A l'alcalde de Roma no li agrada la caca

Tot sembla indicar que a Gianni Alemanno, alcalde de Roma, no li agrada que la caca visiti la seva ciutat. No em refereixo a la caca que els gossos d'amos i mestresses mal educats deixen pels carrers a Roma, com ho fan a Barcelona i a altres ciutats, sinó a la caca que havia de ser protagonista d'una exposició.

A través del bloc de Sylvie Coyaud m'he assabentat de la censura de l'alcalde de Roma de l'exposició itinerant "Storia naturale dell'innominabile: la cacca", que havia d'inaugurar-se el proppassat 28 de novembre al Bioparco (fruit de la transformació de l'antic Zoo de Roma) d'aquella ciutat, a Villa Borghese. El títol de l'exposició és el mateix que el d'un llibre infantil britànic que en català es titula Caca. Una història natural de l'innombrable. (En vaig parlar aquí fa uns mesos.)

El 26 de novembre La Repubblica informava que l'exposició que des del 2007 ha circulat per altres ciutats italianes amb molt d'èxit, no es podria veure a Roma. L'excusa oficial: s'havia ajornat per raons de seguretat. Però fons properes a l'Ajuntament van filtrar que la causa era la preocupació de l'alcalde davant la possible imatge negativa que podria donar de la ciutat una exposició que considerava "inopportuna, potenzialmente ridicola, per non dire oscena."

El llibret en què es basa l'exposició és una obra de divulgació per a la mainada molt ben aconseguida. Me'l van regalar fa uns mesos i, sense saber que a Itàlia ja ho havien fet, vaig pensar que podria servir de guió per una exposició que expliqués una part del reciclatge. Associem la paraula 'reciclatge' amb els contenidors on deixem el vidre, el paperam i el plàstic o metalls. També en els punts verds on es deixen altres residus o productes que ja no ens serveixen. Però tots els animals generem un altre tipus de residus a partir dels nutrients que rep el nostre cos, que són expulsats a l'exterior: els excrements, les femtes; la caca, per ser més clars.

A la natura, els excrements poden tenir moltes funcions, a més de ser els residus d'un organisme. Són senyals; pel tipus i forma de la caca es pot saber quan ha passat un animal per un lloc i de quina espècie es tracta. I a partir de l'olor de la seva pròpia caca, un animal que l'hagi deixada caure quan anava a buscar menjar pot orientar-se per tornar al seu cau.

El reciclatge de la caca pot produir-se per l'efecte de microbis que n'obtenen nutrients (se la mengen) i la transformen en un altre tipus de matèria. Per exemple, els fems es fan servir com adobs en agricultura perquè, quan es barregen amb la terra, uns microorganismes que viuen en el sòl en treuen els nutrients que després aprofitaran les plantes. Alguns animals es mengen directament la caca d'altres. L'escarabat piloter n'és un; amb els excrement que troba va fent una pilota que empenys fins al seu cau. Si no fos pels escarabats piloters i alguns altres insectes, pels fongs i per molts microbis, els llocs freqüentats per animals grans acabarien sent grans piles de merda.

La caca d'alguns animals també pot ser útil per als humans. Un cas és l'esmentat abans de l'ús dels fems en agricultura. I, imitant alguns animals que fan servir la caca pròpia o d'altres per a construir nius o caus, les persones també han fet servir la caca d'alguns animals en la construcció. Quan semblava que aquestes tècniques ja eren cosa de la història, ara hi ha empreses que es dediquen a fabricar maons a partir d'excrements de vaques. EcoFaebrick fa uns maons en què el 75% del material són residus processats de vaca. Tot i que pesen un 20% menys que els d'argil·la, són un 20% més resistents a la pressió (o això diuen els seus fabricants). També es pot aprofitar la caca dels porcs, vaques i altres animals per obtenir gas (aquí i aquí).

Ara que estem entrant en la cultura del reciclatge, em sembla que una exposició sobre la caca pot ser molt il·lustrativa de l'aprofitament d'un tipus de residus que són inevitables. Però ves per on, la sensibilitat de l'alcalde de Roma no està preparada perquè aquest tema es tracti públicament. En aquest vídeo de Youtube es pot veure com era l'exposició, ja muntada, abans que es decidís "d'ajornar-la".



Espero que a Barcelona no tinguem mai un alcalde tan refinat com el de Roma. Li podria passar pel cap de prohibir la presència del caganer a la fira de Santa Llúcia.