Ellen Swallow Richards, pionera de les ciències ambientals

El 3 de desembre de 1842 va néixer a Dunstable, (Massachusetts, EUA) Ellen Swallow Richards, una dona que mereix ser recordada per moltes de les seves activitats, especialment com a pionera de les ciències ambientals i per haver estat la primera dona admesa a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). Tanmateix, durant molt de temps el mèrit que se li reconeixia era només el d'haver estat fundadora de l'economia domèstica. A Vassar College, on aquesta dona va iniciar els seus estudis universitaris, hi ha una placa que la recorda així: "pionera en l'estudi de la vida familiar, fundadora de l'economia domèstica".

Ellen Henrietta Swallow (1842-1911), més coneguda com a Ellen Swallow Richards o Ellen Richards (Richards era el cognom del marit), va haver de treballar per pagar-se els estudis. De fet, tenia ja vint-i-sis anys quan va ingressar al Vassar College, una institució femenina de gran prestigi. En dos cursos va aconseguir graduar-se i després va sol·licitar ser admesa a l'MIT, que era un centre d'educació modern, fundat per respondre a les necessitats de la creixent industrialització del país. La petició d'ingrés d'una dona va crear un conflicte en el si de la corporació que regia el centre i es va aprovar la seva acceptació com a "estudiant especial de química, amb el benentès que la seva admissió no havia de considerar-se com un precedent per a l'admissió general de dones". Segurament el fet que ja tingués un títol universitat va posar l'MIT en un compromís i va fer que prenguessin aquesta decisió.

El 1873, Ellen va esdevenir la primera dona que obtenia el títol de Bachelor of Science a l'MIT. Va començar a treballar amb dos professors d'aquella centre; un d'ells era un expert en química tècnica i l'altre era una autoritat en qüestions de subministrament d'aigua. El 1875 es va casar amb Robert H. Richards, enginyer de mines de l'MIT i va començar a col·laborar amb ell en l'anàlisi química de minerals, tot i que no va abandonar el seu propi treball. El casament va perjudicar-la econòmicament perquè els anys 1875-1878 l'MIT no li va pagar cap sou perquè, pel fet que treballava amb el marit, no consideraven que es tractés d'una relació laboral.

En temps d'Ellen, l'ecologia era una ciència tot just a les beceroles i ella va enfocar-la a l'estudi de l'efecte de les condicions ambientals en les societats humanes. Estava preocupada per la qualitat de l'aigua i de l'aire en els habitatges i va convertir la seva pròpia llar en un laboratori d'enginyeria ambiental. Hi va fer fer grans reformes per millorar-ne la ventilació, la calefacció i altres aspectes ambientals i higiènics. Quan ningú no considerava l'aigua com un bé preuat, Ellen va comprovar les condicions de les canonades de casa seva i va fer canviar les juntures per on s'escapava aigua. Abans que en el seu barri hi hagués aigua corrent, va fer instal·lar a la cuina una bomba manual que pujava l'aigua, per al WC i per a rentar-se, des d'un pou subterrani fins a uns dipòsits en el segon pis. També va modificar la caldera de l'aigua del subterrani per treure'n un millor rendiment, i hi va acoblar un dipòsit que servia com a termos.

Casa d'Ellen Swallow Richards, a Jamaica, Boston (Massachusetts, EUA)

A més de la seva activitat acadèmica a l'MIT, Ellen va treballar com a analista d'aigües per a l'Agència de Salut de l'estat de Massachusetts i va arribar a analitzar més de 20.000 mostres d'aigua (tot un rècord en aquella època) que va permetre establir generalitzacions d'aplicació universal en els estudis de les condicions de l'aigua. En el seu llibre Higiene de la vida quotidiana (1907), va insistir en la necessitat d'establir uns hàbits sans que millorin aspectes físics i intel·lectuals. Relaciona aquests hàbits amb la respiració, el menjar i la beguda (aire, aliments i aigua) juntament amb el son, l'exercici i la higiene, i creu que han de ser inculcats des de la infància.

Gràcies al seu interès i insistència, les ciències de la salut van introduir-se en els programes de la Societat per a Promoure els Estudis a la Llar (The Society to Encourage Studies at Home), que era una xarxa de dones que impartien estudis per correspondència a altres dones. Les sòcies eren dones de classe benestant, amb una educació refinada, que s'interessaven per la formació i el desenvolupament cultural d'altres dones.

Ellen considerava l'educació de les dones com a tasca fonamental de seu programa d'educació ambiental. Al cap i a la fi, elles eren el centre de la llar i la seva manera de dur-la tenia repercussions en la salut de tots els membres de la família. En l'educació de les dones, considerava primordial que adquirissin bons coneixements sobre nutrició, sobre la manera de detectar les adulteracions d'aliments i la manera de ventilar adequadament les cases, com també sobre altres aspectes de la vida familiar que contribueixen al benestar i la salut. Malgrat que hagi passat més d'un segle, les normes que Ellen recomanava segueixen tenint vigència.

Més informació:
Piqueras M (2007) Ellen Swallow Richards, pionera de les ciències ambientals. Revista Medi Ambient, 40:42-47

Fotos: Wikimedia Commons