Tot és verí i res no hi ha sense verí

A la meva entrada sobre els prospectes, i en relació al reguitzell de possibles contraindicacions i efectes adversos que solen incloure, Claudi Mans hi ha deixat un comentari molt assenyat que reprodueixo aquí perquè no tothom llegeix els comentaris del bloc:

Aquesta és la conseqüència de la cerca de seguretat a ultrança per part del consumidor-pacient, i de l'empresa fabricant del producte. Per curat-te la salut, es curen en salut i diuen tot el que podria arribar-te a passar, perquè si a algú li passés, no digui que no ha estat advertit i no li posi una demanda meganària. Si les verdures i hortalisses portessin prospectes, no deixarien vendre les patates per excés de solanina, alcaloide tòxic, i perquè quan es fregeixen generen acrilamida, mutagènic. Ni deixarien fer pa per raons similars. No anem bé.

Com va dir Paracels: "Tot és verí i res no hi ha sense verí, només la dosi permet que una cosa no sigui un verí". És a dir que, a petites dosis, substàncies que considerem tòxiques poden ser inofensives i, al contrari, una substància que normalment no és perjudicial pot arribar a matar si es consumeix a dosis excessivament elevades, o --com deia la meva mare-- "totes les masses piquen".

Fa un parell de mesos vaig veure el químic atmosfèric britànic James Lovelock (el "pare" de la teoria de Gaia, en la foto aquí al costat) i em va explicar algunes coses sobre un petit aparell que ell va inventar: l'anomenat captador d'electrons (o detector de captura electrònica), que és especialment sensible a les molècules que contenen halògens, als carbonils conjugats, als compostos organometàl·lics i a altres compostos que solen ser contaminants ambientals. És tan gran la precisió de l'aparell, que pot detectar-los en quantitats molt petites, que poden ser inferiors a parts per bilió.

Lovelock es lamenta que ara de vegades s'exageri i es consideri un perill la presència de compostos que se sap que hi són únicament perquè aquell aparell els ha captat, i que moltes vegades es troben en quantitats molt petites, innòcues. A més, explica que en l'actualitat no hauria pogut fer la recerca que va dur-lo a aquesta invenció perquè a l'interior de l'aparell hi ha una font radioactiva. És una radioactivitat molt feble, només s'emeten partícules beta i no representa cap risc, però les pressions dels grups ecologistes al llarg de les darreres dècades han estat la causa que hi hagi grans restriccions per treballar amb isòtops radioactius. I afegeix que si les normes actuals s'haguessin aplicat quan ell va inventar el captador d'electrons, el 1959, ara no disposaríem d'un aparell que és essencial en estudis ambientals.


I és que, de vegades, l'anomenat principi de precaució ens lliga de mans i peus o fa que les empreses farmacèutiques es curin en salut redactant aquests prospectes que més val no llegir, altrament no prendríem cap medicament.

Fotos: M. Piqueras (Coombe Mill, 4.05.2010)