"Brunyols"... del Vallès

Diumenge vam fer una trobada familiar --dues generacions-- per fer bunyols de quaresma; bunyols del Vallès, on viu el meu germà Joan. Potser no ens van sortir tan bons com els brunyols de l'Empordà que ens enviava la meva tia Elvira de Sant Pere Pescador quan jo era petita, però déu n'hi do. (La sogra de la tia Elvira tenia la mà trencada per fer brunyols i, junt amb la filla i les joves en feien grans quantitats. La tia ens els enviava amb el recader del poble, en una caixa de galetes de llauna; algun any, però, hi havíem anat nosaltres per Pasqua.)

Amb aquesta trobada de diumenge vam reprendre la tradició bunyolera de fa anys, quan a Arenys de Mar ens trobàvem tres generacions durant la setmana santa. Encarregàvem el llevat i la farina de força a ca la Lionor, la botiga de queviures i pa de la Riera i en aquella cuina que, tot i ser força gran semblava petita, preparàvem la massa amb el llevat, la pastàvem, l'estiràvem damunt del marbre, anàvem separant els trossets i fent-los el forat amb un dit i després, fregeix que fregeix, fins a omplir de bunyols unes quantes safates.

Diumenge, la cuina de la Tere i el Joan també semblava petita. En algun moment hi vaig comptar 9 o 10 persones. He de confessar que la meva contribució a la bunyolada va ser molt més minsa que quan els fèiem a Arenys (excepte a l'hora de menjar bunyols). Només vaig preparar la primera massa de farina, llevat i aigua. És la fase que més m'agrada perquè la proporció de llevat és gran (es fa amb una quarta part de la farina que es fa servir en total) i la flaire del llevat se sent molt més. El llevat té un aroma --per a algunes persones, pudor-- refrescant i una textura molt especial, suau al tacte; es trenca fàcilment. Em fa pensar en algun tipus d'argil·la.

En realitat la nostra va ser una bunyolada triple, s'hi van fer tres tipus de bunyols: bunyols de vent, preparats abans de dinar i que vam menjar a les postres i dues tongades de bunyols de quaresma, fets amb dues receptes diferents, la que fèiem nosaltres a Arenys, i una de més "moderna", de la Ruscalleda.

La recepta de sempre:

Ingredients (per a 6 persones):
1 kg de farina
50 grams de llevat fresc premsat
100 grams de mantega
150 grams de sucre
Quatre ous
Canyella en pols
Sal, vainilla i uns quants grans d'anís
Llet

Preparació: Damunt del marbre, feu una muntanyeta amb 250 grams de farina; feu-hi un forat al mig i fiqueu-hi el llevat premsat, que haureu estovat amb una quantitat prudencial d'aigua (compte! "prudencial" pot ser menys aigua del que us penseu).

Pasteu una mica fins que quedia una massa homogènia. Doneu-li forma de bola i poseu-la dins d'un bol, que cobrireu amb un drap de cuina. Deixe-ho reposar un mínim de mitja hora.

Durant aquesta mitja hora, el llevat, que no és res més que una massa de cèl·lules d'un fong anomenat Saccharomyces cerevisiae, començara a actuar, a "menjar-se" el midó i els sucres que conté la farina. És un procés fermentatiu que produeix etanol (alcohol etílic) i diòxid de carboni (CO2). L'etanol s'evapora durant la cocció posterior (forn, quan es tracta de pa o algun pastís; fregit, en el cas dels bunyols) i el CO2 és un gas que s'allibera dins la massa. Com que el CO2 necessita espai, la massa s'infla i augmenta de volum. Són els foradets que fan esponjós el producte final.

Apart, formeu una altra muntanyeta amb la resta de la farina (750 grams) i feu-hi també un forat al mig, en el qual ficareu la mantega, el sucre, els ous, una mica de canyella i de vainilla, una mica de sal, els grans d'anís triturats i la llet.

Barregeu molt bé els ingredients i afegiu-hi la bola que havíeu preparat abans i teníeu en repòs.

Aquesta és la fase més dura, perquè cal treballar molt bé la massa perquè quedi homogènia, tova i seca, que es desenganxi fàcilment de les mans. (Arribada a aquesta fase, m'encanta agafar la bola i colpejar-la contra el marbre amb totes les meves forces; em fa l'efecte que és un exercici desestressant.) Segons la mida dels ous i la quantitat de llet que hi haureu abocat, pot quedar més o menys dura o enganxosa; podeu rectificar afegint-hi més llet o farina, segons convingui.

Aquesta massa es torna a fer reposar un mínim de mitja hora, ben tapada. Si la temperatura ambient és freda, és pot ficar dins del forn que s'haura escalfat prèviament una mica (sense passar-se, però; que si la temperatura és molt alta, les cèl·lules del llevat moren i adéu fermentació i els bunyols us sortiran un bunyol).

Després s'estira la bola amb un corró fins que quedi prima i es van traient els trossos per a fregir, marcant-los amb un got, i es fa servir el dit per fer el forat (segons com vulgueu que sigui de gran el forat, podeu fer servir el dit índex, el del cor o el dit petit). Es fregeixen amb oli ben calent (però que no faci fum; si en teniu, millor amb fregidora), i a mesura que es treuen es van posant damunt de paper de cuina.

Es passen a una safata i s'espolsen amb sucre, que pot ser mòlt, i finalment s'hi afegeix el toc d'anís. Si hi ha mainada o persones adultes que facin algun règim sense alcohol, se'n poden fer dels dos tipus: amb anís pel damunt o només amb el sucre.

Després, us asseieu a taula i acompanyeu els bunyols amb moscatell, vi de missa, llet, cafè, te o altres infusions, etc. Trobareu els bunyols deliciosos, especialment si esteu acompanyats de persones que estimeu.