Una cosa tan petita...

Una cosa tan petita com un virus, i quins estralls que fa! (I tots els virus fossin com aquest!) No sé si deu ser la grip A, l'estacional o si es tracta només d'un refredat comú. No sé on dec haver pescat el virus, però dissabte al vespre vaig començar a notar els seus efectes: mal de gola, atuïment, el nas que començava a rajar, els ulls plorosos... Ahir al matí, en esmorzar, cada bocí d'aliment que engolia era com un tros de paper de vidre que em fregués la faringe i la laringe inflamades. Al migdia em trobava millor, però al vespre aquest maleït rinovirus o el que sigui va començar de nou el seu atac. Avui em sento com si tingués dins del cap unes personetes que hi piquessin amb maces o com si hi haguessin fet cap els trabucaires de les festes de la Mercè i el meu crani fes de caixa de ressonància.

Ja he començat a prendre infusions de gingebre i mel. Ja començo a acostumar-me de nou a aquell sabor picant i dolçastre alhora. De vegades, quan el líquid passa per la gola sento com si unes agulles se m'hi clavessin suaument, en una sensació que és alhora dolorosa i agradable. Després, el gingebre sembla que actuï com un anestèsic; la tos es calma i el dolor desapareix una estona. Però els cops de maça --o dispars de trabuc-- dins del crani em recorden que els virus no s'han rendit encara. Intento oblidar-me que hi són, però espero que no ho faci el meu sistema immunitari i que enviï a les meves vies respiratòries el seu exercit i les seves armes més potents per combatre aquest intrús que ha entrat en el meu cos i s'aprofita de les meves cèl·lules per multiplicar-se una i altra vegada. Perquè els virus no saben fer altra cosa: entren en una cèl·lula, aprofiten l'aparell de replicació cèl·lular per multiplicar-se ells i els nous virus surten fora i van a l'interior d'altres cèl·lules per fer el mateix. Quin avorriment, oi?

Vaig a preparar-me una altra infusió...