Ho vaig llegir ahir aquí, a les notícies de Vilaweb (en el seu flamant nou web):
'Els químics industrials han envaït tots els àmbits que ens envolten: l'aigua, l'aire i els aliments, i han entrat als nostres cossos', ha dit a VilaWeb Philippe Grandjean, professor adjunt de Salut Ambiental de la Harvard School of Public Health de Massachussets.
De sobte, m'imagino uns químics com aquells metges del film Viaje alucinante, amb una màquina que els permet fer-se tan petits com les cèl·lules sanguínies per poder desplaçar-se dalt d'un nsubmarí adequat a aquella talla per l'interior dels nostres cossos. O potser una cosa més senzilla: un fong com el d'Alícia, que en menjar-lo per un costat la fa empetitir perquè puguin entrar als nostres cossos.
Segueixo llegint i veig que, per sort, no és el que aquella frase m'havia fet imaginar. Els suposats 'químics' a què es refereix el professor de Harvard no són persones, sinó substàncies químiques. Ha estat un ensurt com el que va tenir Miquel Duran fa poc quan pensava que una marca de sabons i gels de banys volia acabar amb tots els professionals de la química.
L'equívoc ve perquè sovint es tradueix la paraula anglesa 'chemical' per 'químic', si bé la traducció correcta és 'compost químic' o 'substància química'. El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix així 'químic', emprat com a substantiu:
3 m. i f. [LC] [QU] [PR] Persona versada en química.
És un cas semblant al de les pobres farmacèutiques, a les quals s'acusa de moltes coses (ara mateix d'haver provocat la pandèmia de la grip A per forrar-se). Cada cop que veig les meves farmacèutiques 'de capçalera', les noies de la farmàcia on vaig habitualment, penso que no hi ha dret que el nom d'aquella professió sigui tractat tan malament pel mateix motiu que en el cas dels químics. L'ús l'adjectiu com si fos un substantiu provoca aquesta confusió.
S'ha de tenir cura de com s'escriuen les coses perquè ens podem trobar en situacions com aquesta.
ResponEliminaM'has fet pensar en la fama que tenim els químics: que tot és culpa nostra. Llàstima que la majoria d'aquells que ens critiquen tant no s'adonin que sense tots els avanços químics que hi ha hagut en la història pràcticament viurien a l'edat de pedra...
Doncs noia, jo també he tingut per uns segons la imatge de "Viaje alucinante"...
ResponEliminaI és que la química és la base de tot, per això hi ha productes químics i químics (persones) a tot arreu, a qualsevol sector industrial.
Un altre ensurt conseqüència de Lost in Traslation... Gràcies, Mercè!
ResponEliminaRaquel l'any passat vaig parlar en el bloc del descrèdit de la química, quan vaig veure en una perruqueria alemanya que anunciaven tints sense química (ohne Chemie) i un anunci de la premsa que també feia servir la química de manera pejorativa
ResponEliminahttp://tinyurl.com/69jnbk
També vaig escriure sobre el valor afegit que dóna la biologia a un producte (cultius "biològics", productes "bio".
http://tinyurl.com/666z9b
Maga, més que la base de tot, jo diria que la química ho és tot.
Miquel, el "lost in translation" impregna més i més la nostra llengua (i algunes altres també)
Aquí es demostra la importància d'aplicar correctament el llenguatge.
ResponEliminaÉs cert i paradigmàtic les connotacions, contradictòries, que presentens "conceptes" bio- i químic. Curiós; o tal vegada, sols ens reafirma el gran desconeixement del món científic per part de la societat.
quanta susceptibilitat... Imagino que es referien als Compostos Tòxics Persistents que han envaït el nostre món des de fa algun segle, gràcies al saber fer d'uns senyors químics.
ResponEliminaValoro la bona feina feta i els grans avenços materials que ens ha aportat aquesta disciplina, però tampoc cal ser arrogant, ni negar el gravíssim, i encara desconegut, problema que tenim a sobre la taula causa d'aquests compostos.
Com a mostra, consultar Miquel Porta et al. Distribució de les concentracions sèriques de compostos orgànics persistents (COPs) en una mostra
representativa de la població
general de Catalunya
www.imim.es/media/upload//arxius/porta/COPs%2004.pdf
Annette, estic d'acord amb tu --i conec Miquel Porta i alguns dels seus treballs-- que a l'ambient hi ha molts productes químics persistents. Jo mateixa he escrit articles sobre això, i li he dedicat algun capítol de llibre.
ResponEliminaEn cap lloc de la meva entrada en el bloc he negat que Philip Grandjean tingui raó sobre la presència de productes químics industrials en els nostres cossos. Seria una ximpleria negar allò que és evident, perquè només cal fer unes anàlisis per comprovar-ho. M'he limitat a fer referència al mal ús de la paraula "químics" que se sol fer.
Susceptibilitat? Jo no sóc química i per tant, a mi no m'afecta directament, però és cert que tinc una susceptibilitat potser exagerada pel llenguatge. Em sap greu veure com es maltracta la llengua i com, a través de la llengua, es pot desprestigiar una professió.
Tens raó, Mercè, potser m'he passat amb el meu comentari. Havia interpretat que, de la notícia, en destacàveu més l'ús incorrecte de la llengua que no pas la qüestió de fons de l'article, la qual a mi em preocupa molt més.
ResponEliminaÉs cert que la llengua es banalitza, però també és cert que de vegades cal trobar termes que siguin fàcilment comprensibles per a un conjunt de a població. En el cas dels productes "biològics", que cita un dels comentaris, (que són també químics com ho és tot, a la natura), aquest terme funciona prou bé a nivell descriptiu. L'alternativa correcta quina seria? "Producte procedent d'explotacions agrícoles que no utilitzen tractaments de síntesi " ? Seria més correcte, però seria funcional?
La clau és trobar expressions que siguin prou econòmiques, prou descriptives, fàcilment comprensibles. No és fàcil.
Annette, són dues coses separades. Per una banda, la notícia em sembla prou preocupant. (De fet, pot ser ni tan sols sigui notícia, perquè ja fa dècades que es denuncia la presència en l'ambient de substàncies químiques tòxiques i persistents.) Per una altra, hi ha l'ús --o mal ús-- de la llengua, al qual feia jo referència.
ResponEliminaPel que fa als cultius 'biològics', sempre que ho veig escrit en algun lloc m'imagino com si els que no ho són els haguessin fet en una fàbrica. Els anglesos fan servir el terme 'organic' per referir-se als cultius que aquí s'anomenen 'biològics'. És cert que ambdós tipus són també orgànics, però em sembla més adient aquest terme, si pensem en els adobs que s'apliquen als cultius 'biològics'.