Viure del sol?

L'any passat vaig parlar aquí d'Elysia, aquell llimac marí que viu del sol, com si fos una planta o un organisme fotosintètic, gràcies a una associació simbiòtica que estableix amb els cloroplasts d'una alga de la qual s'alimenta. A la costa Brava també hi ha llimacs fotosintètics, però no tenen la vistositat d'Elysia, que viu a la costa atlàntica de Nord-amèrica, des de Nova Escòcia (Canadà) fins a Carolina del Nord (EUA).

En el seu últim llibre (El viaje al poder de la mente), Eduard Punset imagina un diàleg entre una palmera i un lleó que ha esdevingut fotosintètic i ja no ha de caçar i menjar-se altres organismes per viure. El lleó explica a la palmera que la seva espècie (la del lleó) ha adquirit el poder de les plantes fotosintètiques gràcies a una alga que colonitzava les aigües d'un estany de l'oasi, on s'abeuraven els seus avantpassats.

Naturalment, això és ciència ficció i ara per ara els únics animals fotosintètics que es coneixen són el grup de mol·luscs als quals pertany Elysia. No obstant això, hi ha una pràctica coneguda amb el nom de sungazing (literalment, mirar fixament el Sol) que proposa que es miri el Sol fixament a primera hora del matí i a última hora de la tarda, just abans de la seva posta i que això és suficient per alimentar-se. El gurú del sungazing, Hira Ratan Manek, afirma que, si es fa aquesta pràctica durant nou mesos, després es pot parar i no cal tornar a ingerir aliment en tota la vida. Ell assegura que no ha menjat res des del 1995. Vaja, que viu del Sol, com el llimac fotosintètic o el lleó imaginari de Punset..

Que aquest home digui que mirant el sol pot viure sense menjar des de fa quinze anys, seria un cas anecdòtic. Però que faci proselitisme de les seves idees i hi hagi persones que se les creguin i intentin viure només "del sol" és preocupant. Per una banda, mirar directament al sol, sense protecció, és una de les causes de les retinopaties que veuen els oftalmòlegs. Per una altra, és una pràctica autodestructiva, una incitació a l'anorèxia.

Octavi Planells és l'autor d'un bloc que és una agenda de la cultura científica, i recull les activitats de divulgació que es fan a Catalunya. En la seva cerca d'activitats per incloure al bloc, ha trobat una activitat que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació inclou en la seva Agenda Cultural, classificada en l'àrea temàtica "Divulgació - Ciència, tecnologia i medi ambient", i que no és altra cosa que un curset que té com a finalitat instruir en la pràctica del sungazing. S'anuncia aixi:

Xerrada i curs pràctic sobre a tècnica del Sun gazing 'El missatger del Sol'. A càrrec d'Hira Rattan Manek, originari de l'Índia, que porta més de 10 anys alimentant-se del Sol (pràcticament no menja aliments sòlids), el qual ens ensenya a través d'aquesta tècnica i la va difonent arreu del món.

Tot i que ja es matisi i es digui que "pràcticament no menja aliments sòlids", continua essent un anunci d'una pràctica perillosa per a la salut (per a la vista i per a la pròpia supervivència) i que no té res a veure amb la divulgació de la ciència, sinó amb la pseudociència. Em sembla vergonyós que el Departament de Cultura, si més no la persona responsable de l'Agenda, demostri aquesta falta d'incultura (científica) i de sentit comú. No segueixo aquesta Agenda, però, si es regeixen pel criteri actual, suposo que també s'hi podran veure anunciats cursos de tarot o astrologia o de com fer servir les les polseres de plàstic que recullen energies, conferències de Cobra (els que creuen que el virus de la sida no existeix), etc.

Jo he expressat la meva queixa al Departament, a través de la seva bústia de contacte. Potser si ho fes molta gent, tindria algun ressò i s'ho pensarien una mica a l'hora d'anunciar activitats "culturals".

Actualització 18.06.2010, 18.50
M'han dit que el Departament de Cultura ha retirat l'anunci de la xerrada i curs pràctic de sungazing. Fa un moment he comprovat que ja no hi és; ara hi ha una nota que diu: Aquesta activitat ja no és vigent o no existeix a la base de dades.