 1855 es va baixar al 2,2% de juny de 1855. El treball que Nightingale va dur a terme a Scutari és a la base de moltes mesures preventives que es prenen avui dia en els hospitals, com ara la neteja acurada de les zones on es troben els pacients, la manipulació asèptica dels aliments, la ventilació dels pavellons, l'eliminació dels residus hospitalaris, o les mesures per evitar la contaminació creuada. El que va fer, va ser practicar allò que avui dia s'anomena la "medicina basada en l'évidència" (és una expressió errònia, fruit d'una mala traducció de l'anglès 'evidence-based medicine', però ja tan arrelada que em sembla molt difícil que es pugui rectificar; hauria de ser 'medicina basada en les proves'). No sabia de quina manera evitaven la malaltia aquelles mesures, però atès que funcionaven, les va seguir aplicant

Després de Crimea
Tot i que va viure fins al noranta anys, des de la seva tornada de Crimea Nightingale va ser una malalta crònica, que havia de passar molt dies al llit. La causa era una malaltia infecciosa contreta quan, el 1855, va anar a inspeccionar els hospitals de Balaclava, a l'altre costat del Bòsfor, on hi havia febra de Malta. Fins al segle XX no es va saber que la brucel·losi (nom actual de la febre de Malta) podia esdevenir una malaltia crònica i en el seu temps molts metges van titllar Nightingale de neurastènica.

La seva malaltia va impedir-li d'ocupar-se d'un càrrec específic, però ella va poder exercir la seva influència per promoure activitats educatives i de millora de les condicions higièniques en àmbits diversos. Va adonar-se que en temps de pau la mortalitat entre els soldats anglesos duplicava la mortalitat de la població civil i va utilitzar la seva influència com a heroïna de guerra per demanar una investigació sobre l'administració dels hospitals i per insistir en la necessitat de canvis en l'educació dels soldats i la formació dels metges militars. El 1860 es va crear, a Fort Pitt (Chatham, al sud-est d'Anglaterra), la primera Escola de Medicina Militar del Regne Unit.

Des de la primera meitat del segle XIX, algunes germandats religioses es dedicaven a formar dones per cuidar malalts, però Nightingale, malgrat les seves fortes conviccions religioses, creia que era necessària una formació laica de les infermeres. Gràcies a una subscripció pública que va recollir més de 50.000 lliures (de 1855; seria com ara 2,6 milions de lliures o uns 3,15 milions d'euros) va aconseguir que a l'Hospital Saint Thomas, de Londres, s'establís un centre de formació d'infermeres i llevadores, que encara funciona i duu el seu nom. Era una escola que, tot i estar vinculada a l'hospital, gaudia d'autonomia. Infermeres formades en aquella escola vana anr creant altres escoles que seguien el mètode Nightingale i el seu treball va ser aviat molt apreciat.

Museu Florence Nightingale
A l'Hospital Saint Thomas, hi ha el Museu Florence Nightingale, que obre diàriament de 10.00 a 17.00. S'hi pot arribar fàcilment amb metro (parada Westminster). Quan el vaig visitar (2006) era un museu petit, dedicat a la vida i obres de Nightingale, amb objectes personals i relacionats amb ella, i algun diorama reproduint escenes de la seva vida. He llegit que l'han reformat amb motiu del centenari i té moltes novetats. La propera vegada que vagi a Londres hauré de tornar-hi!

Curiositats sobre Florence Nightingale
- La veu de Florence Nightingale.
Enregistrament fet en un cilindre de fonògraf el 30 de juliol de 1890 i copiat en un disc el 1933:



- El seu nom en instalacions hospitalàries
Fa anys a TV3 van passar una sèrie humorística de la BBC que passava en un hospital públic. En un dels episodis, un ministre és ingressat a l'hospital i les infermeres i els metges van esvalotats, volen que tot funcioni a la perfecció. Una infermera pregunta a una altra a quin pavelló han ingressat el ministre i la segona respon. "Al pavelló Rossinyol de Florència." Em va estranyar que un pavelló d'hospital portés aquest nom i vaig fer-ne la retrotraducció per imaginar-me el nom en anglès: Florence Nightingale! (Ara dubto si era una sèrie que passava en un hospital o potser va ser la sèrie "Sí, ministre!")

Per saber-ne més:
- Rehmeyer J (2008) Florence Nightingale: The passionate statician. Science News
- Attewell A (1998) Florence Nightingale (1820-1910) Perspectivas: revista trimestral de educación comparada (Unesco, París). 28:173-189 (en castellà)
- I Google...