Fa uns dies, escrivia sobre les prediccions per al Nobel d'enguany:
"Els pronòstics de Thomson Reuters per al premi de fisiologia o medicina posen en primer lloc a Elizabeth Blackburn, seguida de Carol W. Greider i Jack Szostak, en aquest ordre."
Doncs bé, Blackburn, Greider i Szostak comparteixen el premi. Eren els grans favorits d'enguany. El seu mèrit per ser mereixedors de compartir el premi: la descoberta dels telòmers, aquesta mena de protecció que tenen els cromosomes en els extrems. Es pot comparar a aquella protecció que tenen els cordons de les sabates en el seu extrem i que impedeix que els cordons s'esfilagarsin. Amb els anys els telòmers es van fent més petits i això causa l'envelliment. Si es pogués aconseguir controlar-los i que es conservessin bé, es podria allarga la vida.
Per cert, Szostak va ser a Barcelona el 1993. Va participar en el Congrés sobre l'Origen de la Vida que es va celebrar a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona el juliol d'aquell any, Recordo el seu treball sobre ribozims. Em va fascinar! (El seu treball, no penséssiu!)
Quina comparació més bona que has trobat per explicar que són els telòmers!!
ResponEliminaGràcies, cirera. Amb els cordons de les sabates, passa com amb els telòmers dels cromosomes: amb el temps, la protecció que tenen a l'extrem acaba per fer-se malbé i els cordons es comencen a esfilagarsar.
ResponElimina