Models per predir la mort d'una llengua

Es pot predir el futur d'una llengua que conviu amb una altra en un mateix territori? Serveixen les matemàtiques per analitzar-ne l'evolució? És cert, com diuen alguns lingüistes, que a la llarga una de les dues llengües desapareixerà del territori on conviuen? D'això ha parlat a l'Institut d'Estudis Catalans Jorge Mira, professor de Física Aplicada de la Universitat de Santiago de Compostela.

Mira, a més dedicar-se professionalment a la física, de ser al front d'un ambiciós programa de divulgació (ConCiencia), d'entretenir-se amb els seus companys de Mensa i de practicar esports, té una gran preocupació per la seva llengua, el gallec. Tot i no ser sociolingüista --ni tan sols lingüista sense el "socio-"-- ha fet estudis sobre el futur que espera al gallec.

Ha esmentat un estudi de dos investigadors de la Universitat de Cornell (Daniel M. Abrams i Steven H. Strogatz) publicat a la revista Nature el 2003 que descrivia un model matemàtic de la dinàmica que segueix l'extinció d'una llengua. Per poder fer les gràfiques, corresponents, però, cal disposar de les dades de parlants de cada llengua en perìodes de temps llargs. Les llengües considerades en aquell estudi eren el gaèlic escocès a Sutherland, el quetxua a Huanuco (Perú), el gal·lès a Monmouthshire i el gal·lès en el conjunt del país de Gal·les.

Mira, amb un company seu, van analitzar com havia estat l'evolució del gallec des de 1875 fins a 1975 per veure si complia el el model matemàtic d'Abrams i Strogatz. Amb les dades que els va proporcionar la Real Academia Galega, van obtenir aquesta gràfica:

Fig. 1 de l'article Interlinguistic similarity and language dynamics

L'evolució ha estat diferent i en el periode considerat. Si bé va baixar bastant el nombre de persones que només parlaven gallec, el bilingüisme va augmentar molt. De tota manera, si la corba continués segons la tendència que es veu a la figura, el gallec acabaria extingint-se. Però a Galícia hi ha un factor que caldria introduir en el model matemàtic: la semblança entre les dues llengües, el gallec i el castellà. Altres factors a considerar són l'estatus de cada llengua i el nombre de persones que les parlen. Mira i el seu col·lega van aprofitar la seva formació cientifica per fer simulacions sobre la relació entre dues llengües (crec que encara no està publicat) que mostra unes figures amb uns punts en què la situació s'estabilitza, tot i que un tipus d'estabilització equival a la mort d'una de les due llengües.

La veritat és que hi ha encara més factors que modifiquen la situació de dues llengües que conviuen. Per exemple, una d'elles pot ser fràgil, però ser parlada molta gent; o pot ser forta, però amb molt poques persones que la parlin.

Què pot fer-se per modificar les prediccions d'extinció d'una llengua i evitar-ne la desaparició? Mira diu que es poden modificar les regles de joc. A Galícia hi ha gent que creu que, per evitar que el gallec acabi diluït pel castellà, hauria d'apropar-se de nou al portugués. De fet, a Galícia hi ha el corrent lusista que propugna aquesta unió. Però hi ha perill que aleshores el gallec acabi diluït en aquella llengua. Suposo que és una mica el que deia la pintada que vaig veure a Santiago fa uns mesos, amb una frase de Ricardo Carvalho Calero, que vaig posar en un apunt d'aquest bloc. Hi deia: "O galego ou é galego-portugués ou é galego-castellano." (Torno a posar la foto aquí.)