Aquest matí, a l'aeroport de Bristol feien treure les sabates a tothom. Calia posar-les en una safata i passar-les per la cinta del control de seguretat, travessar sense sabates el detector de metalls i recollir-les a l'altre costat. Per a fer això, no donaven peücs de plàstic, com van fer dilluns a l'aeroport de Barcelona. Fa algun temps vaig decidir que no tornaria a posar els peus descalços en el terra d'un aeroport, entre d'altres coses perquè em fa fàstic. Encara que porti mitjons o mitges, no m'agrada ficar a les meves sabates milers o milions de bacteris i fongs procedents dels peus d'altres persones; amb els meus ja en tinc prou.
Quan era el meu torn, un noi de seguretat m'ha dit que em tragués les sabates. Li he respost que ho faria si em donava alguna cosa per posar-me als peus i no haver de posar-los directament sobre el terra. M'ha dit que ho sentia però que no tenien res i jo he insistit que no pensava posar els peus directament sobre el terra. S'ha dirigit a un superior que li preguntava què passava i ha dit "She refuses". I jo li he dit que no m'estava negant; que si em donava alguna bossa de plàstic o qualsevol altra cosa per protegir els peus, jo em trauria les sabates,
M'han fet esperar un moment, han passat les meves coses per la màquina, i després m'han demanat que passés jo --amb sabates. A l'altre costat del detector m'han dit que m'assegués en una cadira i me les tragués. Ho he fet, sense posar els peus a terra, i de seguida ha arribat una noia corrent amb unes bosses de plàstic que devien se d'alguna botiga. Les ha posades a terra perquè jo em pogués posar dempeus descalça i, com a càstig --suposo--, m'ha estat palpant tot el cos i fins i tot m'ha fet que li ensenyés les plantes del peu... Devia pensar que. si no em volia treure les sabates, era perquè amagava alguna cosa sota els peus?
Com més va, més coses fan treure en els aeroports: abrics i jaquetes, cinturons, rellotges, les sabates... Al pas que van, arribarà un dia en què obligaran la gent que vulgui pujar a un avió a quedar-se només amb la roba interior!
Ostres això és tenir-ho clar.
ResponEliminaNo crec que la majoria de gent que pensi com tu, faci el que "hauria" de fer que és acceptar que ha de passar per un control, però exigint unes bones condicions.
I dic "hauria" perquè se suposa que si tots demanéssim el que ens pertoca les coses potser anirien diferent.
No crec que jo hagués tingut l'empenta necessària per reclamar el que és just: una trista bossa de plàstic.
A mi em fot molta ràbia que em facin treure el calçat, ja sigui amb plàstics o no. Sobretot, si duus botes, que ja costen prou de col·locar i que te les hagis de treure. Quina ràbia!
ResponEliminaRaquel, suposo que els anys et donen aquesta empenta que dius. Fa anys, segurament jo tampoc no hauria gosat demanar condicions per treure'm les sabates. De fet, la primera vegada que em vaig trobar amb una situació així (a Heathrow, el 2006), em va sorprendre tant, que no vaig saber reaccionar i me les vaig treure i vaig caminar amb els mitjons damunt d'aquella moqueta fastigosa. Va ser després, i especialment veient altres persones traient-se les botes o sabates i caminant descalces, quan vaig decidir que no tornaria a fer-ho.
ResponEliminaMarta, jo entenc que ho facin per raons de seguretat, però em sembla humiliant la manera com ho fan. En alguns llocs tracten les persones com a presumptes terroristes.